Un òrgan del Govern avala la dissolució del Diplocat via el 155
La Comissió Jurídica Assessora desestima la petició de l’executiu de Torra per declarar nul l’acte
BarcelonaEn virtut de l’article 155, el govern de l’Estat va destituir el govern de la Generalitat i diversos alts càrrecs i va dictar la dissolució del Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya. Una liquidació envoltada de polèmica, perquè alguns dels seus membres van posar en dubte que el govern de l’Estat fos competent per fer-ho. Aquest organisme és un consorci públic i privat en el qual la Generalitat té la participació majoritària en el seu plenari però que comparteix poder amb entitats públiques i privades. L’ordre de dissolució per part de l’Estat va comportar la creació d’un òrgan liquidador del consorci i va propiciar la notificació d’acomiadament de tots els seus treballadors. Amb la recuperació de l’autogovern, el ple de l’organisme presidit per Quim Torra, i a iniciativa de la secretaria d’Exteriors, va començar el procés per declarar “nul·la” la dissolució dictada pel 155 i deixar sense efecte l’acomiadament dels seus treballadors. Tanmateix, aquest procés ha topat contra un mur de la mateixa Generalitat: la Comissió Jurídica Assessora (CJA).
Aquest organisme, en un dictamen emès el 23 de maig, rebutja la petició de declarar la nul·litat de ple dret dels actes relacionats amb la liquidació del Diplocat. Un fet que també tindrà conseqüències per als treballadors que van ser acomiadats, ja que no ho podran utilitzar als tribunals per reclamar els seus drets laborals. Tot i que amb la caiguda del 155 van tornar a ser contractats, els treballadors han perdut l’antiguitat. El dictamen de la CJA és vinculant pel Govern i inapel·lable.
Regust amarg
Un portaveu del Diplocat consultat per l’ARA assegura que, després del dictamen, als treballadors del Diplocat els queda un “regust amarg”, ja que pensaven que, tard o d’hora, hi hauria una revocació jurídica del que va fer el govern del PP amb el suport del PSOE i Cs. Mantenen que l’únic òrgan competent per dictar la seva dissolució és el ple del Diplocat i que el govern espanyol, en virtut del 155, no podia fer-ho. “Si ho haguessin portat al plenari, haurien perdut”, afirma el mateix portaveu, que destaca que la Generalitat n’era membre juntament amb 38 entitats més i que els estatuts exigien una majoria qualificada.
Fonts de Presidència apunten que, més enllà de les conseqüències per als treballadors, la impossibilitat de declarar nul·la la dissolució no té efectes administratius, i remarquen que el Diplocat ja s’ha tornat a posar en marxa. Fonts d’Exteriors afegeixen que la intenció era analitzar si l’intent de dissolució del Diplocat era pertinent o no. Un cop la dissolució del 155 ha estat avalada per la CJA, des de la conselleria d’Exteriors, ara pilotada per Alfred Bosch, prefereixen no valorar la decisió.
El procés de revisió es va iniciar d’ofici per la secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, que, en el seu escrit a la CJA, mantenia que la dissolució del Diplocat s’havia dictat per un òrgan “manifestament incompetent”. És a dir, pel govern espanyol. Primer, perquè corresponia al ple del Diplocat acordar-ho i, després, perquè ho va fer en nom de la Generalitat intervinguda pel 155.
El dictamen de la CJA, però, nega la major i ho fa escudant-se en dues sentències del Tribunal Suprem sobre aquesta matèria. Una arran d’un recurs de l’Associació Catalana de Municipis i una altra per la demanda interposada per la UGT, CCOO i Pimec, entre d’altres. Cita, de fet, els arguments de l’alt tribunal per avalar la dissolució: afirma que la decisió de suprimir i liquidar el Diplocat comptava “amb la cobertura de l’article 155 de la Constitució” i que el procediment escollit -el nomenament d’un òrgan per dissoldre’l- derivava d’això. Pel que fa a l’acord per acomiadar col·lectivament els treballadors del Diplocat, també desestima declarar-lo nul al considerar que el govern espanyol era competent.
La Comissió Jurídica Assessora és un organisme consultiu de la Generalitat amb “autonomia” i formada per quinze juristes catalans de “reconegut prestigi”, segons marca la llei. Estan nomenats pel Govern per un període de sis anys. Dos dels últims van ser els exconsellers Francesc Homs i Carles Mundó, que no han participat en aquesta decisió perquè eren en el judici del Tribunal Suprem. La funció de la CJA és “vetllar per la legalitat” de l’actuació del Govern i, en algunes matèries, l’executiu està obligat a demanar-li el parer. Declarar nul·la la dissolució del Diplocat n’era una.
