Els presos d'ETA sacsegen el debat dels pressupostos
Sánchez nega rotundament aquesta contrapartida a un hipotètic suport d'EH Bildu al Congrés
MadridMentre el conflicte català era el que marcava l'agenda política estatal i la governabilitat a l'Estat, el suport d'EH Bildu al govern de Pedro Sánchez es mantenia en un segon pla, limitat a la lletania de la triple dreta, que s'encarregava de criticar periòdicament el president espanyol pels seus acords amb els "hereus d'ETA". Recordaven així que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa amb el suport, entre d'altres, dels abertzales, que l'any passat també li van aprovar els comptes estatals. Aquest cop la negociació es preveia plàcida per als pressupostos del 2022 perquè EH Bildu ja havia dit que n'avalaria la tramitació. Però el vídeo fet públic aquest dimecres del líder del partit, Arnaldo Otegi, traslladant a les bases d'EH Bildu que el veritable objectiu de fons de ser un dels socis estables de Pedro Sánchez és que els gairebé 200 presos d'ETA surtin al carrer pot haver-los convertit en un soci encara més incòmode i en una pedra a la sabata per al govern de coalició.
"Tenim 200 presos dins, eh? I han de sortir de la presó. Si per a això cal votar els pressupostos, doncs els votarem. I ho farem molt tranquils". Otegi va pronunciar aquestes paraules en un col·loqui amb militants aquest dilluns, com es pot veure en un vídeo que ha publicat El Correo. "Això de treure els presos ho tenim gravat al front", va continuar. El líder de l'esquerra abertzale posava al descobert així l'estratègia del partit i alimentava el relat de la dreta, reforçat ahir per informacions aparegudes a El Confidencial, sobre l'existència d'un pacte ocult entre Bildu i el govern espanyol per acostar els presos i perquè acabin sortint al carrer.
Segons aquest relat, la declaració d'Aiete de dilluns, en què Otegi i el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, van reconèixer que la violència a Euskadi no s'hauria d'haver produït ni allargat tant en el temps, hauria sigut només un pas més en aquest acord. Una concessió de Bildu aplaudida ràpidament pel PSOE –tot i que després la portaveu de l'executiu espanyol, Isabel Rodríguez, va considerar insuficient el gest– en la línia del que va passar a Catalunya setmanes abans dels indults quan la Moncloa va reconèixer com un pas que ajudava a avançar en la reconciliació la carta del líder d'ERC, Oriol Junqueras, publicada a l'ARA en què feia autocrítica dels fets de l'octubre del 2017.
La reacció de la dreta no s'ha fet esperar davant les paraules d'Otegi i la primera pregunta de la sessió de control al Congrés del líder de l'oposició, Pablo Casado, ha sigut per demanar a Pedro Sánchez que trenqui amb EH Bildu i preguntar-li si alliberarà els presos a canvi del suport dels abertzales als pressupostos. Aquesta vegada el líder del PSOE sí que ha respost al president del PP. "És un no rotund", ha dit en relació a la contrapartida dels comptes. Després el número 2 de la formació conservadora, Teodoro García Egea, ha preguntat a la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, si l'executiu trencaria amb EH Bildu, però tampoc ha respost.
La dreta ja ha engegat la maquinària per assenyalar les negociacions entre l'executiu i la formació abertzale –Ciutadans i Vox també s'han afegit a l'ofensiva– i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha sortit al pas per dir que els cossos i forces de seguretat de l'Estat continuen treballant per "aclarir tots els crims no aclarits actualment". "La Guàrdia Civil i la Policia Nacional no han abaixat la guàrdia", ha destacat des dels passadissos del Congrés. Marlaska ha resumit que els últims anys s'han detingut més de 200 investigats per delictes de terrorisme vinculats a ETA, s'han localitzat més de 35 zulos, s'han requisat 360 armes, més de 900 quilograms d'explosius i 6.000 detonadors. "El treball de l'estat de dret segueix sent ferm fins al final", ha subratllat.
"Ells ho saben"
El detonant de tot plegat va ser el vídeo d'Otegi filtrat a El Correo. "Si no tinguéssim 200 presos, no actuaríem de la mateixa manera, evidentment. Els diríem: «Què ens doneu en l'àmbit social i nacional?» I podríem collar, però tenim aquesta necessitat i ells ho saben, i això genera problemes. Perquè saben quines són les nostres necessitats", diu. Otegi també subratlla que per a aquells que tenen llargues condemnes "només es pot canviar la llei". "Hauríem d'obligar un govern com aquest a introduir un canvi legislatiu que afavoreixi els presos d'ETA, amb tot el que vol dir això. És la mare de totes les batalles", deixa clar.
Otegi no descarta que això pugui arribar a passar, tal com trasllada als militants, però avisa que cal continuar donant suport a l'executiu del PSOE i Unides Podem els dos anys que queden de legislatura i quatre més. "Necessitem sis anys", destaca. "Hem de demostrar a Europa i a la ciutadania basca que si aquest govern no és capaç de fer les coses d'una altra manera, si no són capaços de solucionar el tema dels presos, de fer passos en termes socials, de donar una solució democràtica a la qüestió nacional, la conclusió serà clara: no hi ha cap govern que pugui fer això i nosaltres haurem de prendre les nostres decisions. Però cal temps per a això", rebla. Unes paraules que, deu anys després de la fi d'ETA, van ressuscitar ahir el debat sobre els presos al Congrés.