Otegi i Ortuzar, dos homes i un destí
VitòriaArnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) i Andoni Ortuzar (Sanfuentes, 1962) no són ni Butch Cassidy (Paul Newman) ni Sundance Kid (Robert Redford) a la pel·lícula de George Roy Hill Dos hombres y un destino, però sí que, des d'evidents orígens i propostes sociopolítiques antagòniques, comparteixen una destinació: governar Euskadi. Euskal Herria per a Otegi. Ortuzar segueix perquè el PNB ha decidit –ell ha decidit– que tota actualització estratègica necessita una persona que doni continuïtat: ell. Otegi continua perquè l'ineludible canvi estratègic ja el va fer l'esquerra abertzale quan va abordar el final d'ETA. Ell ho va fer.
Els agradi o no a tots dos, comparteixen temps polític. Són els dos dirigents, gairebé els únics, que romanen al renovat tauler de la política basca, d'on han caigut persones com Iñigo Urkullu o Carlos Iturgaiz. Ortuzar, després de 12 anys al poder, es torna a postular per presidir l'executiva del PNB i Otegi, que lidera l'independentisme d'esquerra des de finals dels noranta –només interromput pels sis anys que va estar empresonat–, renovarà al capdavant d'EH Bildu.
Andoni Ortuzar fa mesos que esfulla la margarida: em quedo, no em quedo… Em quedo. Això ha fet posar nerviós més d'un jeltzale. Tot i ser el dirigent que ha aconseguit per al PNB les cotes de poder més grans, els últims revessos electorals el van situar en el disparador. Amb una contestació interna creixent, tot semblava que el seu cicle era a les acaballes. Fins i tot Aitor Esteban, hores abans que Ortuzar arrenqués l'últim full de la margarida, s'havia deixat estimar. Però no. El canvi ha arribat a les regionals d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia i sembla que l'EBB es renovarà gairebé del tot, però no arribarà a la cinquena planta de Sabin Etxea. Al març s'acaba el procés d'elecció i Ortuzar seguirà quatre anys més.
Sense maror
El cas d'Arnaldo Otegi és diametralment diferent. No li ha calgut desfullar cap margarida, ja ho va fer quan es va descartar per ser candidat a lehendakari. L'estratègia política li ha donat resultats i els avenços electorals dels últims anys hi són. A diferència del que passa al PNB, a la mar interna d'EH Bildu no hi ha maror. La mar és com un plat.
El procés intern d'EH Bildu amb prou feines oferirà sorpreses. Cap en la ponència política i alguna en el que té a veure amb les persones. En aquest últim apartat, és important subratllar la presència del secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, com a número tres. Per tant, els principals dirigents de la formació sobiranista seran Arnaldo Otegi, Sonia Jacinto, Arkaitz Rodríguez i, si hi sumem Miren Zabaleta, coordinadora a Nafarroa i responsable de la ponència política, ens trobem les persones que van liderar el canvi estratègic de l'esquerra abertzale el 2008. Els quatre empresonats, juntament amb Rafa Díez Usabiaga, pel cas Bateragune. Algú podria pensar que EH Bildu és cada cop més l'antiga Esquerra Abertzale, però la veritat és que és ben al contrari: l'antiga Esquerra Abertzale és cada cop més l'actual EH Bildu.
Al final, les estratègies les aproven els partits a través de les ponències polítiques, però el camí el fan les persones. Otegi fa uns dies deia que Euskal Herria necessita, en al·lusió al PNB, “un centredreta sobiranista fort”. No crec que Ortuzar pensi que el país necessiti una esquerra sobiranista forta. Otegi i Ortuzar, com Butch Cassidy i Sundance Kid, segueixen en ruta. Amb el mateix objectiu, però per camins diferents.