Un cop a la sala de màquines de l’1-O

Madí, Vendrell, Soler i Vinyals van jugar un paper clau rere les bambolines en l’organització del referèndum del 2017

Un cop a la sala de màquines de l’1-O
Gerard Pruna
30/10/2020
3 min

BarcelonaMolts van reviure dimecres a Catalunya el record del 20-S. L’amplíssim desplegament de la Guàrdia Civil -21 detencions i 31 escorcolls, entre els quals a algunes dependències del Govern i a empreses com Events, a Igualada- va fer recordar aquells dies previs al referèndum en què l’institut armat pentinava el país buscant urnes i paperetes. El macrooperatiu policial -aquest cop de la mà del jutjat número 1 de Barcelona, en lloc del 13- no va ser, però, l’únic vincle amb l’1-O d’una investigació judicial que amaga, en el rerefons, un cop contra algunes de les peces clau de la sala de màquines del referèndum.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Quatre dels 21 detinguts -David Madí, Xavier Vendrell, Oriol Soler i Xavier Vinyals- van formar part en algun moment de l’anomenat “estat major del Procés”, l’organisme clandestí amb què el Govern va externalitzar els preparatius del referèndum per esquivar la lupa judicial i que reunia líders polítics d’ERC i el PDECat, representants de les entitats sobiranistes i membres destacats de la societat civil amb un clar pes polític però que no estaven en la primera línia dels partits en aquell moment. Un organisme creat també per superar les diferències partidistes que havien bloquejat els primers preparatius de l’1-O, que fins ara havia quedat sorprenentment al marge de la resposta judicial al referèndum, amb un paper residual -pràcticament inexistent- durant el judici del Tribunal Suprem.

Estirant el fil del telèfon de Víctor Terradellas, en què la Guàrdia Civil va trobar dues gravacions de converses amb Madí i Vendrell sobre criptomonedes i Rússia, el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona ha desenvolupat tota una causa que és un poti-poti que va des d’una presumpta trama de tràfic d’influències a una hiperbòlica connexió russa del Procés amb 10.000 soldats soviètics disposats a intervenir, passant pel que sembla que és la caça major que buscaven els investigadors: els lligams dels principals acusats -Vendrell, Madí i Soler- amb el Tsunami Democràtic.

Perquè darrere de l’operació Volhov també hi ha això, l’oportunitat per als investigadors -la instrucció torna a fonamentar-se en els atestats del tinent coronel Daniel Baena, desacreditats la setmana passada en la sentència de l’Audiència Nacional sobre la cúpula dels Mossos- de buscar les pessigolles a una de les potes del Procés que fins ara havia quedat al marge de les investigacions: la de les persones de la societat civil amb un marcat pes polític -especialment destacat en el cas de Madí i Vendrell, amb passat en la política activa- i que, tot i no estar en primera línia dels focus, havien tingut un paper principal en el referèndum de l’1-O, exercint en molts moments d’estrategues a l’ombra i d’enllaç per reconduir les relacions entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras sempre que passaven per moments delicats, que no van ser pocs durant la legislatura passada.

L’estat major del Procés

En el cas de Vinyals, Soler i Vendrell, tots tres van tenir un paper actiu en l’estat major del Procés, mentre que Madí -tot i formar part de la reunió fundacional- decideix quedar en un segon pla i només s’activa en moments puntuals si cal resoldre alguna crisi. Molt proper a Jordi Sànchez i al món del PDECat, no deixa mai, però, de ser una veu escoltada entre la cúpula independentista. Soler, en canvi, juga un paper en l’estratègia comunicativa i digital, però durant els mesos previs a l’1-O també col·labora amb la celebració d’algunes trobades clau com la que Oriol Junqueras i Pablo Iglesias tenen a casa de Jaume Roures, mentre que Vendrell -que després de ser secretari general d’ERC i conseller de Governació el 2010 s’allunya de la primera línia política- té un rol destacat en l’estructura que fa possible el referèndum.

L’ascendència política de tots ells, però, va més enllà del referèndum. Sovint, com denota la instrucció, actuen com a assessors polítics a l’ombra del Govern i són rere les bambolines del debat estratègic de l’independentisme. Ara, després que els seus noms no apareguessin en el judici del Suprem, formen part també de la llarga llista d’independentistes amb una causa oberta als jutjats.

stats