Oriol Junqueras: “Vaga general després de l’1-O? Si hi ha consens, exercirem el dret democràtic que hi hagi”

BarcelonaA quatre dies del referèndum, el vicepresident Oriol Junqueras rep l’ARA al seu despatx, el d’una conselleria intervinguda pel ministeri d’Hisenda i el mateix en què fa una setmana hi va irrompre la Guàrdia Civil per investigar els preparatius de la votació de l’1 d’octubre.

¿Preveia la reacció de l’Estat a l’organització del referèndum?

Tots sabíem que el govern espanyol vol impedir que els ciutadans de Catalunya exerceixin el dret a vot. Sempre és difícil mesurar quina és la intensitat i el moment en què es produirà aquesta reacció. Però ha provocat una resposta ciutadana sense precedents i ha fet que molta gent se solidaritzi i s’adoni que això va de democràcia. Algunes de les detencions es van produir en circumstàncies que estan absolutament fora de les bones pràctiques de qualsevol democràcia europea; hi va haver un tracte poc humà cap a treballadors públics d’aquest país.

Personalment, ¿estava preparat per veure com es detenia alguns dels seus principals col·laboradors?

A mesura que tens temps de pensar-hi, estàs una mica més preparat. En un primer moment hi havia moltes incerteses, que generen una sensació d’inquietud i al mateix temps de profunda indignació. Això contribueix a explicar per què tanta gent es va mobilitzar en qüestió de poques hores. Som davant d’una societat que fa coses extraordinàries.

¿Vostè mateix pensa que pot ser detingut?

La meva presència aquí és irrellevant. Som aquí per assumir també les responsabilitats que es derivin del fet que actuem al servei de la gent, amb bona voluntat per intentar ajudar tothom.

Vicepresident, el senyor Jové va haver de ser cessat per protegir-lo d’un TC que li imposava una multa de 12.000 euros diaris. ¿Tornarà al departament?

No només això, era una cosa molt més perversa. Li posaven una multa si no desfeia el que havia fet. Però al mateix temps, el tenien detingut, i li era impossible fer-ho. Si quedava en llibertat i ho desfeia, s’autoinculpava, i si no ho feia, el condemnaven. Fes el que fes, estava condemnat La plaça està vacant i les funcions es reparteixen entre altres membres del departament i jo mateix.

Quin efecte creu que pot tenir l’estratègia de repressió del govern de l’Estat i la fiscalia?

Segur que l’objectiu és sembrar la por. Però la conseqüència pràctica entre l’opinió pública catalana és una immensa onada de solidaritat. Aquell dimecres van constatar que hi havia un abús de poder i de la llei que mereixia la seva mobilització. Des d’una perspectiva internacional, ha provocat una consciència més gran en els mitjans de comunicació i en l’opinió pública que l’actuació del govern de l’Estat és absolutament desmesurada, i contribueix a fer més entenedora la nostra causa.

Hi ha qui veu en aquesta onada de solidaritat un inici de sedició. De fet, avui mateix l’Audiència Nacional ha admès a tràmit la denúncia per aquest delicte. ¿Creu que això pot comportar més detencions abans de l’1-O?

El que comporta és més solidaritat. Ningú en aquest país, en la seva majoria, entén que hi hagi res semblant a la sedició ni cap delicte de cap mena. Tots plegats constatem i comprovem que hi ha un excés desmesurat, que ens omple de més de raons. El nostre deure i la nostra salvació col·lectiva és poder explicar-nos.

¿Però creu que hi haurà més detencions per part de l’Estat?

Estic convençut que siguin quines siguin les dificultats que ens posin, aquest país és capaç de superar-les. En algun moment ens poden posar en incertesa, segur que sí, però el convenciment col·lectiu ens farà trobar el camí.

La fiscalia ha citat més de 700 alcaldes i el fiscal general de l’Estat diu que ens esforcem per no anar més enllà de la llei. Quina opinió li mereix aquest paper tan actiu?

El que diuen els experts és que va contra la llei d’enjudiciament criminal, que els fiscals no poden prendre mesures així amb un afer que està sota tutela del jutge. És una extralimitació i va contra la llei.

¿Comptava veure que durant el seu mandat s’anul·laria completament l’autonomia financera de la Generalitat de Catalunya?

Malgrat les intervencions i amenaces, som nosaltres els que hem ordenat el pagament de les nòmines vuit dies abans. Ens posen moltes dificultats, però trobem camins per anar-les superant. N’hi ha de concretes que malauradament afecten molta gent. Per exemple, partides de caràcter social, de l’activitat industrial, la renda garantia de ciutadania... Quan fan això és evident que no ens posen les dificultats només a nosaltres, sinó que les posen a tots els ciutadans.

¿El mes que ve els funcionaris cobraran la nòmina de la Generalitat o de l’Estat?

El mes que ve esperem que hauran passat prou coses en aquest país perquè aquesta pregunta no tingui sentit plantejar-la.

Les despeses que Hisenda considera no prioritàries, ¿pot garantir que el mes que ve es pagaran?

Farem tot el que estigui a les nostres mans. Ens posen traves cada dia.

Vicepresident, ¿continua endavant l’organització del referèndum?

Del tot.

¿És en mans dels funcionaris, del Govern, de voluntaris?

És en mans de Catalunya. Tots som Catalunya en el sentit que volem el millor per a aquesta societat.

Hi haurà urnes i paperetes?

Hi haurà urnes, paperetes i, sobretot, gent votant. Segur que el més important en qualsevol procés electoral és la ciutadania.

En tot cas, ¿serà un referèndum com sempre, tal com havien previst?

És evident que no sempre es dediquen a detenir càrrecs del Govern i treballadors públics. En aquest sentit no és com sempre. Però no és com sempre ni com enlloc d’Europa ni en cap democràcia. En cap democràcia, enmig d’un procés electoral, assalten edificis públics i detenen gent que treballa honradament i se l’emporten. Ells s’esforcen perquè no sigui com sempre. Nosaltres intentem superar cada un dels reptes. Fins ara ho hem fet, i estem convençuts que ho seguirem fent. Ja ningú dubta aquí ni fora que aquest és un país clarament en el camí de la seva llibertat i la construcció d’una república de justícia.

Hi ha dificultats després de la intervenció del CTTI, la intel·ligència informàtica de la Generalitat de Catalunya, i temes complicats, com el fet de no tenir una junta electoral. ¿Com se salvaran aquests dos esculls?

La intel·ligència informàtica, amb més intel·ligència, i amb el recompte, no cal patir. Si hem trobat solucions per a tots els reptes que ens han posat fins ara, així seguirem. I serà amb totes les garanties que pertoca.

¿La simple imatge dels votants fent cua diumenge davant les urnes o col·legis electorals ja la considera una victòria? ¿O espera tenir tots els col·legis electorals oberts?

Jo ho espero tot. Esperar el bé mai és sobrer. Hem intentat estar a l’altura del que aquest poble mereix.

Si l’1-O hi ha una gran mobilització ciutadana, però no es pot votar, ¿el govern de la Generalitat ho considerarà igualment una victòria?

El govern de la Generalitat fa tot el que li correspon per ajudar la gent perquè sigui una mobilització exitosa. Això farem. I això vol dir que la gent pugui exercir els seus drets, esclar.

Per tant, vostè diu que es votarà.

Farem tot el que puguem i que ens correspon perquè així sigui. Estic convençut que així serà.

Si no es vota i hi ha llargues cues i premsa internacional fent fotografies, ho considerarà un èxit?

Serà una constatació de l’actitud antidemocràtica dels que no volen que la gent voti. Al mateix temps hem de tenir la constatació que volem votar. Quina és la màxima constatació? Que es voti. En aquesta direcció treballem.

¿Ha vist els vídeos de guàrdies civils i policies nacionals sortint cap a Catalunya aclamats?

És indiferent si els he vist. En tot cas, com a historiador i per la meva feina, he pogut copsar a través dels documents actituds semblants en altres moments de la història. Cap d’aquelles actituds ni moments va acabar impedint que la democràcia trobés el seu camí.

Li preocupen les imatges?

Com més confiança tens en els teus arguments, menys has de cridar per defensar-los. Això faig cada dia i ningú m’ho pot negar. És important que els ciutadans sàpiguen que aquells que intentem posar veu a les seves aspiracions i facilitar el camí perquè amb la seva veu i el seu vot puguin decidir som persones educades. Em sembla que aquest país es mereix gent educada.

¿Pot haver-hi ciutadans espantats pel gran desplegament policial de l’Estat?

Segur que ho fan amb aquesta intenció. Diuen que hi va haver un pagès que deia que si ens volen tapar, no saben que són les llavors tapades les que germinen i acaben sent arbres.

Quin escenari preveu el 2-O?

Afrontarem les dificultats que hi hagi amb l’habilitat, capacitat i intel·ligència que tinguem al nostre abast. Aprofitarem les oportunitats que ens ofereix la voluntat dels ciutadans, i l’agafarem per construir un futur millor. En aquests moments l’objectiu és l’exercici del dret a vot. La democràcia és la clau que obre tots els panys que ens volen tancar. Per defensar els nostres drets socials i el nostre potencial econòmic. No perdem la perspectiva.

El futur que vostè diu que ens mereixem té objectius polítics concrets. ¿La declaració unilateral d’independència és un instrument polític per arribar-hi?

De moment fem un referèndum i ens hi hem de centrar. Ara no ens hem de deixar provocar, i hem d’anar a votar i votar. Després hi haurà temps per a tot. Per la democràcia servirem sempre la democràcia. Tots els camins que siguin democràtics i que expressin la voluntat dels ciutadans són respectables, i nosaltres no renunciarem a l’exercici de cap dret democràtic en la defensa de la democràcia en el seu conjunt.

Una DUI seria un exercici democràtic, en aquest cas?

No és que ho consideri. Hi ha un consens internacional molt ampli al voltant que la democràcia es defensa amb drets democràtics. Jo crec que ara he de respondre, per la responsabilitat que en aquests moments tinc, el que li contesto. Ara tenim un objectiu i l’hem de complir.

La llei de transitorietat jurídica, aprovada pel Parlament, preveu que la independència es declari en dos dies després de la confirmació de resultats. ¿Aquesta llei es podria aplicar si l’1-O hi ha un resultat en què no hagin participat tots els catalans?

De moment hem de fer el referèndum i que la gent vagi a votar. L’Estat ens ha demostrat que no s’oposa a la independència, s’oposa a la democràcia. Tenim un objectiu, defensar la democràcia, i és compatible amb la defensa de diferents models d’estat.

¿Però estan disposats a aplicar la llei de transitorietat jurídica d’aquí una setmana?

Estic disposat a seguir tots els camins democràtics i a aprofitar totes les oportunitats que tinguem, esclar. I molta gent també. El que haurem de veure és, en cada moment i en funció de cada circumstància, quina és l’opció que genera més capacitat. Ara tenim un referèndum per fer. Fem-lo.

La principal dificultat és l’ordre de la fiscalia als Mossos de precintar col·legis electorals. ¿Obriran una ordre contrària de la Generalitat de Catalunya?

Hi ha mil dificultats. Som aquí per complir amb la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya. Som aquí per ajudar, i la gent sap que s’han d’ajudar els uns als altres: treballadors públics de tota mena i condició, funcionaris... I espero que tothom tingui aquest esperit d’ajudar-se en aquest camí col·lectiu.

¿Preveu la vaga general com a instrument per als objectius que persegueix?

Sempre hem dit que no renunciarem a cap dret democràtic per defensar la democràcia. I de drets democràtics n’hi ha molts i de tota mena. Si hi ha una voluntat majoritària per exercir-los, només és qüestió d’això. Si hi ha consens, exercirem el dret democràtic que hi hagi. M’agrada explicar que fins i tot abans de ser demòcrates en l’expressió institucional hi ha una prèvia imprescindible fonamental, que és la voluntat de fer el bé. No ens ha de fer cap vergonya explicar que som aquí per fer el bé. I cal fer-lo pels camins democràtics.

Sempre han demanat que Europa no giri l’esquena a Catalunya, però aquests dies hem vist que s’ha avalat el tancament de pàgines web o s’ha mantingut el silenci sobre la repressió. ¿Segueixen confiant en algun gest oficial de la UE?

Hem sentit declaracions de tota mena, alguna de més amable i simpàtica. No deixaré d’ajudar la gent d’aquest país, per molt que qui sigui em digui que no ho faci.