Junqueras no descarta eleccions tot i el rebuig de Torra

Barcelona / Prada de ConflentLes enquestes somriuen a ERC des de fa anys i els resultats electorals d’aquest 2019 demostren la fortalesa dels republicans a les urnes. Tot i la perspectiva de passar a ser el principal partit al Parlament i optar a la presidència de la Generalitat, el partit no s’ha cansat de descartar en públic un avançament electoral a Catalunya. Fins ara. Aquest dilluns la veu del president d’Esquerra, Oriol Junqueras, es va sumar a les de Pere Aragonès, Marta Vilalta, Sergi Sabrià i Joan Tardà, pesos pesants de la formació que en les últimes setmanes han obert la porta a les eleccions com a resposta a una probable sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. “Convocar eleccions és una opció que no s’hauria de descartar mai”, apuntava el líder dels republicans en una entrevista a Catalunya Ràdio en què deixava la decisió en mans “del poble de Catalunya”.

Avançar o no els comicis és potestat exclusiva del president de la Generalitat, Quim Torra, que ja ha descartat aquest escenari. Ho va fer tímidament al març, en una entrevista a la Cadena SER -“No ho tinc previst”- i de manera contundent ara fa un mes en declaracions al diari Público -“No tinc cap intenció de convocar eleccions quan arribin les sentències”-. Esquerra no ha plantejat obertament l’avançament electoral, ni tan sols en les reunions amb Torra, sinó que es limita a demanar que no es descarti com una de les respostes possibles. “Jo no descartaria ni un reforç del Govern, amb una ampliació dels suports o amb un govern de concentració, ni unes eleccions”, deia Aragonès fa quinze dies a l’agència Efe.

“Sempre d’acord amb les propostes de Pere Aragonès”, responia Junqueras des de Lledoners quan se li preguntava per les declaracions del vicepresident del Govern. De moment, però, ERC no ha anat més enllà i s’ha limitat a explicar que la resposta política a la sentència del Suprem haurà de ser consensuada per partits i entitats. “Sabem que qui té la potestat per convocar eleccions és el president, però s’ha de construir una unitat estratègica i, quan s’hagi de valorar si s’han de convocar, s’haurà de consensuar”, opinava la portaveu d’Esquerra, Marta Vilalta, al juliol.

En privat, no són poques les veus que reclamen eleccions des de fa mesos, malgrat que el govern presidit per Torra fa poc més d’un any que va començar a funcionar. Fonts pròximes a la direcció consideren que un canvi en el lideratge del Procés ja seria un incentiu per sacsejar el moment d’impàs que viu l’independentisme. Qui més clarament ha defensat l’avançament electoral ha sigut l’exportaveu del partit a Madrid Joan Tardà. Ell va qüestionar obertament la negativa de Torra a optar per l’avançament dels comicis i, en el debat intern que ha de conduir fins al congrés d’ERC, ha sigut un dels impulsors del document intern que reclama treballar perquè les eleccions al Parlament formin part de la resposta política a la sentència. Aquest dilluns el mateix Tardà hi insistia en un article a El Periódico, en què apuntava la necessitat que d’aquests comicis en sortís un nou govern ampli on hi hagués lloc per a independentistes i no independentistes defensors del referèndum. És a dir, un executiu amb presència, a més d’ERC i JxCat, dels comuns i de la CUP.

L’executiva republicana no és tan explícita a l’hora de definir les conseqüències d’aquestes hipotètiques eleccions però, com Tardà, abraça el diàleg amb l’Estat com l’estratègia de fons. “Nosaltres, que som independentistes des de sempre, creiem que la solució només pot passar pel diàleg”, subratllava dilluns Junqueras.

Unilateralitat i diàleg

Dins d’ERC conviuen els que defensen la unilateralitat com a única estratègia vàlida amb els que només la plantegen com a últim recurs si el diàleg es demostra fallit. Dilluns, des de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, es va donar veu al Col·lectiu Primer d’Octubre, format per diversos militants crítics amb l’estratègia de la direcció. Encapçalats, entre d’altres, per Xavier Martínez -que va intentar disputar-li a Ernest Maragall les primàries de Barcelona- i per l’exdiputat al Congrés Joan Puig, van demanar que el partit es mantingui “fidel al mandat del referèndum de l’1-O” i que la direcció abandoni el gir estratègic que “s’allunya de la línia del partit”.

En canvi, a l’aula del costat de l’institut Charles Renouvier, l’exconseller Josep Huguet va destacar la via del diàleg com l’adequada. Ara bé, amb canvis en l’estratègia actual: “Per pactar amb l’enemic, primer se l’ha de guanyar”. Les mobilitzacions i protestes han de fer, segons ell, un “salt qualitatiu”. Començant per la del pròxim Onze de Setembre, a la qual va anunciar que no aniria perquè es pretenia convertir en un “aquelarre purificador” contra els partits. Dilluns, però, va dir que encara s’ho estava pensant.