L'Audiència Nacional irromp en la campanya basca amb un nou cas contra Otegi

MadridL'estratègia de l'extrema dreta no canvia: en moments assenyalats com unes eleccions, actua als tribunals per sacsejar la campanya. Ho va fer en el seu moment Manos Limpias, també Vox i ara l'associació Dignidad y Justicia, dirigida per un diputat del PP a l'Assemblea de Madrid que dilluns va presentar una querella contra Arnaldo Otegi per l'assassinat d'un directiu de Michelín, Luis María Hergueta, l'any 1980. L'Audiència Nacional obre diligències i pregunta a la Fiscalia si ha d'incorporar aquesta denúncia a la investigació que ja hi ha oberta des de 2005 per aquest cas.

Fonts de l'Audiència Nacional puntualitzen que no s'ha admès a tràmit la querella, sinó que s'ha fet el primer pas habitual quan arriba una acusació: se li dona un número d'expedient i es dona trasllat al ministeri públic perquè informi sobre si s'ha d'admetre o no. De fet, en els últims mesos Dignidad y Justicia ha presentat diverses querelles contra Otegi per segrestos de fa quatre dècades i pels quals no ha estat jutjat. El dirigent abertzale va ser condemnat l'any 1989 a sis anys de presó per un d'ells: el de Luis Abaitua, un directiu de l'empresa Michelín, per un conflicte laboral a la factoria de Vitòria.

Segons va publicar The Objective, els serveis d'informació de la Guàrdia Civil fa unes setmanes van recopilar nova informació per vincular l'actual líder d'EH Bildu amb l'assassinat d'un altre directiu de Michelín, Hergueta. La hipòtesi és que el segrest d'Abaitua el febrer del 1979 va permetre extreure certa informació que Otegi i el també assenyalat José Aulestia haurien traslladat a ETA, que més d'un any després va assassinar Hergueta. L'organització va reivindicar l'acció, però l'Audiència Nacional no va aconseguir identificar els responsables. L'exdirigent d'ETA Josu Ternera va estar processat per aquest cas, però el 2021 el jutge Santiago Pedraz el va anul·lar perquè Ternera no formava part de la banda en aquella època. Només es va condemnar com a col·laboradors dos treballadors de la fàbrica.

La Fiscalia acumularà aquesta querella a les altres que estudia, mentre altres casos vinculats a ETA també continuen el seu curs a l'Audiència Nacional. El ministeri públic ha difós aquest dijous el seu escrit d'acusació contra 17 persones per enaltiment del terrorisme, amb motiu dels ongi etorris que s'han produït a Euskadi quan presos de la banda eren acostats a centres bascos o bé quedaven en llibertat. L'escrit s'ha conegut ara, però té data del 24 de març.

Otxandiano demana "perdó"

Després d'una primera setmana de campanya electoral basca amb ETA fora del debat, irromp pels moviments judicials però ja ho havia fet amb les paraules del candidat abertzale, Pello Otxandiano, en què va evitar qualificar de "terrorista" la banda i va optar per l'adjectiu "armada". "Si amb aquelles paraules vaig poder ferir la sensibilitat de les víctimes d’ETA, demano perdó des d’aquí", ha assegurat aquest dijous al matí en una entrevista a Ràdio Euskadi. Tanmateix, ha tornat a esquivar el terme.

EH Bildu no vol entrar en el camp semàntic perquè implicaria posar etiquetes a altres agents involucrats en el conflicte basc i no considera que escaigui de cara a continuar el camí de la reconciliació. Però Otxandiano ha donat alguna pista aquest dimecres a la nit en una entrevista a Canal TeleBilbao. "Ningú avui a l'esfera política pública s'atreveix a dir res que no sigui que la Guàrdia Civil és una institució democràtica i legítima sense cap taca en la seva conducta", ha anotat. Així, el partit independentista també fa equilibris davant una part del seu electorat encara proper a l'època passada.

"Una de les tradicions polítiques que avui pertany a EH Bildu va ser agent de dolor en el passat. Després va ser part de la solució. Crec que EH Bildu està en disposició de ser agent de la reconciliació", ha subratllat Otxandiano. El candidat a lehendakari ha recordat la declaració del 18 d'octubre del 2021 a Aiete, en la qual la coalició sobiranista assumia que "tot allò no hauria d'haver passat". "Estem fent passos. Insuficients? Segurament, però crec que es tracta de trobar-nos en un camí fent passos insuficients. [...] Si soc lehendakari, assumeixo la tasca de portar el procés fins al final", ha afegit.

Fora de l'"interès electoralista"

Otxandiano no ha especificat quins passos seran i ha parlat d'un procés "polièdric" en què han de participar tot tipus d'actors. "Aquest tema cal treure’l del focus mediàtic, perquè això exigeix discreció. Jo estic amb les víctimes d’ETA. Aquesta feina es fa fora del focus mediàtic i de l’interès electoralista", ha demanat el candidat d'EH Bildu, que ha denunciat que hi ha agents que no treballen per la reconciliació. "Hi ha un patró que es repeteix: quan ens apropem a un moment polític important, ETA cobra rellevància pública. Hi ha un intent fora de les càmeres que està donant fruits de construcció de convivència i jo observo interessos d’un altre tipus. Això no és un exercici edificant i no està dirigit a la reparació de les víctimes ni a la construcció de la convivència", ha lamentat.

En aquest sentit, ha revelat que un representant polític d'un partit "no nacionalista" li va traslladar a un representant d'EH Bildu "que ens preparéssim per a aquesta setmana, perquè anirien a totes". Otxandiano no ha concretat si es refereix al Partit Socialista d'Euskadi, però el fet és que el seu candidat, Eneko Andueza, és el que més ha elevat el to contra el candidat abertzale. Sigui com sigui, finalment ha irromput el factor ETA en la campanya electoral i aquest dijous també s'hi ha referit el cap de llista del PNB, Imanol Pradales. "La seva capacitat per innovar el seu diccionari polític em deixa atònit. ETA no va ser un cicle polític ni una trajectòria: va ser un error, un horror i un drama per a aquest país. Va ser terrorisme", ha conclòs a la Cadena SER.

També s'ha pronunciat Pedro Sánchez des de Brussel·les, des d'on ha defensat que "cal dir les coses pel seu nom". "ETA no va ser una banda armada", ha reblat el president del govern espanyol, que ha subratllat que "va ser una banda terrorista que va ser derrotada per la democràcia". Ara bé, tot i considerar insuficients les disculpes d'Otxandiano, Sánchez ha desvinculat la qüestió dels pactes amb EH Bildu al Congrés i ha assegurat que el PSOE continuarà acordant "mesures que beneficien la majoria social" amb els abertzales.