Otegi: “M’hauria agradat ser català i tenir un Artur Mas”
El líder de l’esquerra abertzale reflexiona sobre el procés, la situació a Euskadi i el seu pas per la presó en una entrevista a l’ARA
BarcelonaEl líder de l’esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, veu el procés català amb “sana enveja”. Ho va explicar en sortir de la presó –on va estar sis anys per un delicte d’integració en organització terrorista– i ho ha detallat en una entrevista a l’ARA: “M’hauria agradat ser català!”, exclama, i afegeix, preguntat sobre si voldria una figura com Artur Mas a Euskadi: “Sens dubte. Tant de bo algun dia em trobi en el problema d’haver d’apostar per un candidat del PNB d’aquest perfil”, explica el secretari general de Sortu.
Otegi creu que “el viatge de Catalunya a la independència no té retorn” si arriba a la majoria social: “Estic convençut que si Catalunya aconsegueix que un 51-52% de la població decideixi unilateralment la independència hi haurà factors externs internacionals que obligaran l’Estat a trobar una solució”. En el que no confia és en fet que el govern espanyol faci un pas previ i convoqui un referèndum: “La diferència entre el govern britànic i l’espanyol és que el britànic té alguna cosa a oferir, i té actitud i cultura democràtica. El govern espanyol no assolirà aquests nivells de civilització en els propers segles”.
La irrupció d’Otegi serà una de les claus de les eleccions basques de la tardor, en què vol ser candidat a lehendakari i superar els seus dos grans rivals, el PNB i Podem, per sobre de l’esquerra abertzale el 20-D. “El PNB abans ens deia que miréssim a Catalunya, i ara ja no els agrada”, ironitza, i diagnostica el mateix problema a nacionalistes bascos i a la formació lila: “Tenen l’esperança de democratitzar l’Estat. Però no passarà. Les terceres vies són difícilment transitables”. A Podem li demana que se sumi al seu discurs si veu que la seva aposta de reforma resulta fallida: “Si existeix la mínima possibilitat de democratitzar l’estat espanyol, que reconegui el dret a les nacionalitats a decidir lliurement el seu futur, que comptin amb nosaltres. Ara, els demano reciprocitat: el dia que comprovin que no és possible, s’han de sumar als processos constituents que són possibles a les nacionalitats històriques”, apunta, en una reflexió que sovint fan els dirigents d’ERC.
El repte d’Otegi, més enllà d’arribar a la Lehendakaritza, és “consolidar el procés de pau” a Euskadi. Si bé encara es resisteix a fer servir la paraula 'condemna' quan parla d’ETA, sí que és clar en la seva aposta per les vies pacífiques: “Assumeixo en primera persona que la nostra estratègia i les nostres posicions polítiques han generat patiment”. Si ETA no s’ha desarmat, afirma Otegi, és perquè l’Estat no ho vol. “No hi té cap interès. Té operatius de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i serveis d’intel·ligència en col·laboració amb el govern francès per evitar que el desarmament es produeixi. La comunitat internacional no entén aquest tipus d’actituds”. Otegi lamenta aquesta “resistència” del govern espanyol per certificar la fi d’ETA: “Hi ha un intent de mantenir-nos lligats al passat perquè potser ens temen com a actors de futur”, diu, abans de reblar: “Quan es produeixi el desarmament, l’agressivitat de l’estat espanyol amb nosaltres augmentarà. D’això els catalans en sabeu una mica”.