Oriol Pujol nega tenir diners a fora però deixa dubtes sobre l’herència

BarcelonaDesafiant, insinuador i al contraatac. En el seu retorn al Parlament, després que el 14 de juliol del 2014 renunciés a l’acta de diputat, Oriol Pujol va entrar al xoc amb els que buscaven collar-lo pel cas ITV -pel qual està imputat- o per la fortuna que la seva família mantenia oculta a l’estranger. Una setmana després que els seus pares i el seu germà gran se sotmetessin a les preguntes de la comissió d’investigació sobre frau fiscal, ahir li tocava a ell i als seus germans Marta i Pere asseure’s davant dels diputats.

En prop de tres hores i mitja de compareixença, Oriol Pujol va desplegar una calculada estratègia, basada a desmentir qualsevol indici de males pràctiques i no aprofundir en qüestions espinoses per evitar cometre relliscades. Va negar haver-se lucrat aprofitant les seves influències polítiques, va esquivar les preguntes relacionades amb els diners que el seu avi Florenci Pujol va llegar als néts, va engegar el ventilador contra els partits que ara pretenen sotmetre’l a un “judici polític” i va presentar-se com a blanc d’un complot de l’Estat per intentar desprestigiar els protagonistes del procés sobiranista a Catalunya.

Els “drets” d’un expolític

La seva intervenció inicial ja representava tot un advertiment: ara que s’ha vist forçat a empassar-se la seva “vocació” política -va voler deixar clar que ho ha hagut de fer a contracor- ja no se sent en l’obligació de donar explicacions sobre tot: “No sóc diputat, no tinc responsabilitats polítiques, sóc molt conscient dels deures i els drets que tinc”. De seguida es va fer evident per què ho deia. Quan el diputat d’ERC Oriol Amorós va interrogar-lo sobre què se n’ha fet dels diners que va deixar-li en herència el seu avi, va invocar el seu dret a no donar-ne detalls. Sí que va subratllar, però, que el seu cas és diferent del d’alguns dels germans amb comptes a Andorra. “Jo no tinc diners a l’estranger. No he regularitzat res perquè no tinc res a regularitzar”, va assegurar ahir. I es va remetre a les explicacions que pugui donar, en el marc del procés judicial obert, el seu germà Jordi, l’encarregat de gestionar l’herència.

Just abans, però, havia comparegut Marta Pujol Ferrusola, que sí que va donar alguna pista sobre què se’n va fer d’aquells diners. La segona dels set fills de Jordi Pujol va revelar que l’any 1992 els germans van obrir comptes a Andorra per anar-hi ingressant els diners de l’herència. L’operació es va mantenir en secret per no perjudicar la “carrera professional” del llavors president de la Generalitat. En el seu compte, Marta Pujol va rebre 62 milions de pessetes amb les transferències que anava fent Jordi Pujol Ferrusola.

Quan el diari El Mundo va publicar el 7 de juliol que la família Pujol havia ingressat 3,4 milions d’euros en un banc andorrà, van afanyar-se a regularitzar els diners. Si no s’havien acollit abans a l’amnistia fiscal va ser perquè la família tenia “por” que s’acabés fent pública la informació. Oriol Pujol no va voler referir-se a res de tot això. Quan Amorós li va retreure que no aclarís dubtes va excusar-se dient que la instrucció es troba en una fase “preliminar” i seria imprudent per part seva trepitjar aquest terreny.

El seu duel amb el republicà va ser particularment agre, sobretot quan la discussió va endinsar-se en el cas ITV, en el qual Pujol està imputat des del 2013 per suposat tràfic d’influències. L’ex secretari general de CDC i expresident del grup parlamentari de CiU va reivindicar les seves gestions en processos de deslocalització d’empreses com Sharp, va puntualitzar que la prioritat era mirar de salvar el màxim de “capacitat productiva i llocs de treball” i va negar haver cobrat comissions de l’empresari i amic Sergi Alsina. També va negar haver “tutelat” Artur Mas perquè actués en favor dels interessos d’Alsina.

David Fernàndez topa amb el PP

Oriol Pujol va sortir en defensa de la seva dona, Anna Vidal, també imputada pel mateix cas. I es va molestar amb el diputat del PSC Jordi Terrades per haver posat en dubte la seva honorabilitat. Per replicar-lo, va airejar el cas Mercuri, pel qual Daniel Fernández i altres excàrrecs socialistes estan imputats. En més d’una ocasió va respondre als representants d’ERC, PSC i ICV-EUiA a la comissió recordant-los que l’actuació del tripartit no diferia de la que ara denuncien. El moment més tens de la sessió, però, el van protagonitzar el president de la comissió, David Fernàndez, i el diputat del PP Sergio Santamaría, que després de consumir gairebé el doble dels cinc minuts de què disposava va queixar-se perquè el comminaven a acabar. “O calla o suspenc la sessió”, va amenaçar Fernàndez, tip que no fes cap pregunta concreta.

Abans Santamaría havia acusat els Pujol de “nepotisme”. Oriol Pujol es va esbravar en la resposta. Va posar el crit al cel per les negatives d’Alícia Sánchez-Camacho a comparèixer pel cas Método 3 -finalment sí que ho farà- i va denunciar “l’estil” del PP. Fins i tot va explicar que “una senyora mexicana” li va fer arribar gravacions compromeses d’un dirigent del PP.

L’únic grup que no va topar amb Pujol va ser CiU. Amb Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Corominas a la sala, Pujol va acabar amb un cop d’efecte: va revelar que Francisco Nicolás va reunir-se amb ell, presentant-se com a emissari de Soraya Sáenz de Santamaría i Jorge Fernández Díaz i demostrant que disposava d’informació privilegiada sobre els seus moviments i converses que no consten al sumari del cas ITV. Pujol tornava a suggerir una relació “causa efecte” entre el cas Pujol i el procés sobiranista.

Les 12 adjudicacions de la Generalitat i el contracte anòmal

Marta Pujol Ferrusola va admetre que treballa com a arquitecta a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt de manera anòmala. L’any 1996 va ser contractada per a quatre anys, amb una pròrroga de quatre més, per una plaça que mai va convocar-se públicament. Des de llavors està en una “situació irregular” que es va intentar arreglar fins que va esclatar el cas Pujol. Els seus cognoms, va dir, l’han “perjudicat” més que “beneficiat”. Segons va explicar, el 20% dels encàrrecs que rebia eren de la Generalitat: entre el 1988 i el 1997, amb el seu pare de president, va encadenar 12 contractes públics, com el disseny de CAPs, blocs d’habitatges i espais municipals. “Es feia molta obra pública”, va justificar.

Pere Pujol defensa els contractes públics de la seva empresa

Pere Pujol treballa a Codema, l’empresa on va entrar com a “assalariat” el 1993 i com a soci el 2007. El fill de l’expresident no va estalviar-se elogis a Carles Sumarroca, fundador de CDC i director d’Entorn, que va acabar fusionant-se amb Codema. No va respondre a les preguntes sobre el llegat del seu avi, però va aprofitar la seva compareixença per defensar la seva activitat empresarial. Va negar cap tracte de favor cap a la seva empresa o haver recorregut al seu pare, al seu germà Oriol o a algun conseller per aconseguir contractes, i va donar dades per justificar-ho: va afirmar que la facturació de l’empresa per contractes amb la Generalitat va ser superior amb el govern del tripartit que amb els de CiU.