Per què pactar el traspàs de Rodalies està sent tant o més difícil que l’amnistia?

MadridAmnistia, traspàs de Rodalies i sistema de finançament. Són les reivindicacions que ERC ha posat sobre la taula de negociació amb el PSOE per desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez. La primera suposa tot un desafiament per al sistema jurídic espanyol i té bona part de la cúpula judicial, de la dreta política i mediàtica i fins i tot del PSOE i, per motius oposats, de l'independentisme, en contra. I, tot i això, és la que ha avançat més des que van començar les negociacions. Tant que des d'ERC fins i tot la donen "per descomptada" –en paraules d'Oriol Junqueras– si el líder socialista es vol assegurar els vots independentistes que li permetin mantenir-se al Palau de la Moncloa. Fonts republicanes admeten que l'amnistia és una de les seves màximes prioritats i reconeixen que serà difícil fer cedir el PSOE més enllà. També situen la carpeta de Rodalies com a "imprescindible", tot i que fa anys que s'arrossega i es podria tornar a encallar sense que necessàriament hagi de fer trontollar l'acord global per a la investidura.

Però per què és tan difícil de pactar? Acceptar la reivindicació independentista implica que el govern espanyol cedeixi recursos i infraestructures que estan en mans de l'Estat. El traspàs "integral" significaria que la Generalitat gestionaria els diners que es paguen a Renfe pel servei i, a més, que passaria a ser la titular de les vies, les catenàries i estacions –propietat d'Adif– i dels trens i el personal –que són de Renfe–. Fonts d'ERC atribueixen la reticència del govern espanyol al fet que suposaria una cessió de sobirania. Ara bé, no és només el govern espanyol qui s'hi oposa, els treballadors de l'operadora han amenaçat amb vagues si es culmina el procés.

Quina és la versió de l'Estat? El ministeri de Transports assegura que no és viable cedir tota la infraestructura a la Generalitat. Concretament, la part de les vies considerades per la llei ferroviària "d'interès general". Són les que connecten diferents comunitats autònomes i les que arriben a un altre estat. En el cas de Catalunya, les que arriben a França, a l'Aragó i al País Valencià. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha dit reiteradament que les vies que es podrien traspassar són "molt residuals" i ha defensat que el traspàs integral que demana el Govern "no es pot fer" per un tema "d'operativitat i complexitat".

Un altre escull és el traspàs econòmic. La Generalitat estima en uns 300 milions anuals el dèficit d'explotació –la part del cost del servei que no se sufraga amb la venda de bitllets i que han de pagar les administracions–. Si els diners que ha de rebre Renfe passen primer per les mans del Govern, s'incrementa el poder de decisió sobre l'operador. El novembre del 2021, durant l'etapa de JxCat a Territori, la conselleria i el ministeri van pactar que s'encarregaria un estudi de la quantitat a traspassar.

Fonts pròximes a aquella negociació defensen que el setembre del 2022 l'acord amb el govern espanyol estava "orientat" i hi havia predisposició a trobar una manera d'avançar en el traspàs –el PSC va plantejar una moció al Parlament que defensava un traspàs tot i que amb matisos, pel qual aquest divendres ha tornat a apostar–. Amb la sortida de JxCat del Govern les mateixes fonts expliquen que es refreda la relació i el grup de treball per abordar-ho, pactat a finals del 2021, deixa de reunir-se. La ministra de Transports va acordar al setembre amb l'actual consellera republicana, Ester Capella, reactivar-ho, malgrat que ara són el PSOE i ERC els que ho estan negociant.

Una finestra d'oportunitat

En aquest sentit, fonts republicanes sostenen que el fet que la negociació estigui lligada a la investidura obre una finestra d'oportunitat per aconseguir-ho. En aquest sentit, Rodalies s'ha convertit en un reclam electoral d'ERC. El tema va centrar gran part de la seva campanya del 23-J i el Govern ha denunciat des d'aleshores en múltiples informes les incidències del servei.

Si es desbloquegés, s'aconseguiria rematar un traspàs que s'arrossega des de l'aprovació de l'Estatut del 2006, que va obrir la porta. No és fins al 2009 que es pacta un traspàs parcial entre l'executiu espanyol liderat per José Luis Rodríguez Zapatero i el tripartit, presidit pel també socialista José Montilla. L'Estat cedeix al Govern la titularitat del servei. És a dir, el control d'horaris i tarifes. Els successius governs catalans ho han considerat una cessió enverinada, que origina part dels problemes actuals.

Un dels elements que han complicat el control del servei que dona Renfe és l'absència d'un contracte programa amb el Govern que fixi les obligacions de l'un i de l'altre. Està pendent des del 2011, en el que es considera un buit legal que ha generat que hagi estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui hagi resolt aquest octubre com compensar les millores fetes a la xarxa. El Govern defensava que l'Estat era qui se n'havia de fer càrrec. El TSJC va sentenciar que recaigués sobre la Generalitat.

El Govern de coalició ERC-Junts va apostar en la negociació amb el PSOE perquè fos Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) qui s'anés fent càrrec progressivament de les línies de Rodalies. Fonts de l'actual departament rebutgen tractar una futura licitació amb apriorismes, però defensen tenir ja la capacitat de decidir quin operador es farà càrrec de les línies. La legislació europea obligarà l'Estat a cedir-ho a les autonomies de cara al 2033 sense que això impliqui un traspàs d'infraestructura.