L'oposició denuncia una "purga" als Mossos i exigeix explicacions al Govern

BarcelonaOfensiva de l’oposició contra el Govern arran de la remodelació de la cúpula dels Mossos. La destitució fa tres setmanes del major Josep Lluís Trapero, que arrossegava mesos de tensió amb l’executiu, ja havia generat crítiques entre els partits que hi veien motivacions polítiques. Però la trentena de relleus als comandaments anunciats dilluns i, sobretot, les informacions de suposades pressions en investigacions de presumpta corrupció han acabat d’afegir llenya al foc. “Tot plegat sembla una purga [...] i apunta a una politització i interferència política a la direcció del cos dels Mossos d’Esquadra”, ha afirmat aquest dimarts el líder del PSC, Salvador Illa, a La 2 i Ràdio 4. “I per aquí no es pot passar”, ha avisat. La seva denúncia, amb els mateixos termes o molt semblants, és la que posteriorment han formulat portaveus dels comuns, Ciutadans, el PP i Vox, que han exigit explicacions al Govern i ja treballen en diverses iniciatives al Parlament per fiscalitzar els canvis impulsats per Interior. L’executiu, mentrestant, tanca files amb les decisions del conseller del ram, Joan Ignasi Elena, que compareixerà al Parlament, i manté que l’única voluntat és iniciar una “nova etapa” i feminitzar la policia catalana.

La versió defensada des de Palau no és “convincent” per als socialistes, que ja fa temps que han agafat la bandera de la defensa dels Mossos davant les topades amb ERC i JxCat. “No s’explica per què hi ha aquests canvis”, va lamentar Illa, que va posar com a exemple principal el trasllat a una comissaria de Rubí del fins ara responsable d’investigació de la policia, Toni Rodríguez. Amb una llarga trajectòria vinculada a temes de narcòtics i de corrupció, inclòs el cas 3%, Rodríguez havia tingut desencontres amb alguns dels seus superiors pel control de les informacions durant les investigacions. “Diuen que s’han esborrat correus electrònics i que hi ha una interferència política en investigacions en curs. És molt greu”, ha alertat el líder socialista.

El PSC ja va demanar dilluns la compareixença al Parlament del vicepresident, Jordi Puigneró, i del conseller Elena, mentre que els comuns han instat el titular d’Interior a fer-ho a petició pròpia -fonts del departament confirmen que així ho farà– per explicar uns canvis als Mossos que semblen un “càstig”, en paraules del diputat Lucas Ferro. La demanda d’explicacions a Elena, però també al director general de la policia, Pere Ferrer, ha arribat igualment des de Cs i el PP. Els taronges, que han acusat el Govern de voler crear una “policia patriòtica”, han reclamat una comissió d’investigació sobre la “purga” que, com el PSC, veuen als Mossos. Una iniciativa que han subscrit els populars i que tampoc descarten secundar els socialistes. “Iniciarem tot un treball parlamentari per arribar al fons de l’assumpte”, ha dit Illa. La CUP s’ha limitat a qualificar de “lògic” que el conseller d’Interior comparegui “per transparència i responsabilitat política”, però, segons el diputat Carles Riera, el que els preocupa no són els noms al cos sinó “les polítiques que fan”.

El cos ha decidit el "100%" dels canvis

A l’espera de veure el recorregut de les accions de l'oposició al Parlament, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha negat motius ocults en els canvis a la policia i ha reivindicat, per contra, la major presència de dones en els àmbits de “la presa de decisions”. “Amb les dades a la mà, la nova organització de la prefectura, amb un terç de dones, és la més paritària de la història”, ha dit en la roda de premsa posterior al consell executiu. Fonts de la nova Prefectura dels Mossos –la direcció policial– consultades per l'ARA asseguren que ha sigut el cos, sense interferència política, qui ha decidit “el 100%” dels canvis als comandaments. Desvinculen el relleu de Rodríguez de “cap canvi de timó” i deixen clar que, a part de Rodríguez, no s’ha substituït la resta de l’equip d’investigació criminal, “que és molt nombrós”. Les mateixes fonts afegeixen, en aquest sentit, que mantindran “la màxima col·laboració i lleialtat” a les institucions judicials. “No ens bellugarem ni un centímetre”, sostenen, i expliquen que així ho han comunicat també als responsables del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la Fiscalia.

Els relleus al capdavant dels Mossos són, en tot cas, l’última de les polèmiques que ha hagut d’entomar el Govern en set mesos de legislatura. Els canvis en matèria d’ordre públic acordats amb la CUP, canalitzats a través de la comissió de revisió del model policial, ja van generar malestar dins i fora del cos, així com el trasllat de la defensa dels agents al Gabinet Jurídic Central, que depèn de Presidència, o la promesa de retirar-se de les acusacions de manifestants si no hi ha lesions o no se’n pot acreditar els autors. El PSC, a més, va denunciar que Interior no ha tramitat prop de 800 actes aixecades en manifestacions des del 2020. "Tot plegat configura un quadre molt preocupant en un dels pilars de l'autogovern de Catalunya", ha advertit Illa, que ha acabat donant per vàlida la "possibilitat" que hi hagi una voluntat real de controlar políticament els Mossos.