Pablo Casado: "Que a les Balears no parleu català! A qui se li acut!"
El president del PP estatal diu que el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc són llengües diferents
Cada cop que el president del PP estatal, Pablo Casado, trepitja les Balears, carrega contra la llengua pròpia, i el 16è congrés balear no ha sigut menys. Minuts després de l'elecció de Marga Prohens com a presidenta del partit a les Balears, Casado ha fet el discurs de cloenda, durant el qual ha assegurat que a les Illes no es parla català sinó "mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc". "Que a les Balears no parleu català! A qui se li acut", ha dit entre els aplaudiments del públic i després que la mateixa Prohens hagués destacat la singularitat de les Illes i la seva cultura pròpia.
A més, Casado ha criticat que el català sigui un requisit per tenir una plaça a la sanitat pública. "A quin mallorquí anestesiat que ha de ser operat li importa que el metge no sàpiga català?", ha dit, reivindicant amb força la "llibertat també en la funció pública". I, com no podia ser d'una altra manera, també ha fet referència a l'educació, terreny en el qual el PP defensa "la llibertat dels pares" per triar la llengua vehicular.
Fins i tot ha aprofitat el viatge de Pedro Sánchez als Estats Units per donar una altra envestida contra la suposada discriminació que el castellà pateix als territoris amb llengua pròpia. "Ha anat allà a dir que el castellà és una gran llengua. Per què Sánchez no defensa el castellà a Mallorca, Eivissa, Formentera, València, Tarragona i Guipúscoa?", ha demanat. "O almenys la llibertat perquè tots els infants siguin educats en les dues llengües cooficials", ha afegit.
Fa dos anys, Casado ja va reclamar que el català no fos cap requisit per accedir a la funció pública, encara que aquella vegada no va ser tan agosarat i no va afirmar que a les Balears no es parlés català. Això sí, va reclamar que a les Illes hi hagués el que va denominar un "bilingüisme cordial" i que no fos "en detriment del castellà". Ara bé, Casado sí que va refermar el seu compromís amb "el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc", sense ni tan sols pronunciar la paraula català.