Otegi acusa el Suprem de voler "desestabilitzar l'escenari polític" repetint el judici pel cas Bateragune

BarcelonaEl coordinador d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha acusat aquest dimarts el Tribunal Suprem de voler fer política amb la seva decisió de repetir el judici pel cas Bateragune, un fet ja jutjat pel qual, a més, l'Estat va ser condemnat per la justícia europea. En concret ha criticat que l'alt tribunal espanyol vol "criminalitzar" l'independentisme basc en un intent de "desestabilitzar l'escenari polític" a tot l'Estat. Per a Otegi el moviment del Suprem és calculat i té una explicació: actuar contra l'esquerra abertzale ara que és "decisiva". Decisiva perquè Bildu serà un dels partits que votarà a favor dels pressupostos generals de l'Estat quan es votin definitivament al Congrés a finals de mes.

La decisió del Suprem es va saber aquest dilluns i Otegi va deixar la seva primera reacció només a les xarxes: "Ni ens van domar, ni ens van doblegar, ni ens van domesticar!", va proclamar a Twitter. Aquest dimarts ha comparegut des de Sant Sebastià per oferir una reflexió més raonada i ho ha fet al costat dels altres afectats per la repetició del judici: Rafa Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez, Sonia Jacinto i Miren Zabaleta.

No ha volgut entrar en les qüestions jurídiques de la resolució del Suprem, però ha anticipat que encara confien en disposar d'alguna escletxa per evitar que el judici s'acabi repetint: "El Tribunal Suprem ha mogut peça, però no serà l'únic que mogui peces i ja veurem com acaba la partida", ha resolt.

Així, per a Otegi, la decisió del Suprem només mereix una lectura política. Segons ell, la decisió es deu al fet que els magistrats volen "criminalitzar el lideratge de l'esquerra independentista basca" perquè és un espai cada cop "més decisiu" a Euskadi, Navarra i ara també Espanya, en al·lusió als pressupostos. "Això és una cosa insuportable per al règim del 78. Als de la plaça Colón [PP, Vox i Cs], als militars que fan cartes, ara s'hi suma la judicatura i els mitjans de comunicació de la dreta extrema", ha exposat.

Una lectura catalana

Otegi també ha fet una lectura de la decisió del Suprem en clau catalana. L'alt tribunal ha decidit repetir el judici del cas Bateragune malgrat que hi havia una sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) que havia condemnat l'Estat per no haver proporcionat a Otegi un judici just. Quina interpretació fa el dirigent abertzale de tot plegat? Doncs que ara que els presos polítics catalans estan a un pas de portar el seu cas a Estrasburg –de fet, Junqueras, Turull i Sànchez ja ho han fet–, el Suprem els envia el senyal de que està "disposat a desobeir" el TEDH si del que es tracta és de combatre l'independentisme basc i català.

També ha deixat clar que no pensa fer un pas "al costat" per abandonar el lideratge d'EH Bildu, malgrat que l'hi va plantejar fa poc el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Amb ironia ha dit al ministre que, si vol apartar-lo, s'afiliï a Bildu i presenti una proposta per coordinar el partit que pugui competir amb la seva.

La reacció dels governs

La decisió del Suprem obliga de nou a fer equilibris al govern espanyol. La reobertura del judici li complica la vida a l'executiu de Sánchez perquè per als socialistes, d'una manera més o menys confessable, els abertzales s'han convertit en aliats al Congrés en votacions rellevants com la dels pressupostos. Aquest dimarts el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha intentat apagar el foc assegurant que el Suprem no busca "criminalitzar" ningú sinó només fer complir la llei. El govern basc sí que ha criticat obertament l'alt tribunal assegurant que la decisió de repetir el judici és "inèdita" i "difícil d'entendre". En canvi, la dreta espanyola ha aprofitat la decisió del Suprem per carregar contra les relacions que el PSOE manté al Congrés amb l'esquerra abertzale. El líder dels populars, Pablo Casado, ha demanat a Pedro Sánchez que trenqui el pacte "amb els defensors d'ETA".