Operació Catalunya: el major Trapero denunciarà la “persecució injusta” que va rebre
En un comunicat assegura que la policia espanyola no tenia cap "habilitació legal" per investigar-lo
BarcelonaTrapero trenca el silenci i anuncia que denunciarà davant la justícia "una persecució injusta" cap a la seva persona. En un comunicat difós per ell mateix, el major dels Mossos d'Esquadra ha assegurat que la policia espanyola no tenia cap "habilitació legal" per investigar-lo i que només tenien l'objectiu de "desacreditar-lo" i "neutralitzar-lo". Aquesta denúncia s'emmarca en el reguitzell de documents sobre l'operació Catalunya, que continuen veient la llum. Aquest matí La Vanguardia i Eldiario.es han publicat dos informes de Villarejo que incideixen en allò que ja havia transcendit fa temps de l'agenda de José Manuel Villarejo: que la policia patriòtica intentava infiltrar-se en el seu cercle de confiança. Tot i que els documents no aporten més novetat i tampoc hi ha nous testimonis que ho acreditin, La Vanguardia apunta que en el marc de l'operació Catalunya s'hauria intentat incriminar Trapero en una trama de tràfic de drogues.
El fet és que fa dos anys ja es van fer públics àudios de José Manuel Villarejo en què conspirava en un dinar per implicar Trapero en un cas de narcotràfic. La intenció era desprestigiar-lo perquè ell i el seu equip s'havien encarregat de la investigació contra els prostíbuls Riviera i Saratoga, que implicava càrrecs de la Policia Nacional. L'ARA ja se'n va fer ressò el 2021 i fins i tot va publicar l'àudio que constava en una causa investigada a l'Audiència Nacional.
El cas Macedònia, que va acabar desinflant-se més d'una dècada després d'haver començat, no va acabar imputant Trapero però sí policies del seu entorn que, finalment, van ser absolts. Va començar el 2009 i, per tant, abans que es configurés l'operació Catalunya, i no hi ha cap fil que apunti que tenia connexió amb la persecució del Procés, tenint en compte que ni tan sols havia començat. En tot cas, en la documentació de l'arxiu de José Manuel Villarejo hi ha diverses referències al cas en què explica que un dels seus confidents intentava teixir una relació tant amb Trapero com amb l'advocat de Manos Limpias que portava l'acusació.
Trapero ha criticat que "totes aquestes invencions i falsedats van trobar un reflex acrític i col·laboratiu en determinats mitjans de comunicació que ho van difondre de manera espúria", i ha afegit una reflexió: "Si això ho van fer a un alt comandament policial, què no hauran fet al llarg de les seves carreres professionals a ciutadans anònims", s'ha preguntat.
Intent d'infiltració
Els documents, als quals també ha tingut accés l'ARA, són notes datades del juliol i el setembre del 2013 elaborades pel mateix Villarejo en què explica els intents d'un dels seus informants d'acostar-se a Trapero (a qui es refereix com a TRIPI), amb qui es reuneix en diverses ocasions –segons la nota de l'excomissari–.
També explica que s'hauria acostat al jutge que portava el cas Macedònia, Joaquín Aguirre, que estaria explicant en cercles privats que, per poder imputar Trapero, s'hauria d'aconseguir trobar un dels seus confidents, conegut com a TAREK, del qual els Mossos es negaven a donar el nom i la ubicació. Segons Villarejo, Aguirre pensava que trobar-lo seria determinant perquè pogués investigar formalment Trapero: TAREK és definit com un "primeríssima espasa en el món de la delinqüència" i confiava en poder trobar relació de connivència amb Trapero. De les notes de Villarejo en cap cas es pot extreure que ni el jutge ni l'advocat de Manos Limpias ni la mateixa policia patriòtica volguessin fabricar proves contra Trapero.