Operació Catalunya: qui és qui?
Dotze anys després de la conversa de la Camarga, la guerra bruta contra el sobiranisme surt poc a poc a la llum
Madrid / BarcelonaLa publicació d’àudios de l’arxiu de José Manuel Villarejo està posant certa llum a l’operació Catalunya i evidenciant les mentides d’alguns dels seus protagonistes. Però només Andorra està disposada a jutjar la conxorxa que va començar amb la conversa de La Camarga el juliol del 2010. Manuel García Castellón, el jutge de l’Audiència Nacional que investiga la causa de Villarejo, anomenada Tàndem, ha rebutjat en diverses ocasions aixecar el secret de la documentació sobre l’operació Catalunya. Considera que és part de la seva tasca policial i que està “legalment classificada”.
1.- L'informe fals de la UDEF sobre Mas i Pujol
Novembre del 2012, a les portes de les eleccions catalanes del dia 25, en què Artur Mas passa de 62 diputats a 50. L’operació Catalunya viu un dels episodis de més intensitat, amb converses de l’excomissari José Manuel Villarejo a banda i banda: amb Alícia Sánchez Camacho; amb el número 2 de Jorge Fernández Díaz al ministeri de l’Interior, Francisco Martínez, i amb l’empresari Javier de la Rosa. Busquen a la desesperada com fabricar casos de possible corrupció de l’entorn d’Artur Mas i Jordi Pujol, i això cristal·litza en un informe apòcrif de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional que es publica a El Mundo el 16 de novembre. El president i l’expresident controlarien comptes a Suïssa i Liechtenstein, segons el document. Resulta fals. Les accions judicials que van emprendre Mas i Pujol per aquesta informació van acabar arxivades.
2.- La denúncia contra la família Pujol Ferrussola
Un mes més tard, el desembre del 2012, continuen les maquinacions. El País va publicar fa uns dies una conversa a tres bandes entre Jorge Fernández Díaz, Villarejo i l’ex director adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino. Perfilen la denúncia que Victoria Álvarez acabarà presentant a l’Audiència Nacional contra el seu examant Jordi Pujol Ferrusola. Origina la causa per la qual ara està processada tota la família. Anys més tard, s’hi incorpora tot el que prové de la captura de pantalla publicada a El Mundo el 7 de juliol del 2014 dels comptes de Pujol a la Banca Privada d’Andorra, sotmesa a un suposat xantatge que s’investiga al Principat i pel qual està investigat l’expresident espanyol Mariano Rajoy, i també Fernández Díaz.
3.- ¿13 milions d'euros de Xavier Trias a Suïssa?
El 27 d’octubre del 2014 el diari El Mundo publica en portada que l’alcalde de Barcelona i candidat a la reelecció, Xavier Trias, té un dipòsit de 12,9 milions d’euros a Suïssa. L’endemà, el número de compte. Faltaven set mesos per als comicis en què Ada Colau va assolir l’alcaldia. Uns dies més tard de la publicació, el 31 d’octubre, l’entitat Union de Banques Suisses comunica, a instàncies de l’afectat, que Trias no té cap compte al país helvètic. La justícia no ha culpat ningú d’aquest episodi: els periodistes del diari van acabar absolts de la querella que va presentar Trias, la Fiscalia va arxivar la denúncia que la Policia Nacional havia posat contra l’exalcalde i el Tribunal Suprem no va obrir causa contra l’exministre Jorge Fernández Díaz. En la conversa amb l’exdirector d’Antifrau Daniel de Alfonso, onze dies abans de la publicació a El Mundo, parlaven d’aquesta falsa acusació.
4.- La fotografia de 33 jutges pro 9-N
La magistratura també va ser víctima de l’operació Catalunya. El 3 de març de 2014 La Razón va publicar les imatges del DNI de 33 jutges que havien firmat un manifest a favor de la consulta sobiranista del 9-N. Precisament, fa uns dies el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya per la filtració de les fotografies. L’abril del 2016, l’Audiència de Madrid va arxivar la causa contra els quatre policies que van accedir a les dades dels jutges i contra el superior que va donar l’ordre de recopilar-les. Als àudios d’El País, es pot sentir una conversa entre Villarejo, Pino, l’excap d’informació a Catalunya Pedro Esteban i l’excap d’Afers Interns Marcelino Martín Blas, preocupats per eliminar rastres dels fets l’endemà de la publicació.
Protagonistes:
José Manuel Villarejo, excomissari de la Policia Nacional
Tots els camins de les clavegueres de l’Estat porten a l’excomissari José Manuel Villarejo, i també el de l’operació Catalunya. Es va implicar a fons en la croada del PP contra el sobiranisme i, com amb totes les activitats irregulars que feia, gravava les converses que mantenia. Després de més de tres anys empresonat, esgota el temps fins que hagi de tornar entre reixes esbombant tot el que conserva del seu arxiu. La justícia espanyola, però, es nega a actuar contra els protagonistes de la guerra bruta del govern de Mariano Rajoy.
Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior
Tot i negar-ho, els àudios d’El País han revelat que Fernández Díaz va ser artífex de l’ofensiva contra Mas i Pujol. Va derivar encàrrecs al seu número 2, Paco Martínez.
Alícia Sánchez Camacho, senadora del PP
La Camarga i el llistat de noms que dona a Villarejo el 2012 (Giró, Duran i Lleida, Lacalle, Sumarroca, etc.) fan protagonista Sánchez-Camacho, que podria ser imputada per denúncia falsa contra l’exdirector de Método 3 per la conversa amb Vicky Álvarez.
Eugenio Pino, ex-DAO de la Policia Nacional
L'exdirector adjunt de la Policia Nacional va ser condemnat a un any de presó per lliurar un pendrive amb informació sobre els Pujol sense advertir que el seu origen era "il·lícit"
María Dolores de Cospedal, exnúmero 2 del PP
Aliada de Villarejo, Cospedal va mantenir una conversa revelada per El Món en què, poc abans de l’1-O, l’excomissari li parlava de Victoria Álvarez i coincidien que aldarulls al carrer serien perjudicials per a l’independentisme.
Marcelino Martín Blas, excap d'afers interns de la Policia Nacional
Martín Blas es va reunir amb el conseller delegat de la Banca Privada Andorrana, Joan Pau Miquel, per amenaçar-lo que si no donava dades bancàries dels Pujol l’Estat tancaria la seva filial espanyola, Banco Madrid.
Petit Nicolás, aconseguidor
El Petit Nicolás no forma part del nucli policial de l’operació Catalunya, però va arribar a reunir-se dues vegades amb Oriol Pujol.