Ortega i Rigau defensen haver obeït el mandat del Parlament

BarcelonaÉs molt probable que el xoc de legitimitats entre les institucions catalanes i espanyoles es converteixi en un dels aspectes clau de la legislatura que tot just comença. La declaració de Joana Ortega i Irene Rigau davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ahir conté tots els elements de la batalla jurídica que s’obrirà en els pròxims mesos. Ortega, vicepresidenta del Govern fins al juny, i Rigau, consellera d’Ensenyament en funcions, van negar davant del jutge haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) i van assegurar que havien seguit el mandat del Parlament sobre la jornada de participació del 9-N.

“No tinc cap consciència d’haver desobeït el TC, ni d’haver dictat cap resolució injusta ni, molt menys, d’haver comès cap irregularitat econòmica”, va defensar Ortega, que va assumir la responsabilitat de la jornada. Rigau va voler fer un discurs introductori, segons fonts consultades, i totes dues es van negar a respondre a les preguntes de l’acusació popular -Manos Limpias- i de la Fiscalia. Es preveu que el president en funcions, Artur Mas, segueixi la mateixa estratègia. Ortega va recordar que la Fiscalia Superior de Catalunya d’entrada s’havia oposat a la querella i va dir que era “imposada” per la Fiscalia General de l’Estat.

Rigau va explicar davant del jutge les diferències entre la consulta original -retirada per Mas quan el TC va suspendre el decret de convocatòria i la llei de consultes- i la jornada de participació que finalment es va promoure. D’entrada el govern espanyol va menystenir el nou 9-N -les imputades ho van recordar a porta tancada-, però finalment el van acabar portant al Constitucional, que el va suspendre el 4 de novembre. “Quan se’m va comunicar [la providència del TC], l’organització ja estava enllestida, els voluntaris estaven informats i tenien les tasques assignades. No hi havia res que pogués aturar”, va dir Ortega.

Les dues dirigents van rebre el suport de la plana major del Govern -va destacar l’absència de Mas, que a les onze tenia un acte amb el rei Felip VI- i de Junts pel Sí, que les van acompanyar fins a la porta dels jutjats. No hi va ser Josep A. Duran i Lleida, que al desembre es va oferir per ajudar en la defensa d’Ortega. El líder d’Unió, tot i ser a Madrid, tampoc va acudir al ple del Congrés.

A la declaració davant del jutge, Rigau va dir que ni ella ni ningú del departament va donar ordres als directors dels centres educatius on es va votar el 9-N perquè cedissin les escoles i els instituts. Segons fonts que van tenir accés a la declaració, que es va fer a porta tancada, la consellera va dir que la directora de Serveis Territorials havia demanat a la secretària general d’Ensenyament permís per reunir-se amb els directors per donar-los informació, perquè ells la reclamaven. Per això es van fer dues reunions, el 16 i el 20 d’octubre, en què tan sols s’hauria donat informació i s’hauria dit als directors que si tenien dubtes miressin la web Participa2014.cat.

Els centres són propietat de la Generalitat, que podia haver ordenat als directors que els cedissin, però no ho va fer, com va assegurar Rigau, que va posar com a exemple la directora de l’Institut Pedraforca de l’Hospitalet, que no va deixar les claus del centre i ara és testimoni de l’acusació en el cas. El jutge també va preguntar insistentment pel material i els ordinadors, però Rigau va dir que ja s’havia previst comprar-los i només es van cedir pel 9-N.

Ortega va explicar al jutge que si havia organitzat un centre de premsa perquè s’informés del 9-N va ser perquè entenia que era una “obligació del Govern” explicar als ciutadans “un fet molt rellevant des de la perspectiva històrica”, segons va repetir després de declarar. També va insistir que a partir del 4 de novembre el Govern va aturar els expedients econòmics, però ja estava tot a punt i va quedar en mans dels voluntaris. Sobre la web del 9-N, va dir que no la van poder tancar a temps perquè, per blindar-la d’atacs informàtics com els que preveien i finalment hi va haver, l’havien publicada en servidors de diferents llocs del món i era massa difícil clausurar-la.

Ortega i Rigau entenen que la querella pel 9-N no té fonament i els seus advocats, amb el d’Artur Mas, podrien demanar la setmana que ve mateix que s’arxivi, segons fonts relacionades amb el cas.

El TSJC i Posada discrepen

Les concentracions de centenars de persones davant del Palau de la Justícia de Barcelona en suport als imputats, convocades per l’ANC, Òmnium i l’AMI, van indignar ahir la sala de govern del TSJC, que en un comunicat les va qualificar d’“atac directe a la independència judicial” i d’estratègia de pressió “afavorida, dissenyada i encapçalada per representants públics”. En canvi, el president del Congrés, Jesús Posada, va negar que les protestes pressionin “en absolut” la justícia. El xoc de legitimitats ja està en marxa.