Política21/04/2018

Otegi exigeix al govern espanyol que posi fi a la dispersió dels presos bascos

Creu que el comunicat amb què ETA demana perdó és "prou constructiu" i té el "nivell d'autocrítica suficient"

Europa Press
i Europa Press

BarcelonaEl coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, no espera "absolutament res" de l'Estat espanyol després del comunicat d'ETA d'aquest divendres en què fa un reconeixement del dany causat. No obstant això, exigeix al govern de Mariano Rajoy que almenys compleixi "una paraula que ha donat públicament": "Que posaria fi a la dispersió de presos polítics bascos en el moment que ETA desaparegués. Que vagi preparant els trasllats perquè se'ls acaba el temps", ha afirmat, i ha afegit que, a partir d'aquí, "es generaran les condicions com per abordar un full de ruta que permeti un horitzó de llibertat per als reclusos".

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Així s'ha expressat aquest dissabte en una entrevista a Catalunya Ràdio, on ha deixat clar que el comunicat d'ETA és una declaració "prou constructiva" com per "buscar apreciacions i matisacions". "Ja ens agradaria a nosaltres que per part d'altres agents es donessin passos i declaracions a aquest nivell", ha apuntat. Després d'afirmar que "humanament i políticament" està "molt content", ha ressaltat que s'està tancant un "llarg cicle històric" i que el comunicat té "el nivell suficient d'autocrítica humana i política com per ser considerat una aportació constructiva molt important en el camí de la convivència, la pau i la llibertat".

Cargando
No hay anuncios

"Alhora que es tancava un llarg cicle històric de confrontació armada, el que fa aquesta organització amb el comunicat és fer una inversió de cara al futur i establir les bases perquè la convivència i la reconciliació siguin més fàcils i s'obrin camins per resoldre problemes que queden pendents com el dels presos", ha insistit. Amb tot, també ha dit que no preveu "en cap cas" que hi hagi un risc d'escissió a ETA com va passar a Irlanda amb l'IRA, ni que es pugui "plantejar el retorn a la lluita armada".