Oriol Junqueras ja té equip per intentar tornar a presidir ERC al novembre
Raül Romeva és una de les persones que li donarà suport en l'acte de presentació del 21 de setembre a Olesa
BarcelonaVa plegar l'endemà de les eleccions europees del passat mes de juny amb bona part de la direcció del partit ensenyant-li la porta de sortida. Però ja aleshores, Oriol Junqueras es va conjurar per tornar a presidir ERC en el congrés previst per a la tardor. El pròxim 21 de setembre presentarà públicament la seva candidatura, que ja té nom i també algunes persones de referència. Militància Decidim és com l'expresident republicà ha batejat la llista amb què intentarà tornar a dirigir la formació probablement enfrontant-se a l'executiva actual que encapçala Marta Rovira, tot i que la secretària general ja ha dit que no formarà part de cap candidatura.
Al Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat, que és on Junqueras presentarà el projecte, l'acompanyarà l'exconseller d'Exteriors i pres polític com ell, Raül Romeva, i alguns càrrecs electes com l'eurodiputada Diana Riba, la diputada al Parlament Ana Balsera i la senadora Laura Castel. També hi intervindran l'exportaveu del partit a Rubí Ares Tubau; un altre exconseller d'Exteriors, l'exalcalde d'Agramunt, Bernat Solé; i l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió. Durant els darrers mesos, Junqueras s'ha dedicat a visitar nombroses agrupacions locals del partit intentant explicar el seu projecte i al mes de juny va reunir mig miler de militants a Sant Vicenç dels Horts, dies després que es fes públic un manifest a favor de renovar la cúpula republicana, que es va interpretar internament (i també externament) com un desafiament al mateix Junqueras.
La de Junqueras serà la primera candidatura que es presenta formalment per presidir Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que se n'esperen almenys dues més. El Col·lectiu 1 d'Octubre, molt crític amb la direcció actual i també amb Junqueras, ja ha anunciat que en presentarà una, tot i que no apunta a tenir gaires opcions. La competència directa per a Junqueras la capitalitzarà la candidatura que s'organitzi a l'empara de l'actual direcció –almenys de la part majoritària de l'òrgan–, que busca des de fa mesos els noms adequats per presentar batalla. De moment, fonts pròximes a l'executiva han anat apuntant alguns noms –la majoria de dones– com l'actual portaveu, Raquel Sans, l'exvicepresidenta del Govern Laura Vilagrà, o la vicesecretària de lluita antirepressiva del partit, Marta Vilaret. Fins i tot s'havia plantejat en algun moment l'opció de Carme Forcadell, tot i que ella mateixa havia negat aquesta possibilitat. També s'ha anat vinculant a aquesta candidatura l'alcalde de Manresa –la ciutat més gran que actualment governen els republicans–, Marc Aloy, i la diputada al Parlament Alba Camps. Tots dos van ser els portaveus del manifest que demanava la "transició tranquil·la" al partit.
Continuïtat o renovació?
El congrés d'ERC es va convocar per al 30 de novembre quan encara es desconeixia si hi hauria repetició electoral a Catalunya. La dimissió del president obligava a fixar una data per a escollir-ne un altre. Ara bé, els partidaris de Junqueras reclamen ara que s'avanci la data un cop ha quedat descartada l'opció que els catalans tornin a les urnes i acusen la direcció de Rovira de no acceptar-ho per tenir més temps d'organitzar la seva pròpia candidatura. Sigui a mitjans d'octubre –abans seria inviable estatutàriament– o, com tot apunta, a finals de novembre, la militància d'ERC acudirà a un congrés dividit, com no passava des de l'any 2008. Junqueras va presidir el partit entre l'octubre del 2011 i el juny del 2024 quan va dimitir amb la intenció de tornar-se a presentar, un cop ja es van airejar públicament les discrepàncies entre ell i bona part de la seva executiva.
Qui representa la continuïtat i qui la renovació? És una pregunta difícil de respondre. Junqueras assegura que des que va entrar a la presó el 2017 se'l va anar apartant de les decisions clau del partit, una situació que apunta que no es va revertir quan el 2021 va quedar definitivament en llibertat gràcies als indults. Per això, ell no es reivindica hereu d'algunes de les decisions que s'han anat prenent darrerament –com la convocatòria anticipada de les eleccions–, però tampoc defuig la responsabilitat en apostes estratègiques del partit, com la d'ampliar la base i tornar a intentar la via de la negociació amb l'Estat per aconseguir un referèndum.
Els partidaris de la renovació, en canvi, consideren que s'ha de fer foc nou a la direcció per encarar el futur amb més garanties. Caldrà veure quines presenten per evitar que se'ls acusi precisament de les rèmores del passat que ells veuen en Junqueras. De qui és la responsabilitat d'haver fracassat en les últimes quatre eleccions de forma consecutiva? 9.000 militants decidiran què és el que més els convé.