Oriol Junqueras, l'historiador que ambiciona el despatx de president
El candidat de Militància Decidim ha dirigit ERC els últims tretze anys i aspira a revalidar el càrrec
BarcelonaFins al 2011, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) havia combinat la seva faceta d'historiador amb la de polític, primer com a regidor a Sant Vicenç dels Horts i després fent el salt a Europa, com a eurodiputat (independent) d'ERC l'any 2009. El 2011 va ser un any clau per a la seva trajectòria política: va arribar a l'alcaldia del seu municipi (que va mantenir fins al 2015) i va agafar les regnes d'Esquerra, al costat de Marta Rovira. Des de llavors, el seu camí és meridianament conegut. Com a president d'ERC, va ser candidat a les eleccions catalanes del 2012, el 2016 va arribar a la vicepresidència de la Generalitat sota la presidència de Carles Puigdemont i després de l'1-O va ser empresonat durant gairebé quatre anys per haver organitzat el referèndum del 2017 –va ser condemnat a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació–. Junqueras va quedar en llibertat el juny del 2021 gràcies als indults concedits pel govern espanyol i, després de tretze anys com a president d'ERC, vol revalidar el càrrec en el congrés d'aquest cap de setmana.
Llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat de Barcelona, si hi ha una cosa que apassiona el candidat de Militància Decidim és la història. De fet, els seus discursos polítics s'impregnen molt sovint d'episodis històrics. La seva formació com a historiador el va portar a la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i també a col·laborar en diversos mitjans de comunicació. Ell mateix recorda en diverses ocasions aquesta etapa de la seva vida per denunciar que no ha pogut tornar a exercir de professor en una universitat pública perquè encara li pesa la inhabilitació. La llei d'amnistia continua pendent d'aplicar-se-li i, de moment, no podria aspirar a un dels somnis que ambiciona: la presidència de la Generalitat.
Abans de bolcar-se al 100% en la política i en ERC, Junqueras també havia treballat a l'estudi secret del Vaticà, on va arribar per atzar. El jesuïta Miquel Batllori va llegir el seu primer llibre (sobre la història de Cuba) i el va fer citar per parlar-ne. "Hi ha alguna cosa que pugui fer per vostè?", li va preguntar el religiós. "Voldria treballar a l'arxiu secret", va ser la resposta de Junqueras, que va sortir d'aquella trobada amb un salconduit en un sobre.
Ell és catòlic practicant, però no sempre va ser així. No se'n va fer fins a l'adolescència i, de fet, abans s'havia marcat una missió completament diferent: intentar convèncer les persones religioses que la seva fe no tenia sentit. Pot semblar un contrasentit, però va contribuir a fer-lo canviar d'opinió la seva aproximació a la ciència, especialment a la física quàntica.
De tocar el cel electoral al divorci amb Rovira
El desembre del 2015 es va bolcar exclusivament en la política nacional per encarar "l'etapa històrica" que es plantejava a Catalunya, amb un país "caminant ferm cap a la independència i cap a una societat més pròspera i justa socialment". La repressió ha marcat bona part de la seva trajectòria al capdavant d’Esquerra. Es va passar gairebé quatre anys a la presó pel seu paper en l’1-O i des d'allà també va començar a allunyar-se d'alguns companys de viatge i alhora fer més forts els lligams amb els companys de cel·la. Allunyat dels seus dos fills, els hi va escriure un llibre repassant alguns dels contes que els hi solia explicar. Del 2019, a més del judici al Tribunal Suprem, en quedarà la imatge d'ell i una part dels acusats en el judici recollint l'acta de diputats al Congrés amb una imatge per a la història: Junqueras, un pres polític, saludant el president Pedro Sánchez a l'hemicicle.
Des del 2011, amb el tàndem Junqueras-Rovira, Esquerra ha arribat a les majors quotes de poder de la seva història des de la Segona República, amb victòries en les eleccions europees del 2014, les municipals i les generals del 2019 i tornant al Palau de la Generalitat després de 90 anys amb Pere Aragonès com a president. Ara bé, amb el mateix tàndem, els republicans també han iniciat un cicle electoral a la baixa amb tres patacades en poc més d'un any que han obert una lluita fratricida entre junqueristes i roviristes.
Els seus rivals dins del partit li retreuen la seva ambigüitat política i la manca de lideratge, però també la indefinició ideològica i, en aquest sentit, consideren que ha abaixat la bandera independentista. "És l'únic que omple auditoris", li rebaten els seus defensors, que recorden que la seva candidatura aposta per tornar a fer un referèndum d'independència. Sigui com sigui, Junqueras ha refet el seu cercle més pròxim per presentar-se a la reelecció i aspira a continuar ampliant els seus tretze anys de presidència republicana.