BarcelonaL'1 d'octubre del 2016, un any exacte abans del referèndum de l'1-O, l'executiva del PSOE convidava Pedro Sánchez a agafar la porta de sortida després d'una reunió maratoniana. Les eleccions generals no havien sortit com els socialistes esperaven i a la seu del carrer Ferraz es discutia si el partit havia d'abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy. Una gestora va agafar les regnes del partit fins que es van convocar les primàries per a l'elecció del nou secretari general, fixades per al 21 de maig del 2017. La resta del relat és prou conegut. Sánchez es va posar la motxilla a l'esquena, va confiar en alguns dels seus col·laboradors més estrets i se'n va anar a fer campanya per tot Espanya fins a aconseguir tornar per la porta a gran al lideratge del PSOE i, un any després, a la presidència del govern espanyol.
Aquestes són, si fa no fa, les coordenades que des d'aquest dimecres ha introduït al seu GPS l'encara president d'ERC, Oriol Junqueras. Com Sánchez, ell tampoc ha estat destituït, sinó que els crítics li han ensenyat la porta en una reunió potser no tan maratoniana. És cert que ell ha pogut posar algunes condicions per a la seva sortida: després de les eleccions europees i amb un congrés per renovar lideratges ja fixat al calendari. Fins al 30 de novembre, Junqueras recorrerà el territori com, de fet, fa mesos que fa. Les trobades amb els militants assegura que seran decisives per prendre la decisió de presentar-se o no a la reelecció, però en realitat és una decisió que té presa des de fa temps.
Cap al precipici electoral
Junqueras era conscient que el partit caminava cap al precipici electoral. Les eleccions generals i municipals de l'any passat eren un avís i les enquestes prèvies a les catalanes no deixaven gaire marge de remuntada. Les relacions entre ell i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, també s'havien anat refredant, fins al punt que ha estat l'entorn d'Aragonès el que de forma més vehement s'ha posicionat contra la continuïtat de Junqueras. També Marta Rovira, que li fa de número 2 des de fa 13 anys, tot i que sempre han representat ànimes diferents del partit.
![Aragonès anuncia que abandona la primera línia política](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La decisió de continuar de Junqueras estava tan coll avall que dimarts fins i tot va fer pública una carta per anunciar-ho: "Em veig amb cor i força de seguir treballant pel nostre país. I fer-ho, com sempre, des del lloc que determini la militància d'ERC, a través dels màxims òrgans sobirans del partit que corresponguin".
El paral·lelisme amb Sánchez no s'acaba aquí. Aquest dimecres, un cop anunciada la seva dimissió a partir del 9 de juny –l'endemà de les europees–, Junqueras va explicar que iniciaria "un procés de reflexió". I, per cert, com en la dimissió de Sánchez, ara també hi ha una investidura sobre la taula, la de Salvador Illa (o Carles Puigdemont), que ERC haurà d'encarar ja sense Junqueras al capdavant. Sánchez es va estalviar el desgast d'investir Rajoy i potser Junqueras s'estalvia el de la investidura d'Illa.
