Optimisme i proximitat: així vol Sánchez recuperar el terreny perdut davant de Feijóo

MadridPedro Sánchez ha engegat oficialment aquest matí el curs polític d'un any preelectoral que serà clau per al govern espanyol. El president es juga la seva continuïtat a la Moncloa i, ara per ara, les enquestes li assenyalen la porta de sortida. Per això, Sánchez s'ha proposat posar fil a l'agulla i que l'acció de govern arribi a la ciutadania, sobretot tenint en compte el que plasmen els últims sondejos: que la distància entre l'executiu espanyol i la població no para de créixer. L'estratègia de la Moncloa passa, doncs, perquè Sánchez torni al carrer. Ho va fer aquest cap de setmana a Sevilla, en el primer acte de campanya d'El govern de la gent, i aquest dilluns ha fet un pas més: ha obert les portes del Palau de la Moncloa perquè hi entressin una cinquantena de ciutadans. Persones seleccionades –entre 250.000– pel govern espanyol que havien escrit cartes a Sánchez al llarg del seu mandat expressant-li preguntes, dubtes o preocupacions.

L'Almudena (treballadora de la llar de Tomelloso, Castella-la Manxa), la Naiara (estudiant de Rivas, Comunitat de Madrid), la Inés (professora jubilada de Còrdova), el Rafa (professor de Cullera, País Valencià) i la Mireia (estudiant de Santa Coloma de Gramenet) són els que han posat veu a totes les persones que seien als jardins de la Moncloa aquest matí. Ells han posat sobre la taula qüestions com les pensions, el canvi climàtic, l'obesitat infantil, la igualtat de gènere o les condicions de treball de les persones de la llar. Sánchez ha aprofitat aquesta última qüestió per fer l'anunci del matí: aquest dimarts el consell de ministres aprovarà la norma que ha de servir per garantir el dret a l'atur d'aquestes persones. El Congrés ja va ratificar l'article 189 de l'OIT (Organització Internacional de Treball) aquest mes de juny.

"És gent que ha volgut parlar amb la Moncloa, són els temes que ells han volgut treure", apunten fonts del govern espanyol. L'acte ha estat dissenyat al mil·límetre. Les qüestions que han plantejat els cinc ciutadans que s'han posat davant del faristol –que Sánchez ha recordat, prèviament, que havien utilitzat personalitats com el president dels Estats Units, Joe Biden, o el del Canadà, Justin Trudeau– les ha fet servir el president espanyol per explicar la seva acció de govern. El cap de l'executiu espanyol ho ha aprofitat per refermar el seu compromís amb la transició ecològica –ha dit que hi destinen el 40% dels fons europeus, per exemple–; ha garantit la pujada de les pensions lligada a l'IPC, i ha defensat normatives com la llei del només sí és sí o la de la memòria històrica.

Els "profetes de la catàstrofe"

Tot plegat, barrejat amb dards dirigits al PP, a qui ha qualificat "d'espècie de profetes de la catàstrofe". "Hem de mirar les dades i saber quina és la realitat", ha afirmat. Sánchez ha demanat no deixar-se "portar" pel "discurs fàcil" i del "desastre" de la dreta ni "adobar el discurs de la por". "No hem de caure en l'eufòria, però tampoc en el catastrofisme", ha afegit. En aquest sentit, Sánchez ha reiterat que el seu executiu molesta als grans interessos econòmics, perquè governa per a la "classe mitjana i treballadora" i defensa "l'interès general per davant dels minoritaris, per molt poderosos que siguin". Tot plegat la vigília del primer cara a cara del curs al Senat entre Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha lamentat, en un esmorzar informatiu d'Europa Press i amb to irònic, no haver estat seleccionat per ser un dels ciutadans que s'assegués als jardins de la Moncloa.