Operació Catalunya: ¿l’últim tren per investigar la guerra bruta?

MadridUna nova fornada de notícies als mitjans ha tornat a posar el focus sobre la guerra bruta contra el Procés que es va iniciar el 2012 sota les ordres del govern del PP: l’operació Catalunya. Després del pacte amb Junts i d’assumir que ha existit ‘lawfare’ contra l’independentisme, el PSOE reclama ara que la justícia investigui la policia política durant el mandat de Mariano Rajoy. Es podrà arribar fins al fons?

Integrants

Una policia ‘patriòtica’ sota les ordres del govern del PP 

“Negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió hagi existit”. Una de les frases més demolidores de l’operació Catalunya la va pronunciar Jorge Fernández Díaz, exministre de l’Interior, en una reunió amb l’excomissari José Manuel Villarejo i l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino. Era el 16 de desembre de 2012 i el polític català reclamava als seus interlocutors que focalitzessin la seva persecució en el llavors president de la Generalitat, Artur Mas. Villarejo explicava els draps bruts que s’estaven intentant trobar sobre la família Pujol, però l’exministre insistia que calia desacreditar el líder de Convergència, que havia virat cap al sobiranisme. Un gir que va fer engegar la maquinària al PP des de Madrid per intentar desprestigiar persones vinculades –o no– al moviment independentista.

Després de la manifestació de l’11-S d’aquell any, es va posar en marxa. La cúpula de la Policia Nacional es va convertir en un braç executor de la voluntat del PP d’aturar el Procés fora de les vies legals. S’hi va implicar el seu número 2, el mencionat Eugenio Pino, i especialment l’excomissari Villarejo, un policia amb una llarga trajectòria de feina a l’ombra. Altres càrrecs importants del cos també van participar-hi, com l’excap de la Unitat Central de Suport Operatiu Enrique García Castaño, l’excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) José Luis Olivera i l’excap d’Assumptes Interns –la unitat que ha de vetllar per la correcta actuació dels agents– Marcelino Martín Blas.

L’allau de documentació sobre l’operació Catalunya que s’ha publicat els últims anys ha posat de manifest que Villarejo tenia contacte directe amb l’exnúmero 2 del PP María Dolores de Cospedal i amb Francisco Martínez, llavors mà dreta de Fernández Díaz. Quan hi havia novetats importants, l’excomissari li reportava els avenços en trucades o reunions, però també ho feia per escrit. Aquesta setmana La Vanguardia i Eldiario.es han explicat que algunes de les notes informatives que elaborava Villarejo acabaven al despatx de Fernández Díaz, a qui es referia com a N1 [número 1]. Ara bé, aquests mitjans asseguren que algunes d’aquestes notes també havien arribat a Rajoy a la Moncloa en sobres tancats, sense remitent ni destinatari, després d’entregar-les a escortes de l’expresident.

Una extensa xarxa

Villarejo va elaborar una extensa xarxa de contactes d’on poder extreure informació de les persones que tenia com a objectius. Tenia col·laboradors que s’infiltraven en cercles propers a les víctimes, com el també policia Antonio Giménez Raso, i el propi Villarejo, que ho va fer en primera persona. L’empresari Javier de la Rosa –havia sigut proper als Pujol–, l’exlíder del PP Alícia Sánchez-Camacho, l’examant de Jordi Pujol Ferrussola Victoria Álvarez, i el jutge Joaquín Aguirre van orientar Villarejo, alguns d’ells a canvi de diners. De la seva banda, Fernández Díaz tractava amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. 

Víctimes

Polítics, banquers, periodistes, jutges, empresaris... 

Els dirigents i exdirigents de Convergència van ser la principal obsessió dels integrants de l’operació Catalunya. La prova és que en les primeres setmanes d’activitat, el novembre del 2012, el diari El Mundo va publicar informació falsa sobre comptes bancaris d’Artur Mas i Jordi Pujol a Liechtenstein i Suïssa que provenien d’un fals informe apòcrif de la UDEF. Les accions judicials que es van emprendre contra ells es van arxivar. Aquest exemple resumeix la praxi de l’entramat: filtrar informació incompleta o falsa a mitjans alineats i obrir causes judicials. En el cas dels Pujol, va acabar funcionant i ara la família té pendent un judici a l’Audiència Nacional perquè, en aquest cas, sí que hi havia presumptes conductes delictives. No va ser així amb l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que amb el mateix modus operandi se li va atribuir un compte a Suïssa mesos abans de les eleccions per desestabilitzar-lo.

Els afectats no van ser només polítics de Convergència. Els membres de l’operació Catalunya també van posar l’ull en ERC i en el seu líder, Oriol Junqueras. En una nota informativa del 2013 a la qual ha tingut accés l’ARA, Villarejo explica que un informador seu a qui es refereix com a M li ha traslladat que la casa familiar de Junqueras envairia espai públic d’un carrer i atribueix aquest “abús” al poder que té a Sant Vicenç dels Horts –en va ser alcalde–. Com aquesta, la quantitat de sospites i especulacions sobre possibles corrupteles o pràctiques irregulars de persones directament o indirectament vinculades amb el món sobiranista és molt abundant. Si no hi havia prou fonament, no s’arribava a filtrar als mitjans ni a portar als jutjats.

L’extorsió a la Banca Privada d’Andorra perquè entregués dades fiscals dels Pujol, o l’assenyalament de jutges partidaris de la consulta del 9-N són alguns dels casos més coneguts. Aquesta setmana ha recobrat protagonisme l’acostament de l’entorn de Villarejo a Josep Lluís Trapero, a qui es va intentar implicar en un cas de tràfic de drogues. El major dels Mossos ha dit que ho denunciarà. Entre altres maniobres, les notes de l’excomissari també expliquen l’intent de xantatge que es va fer al Grupo Godó.

Proves

Àudios, notes i un llarg dietari de Villarejo 

L’operació Catalunya s’ha pogut mirar de reconstruir gràcies a la petjada d’un dels seus principals protagonistes, l’excomissari José Manuel Villarejo. Ha sigut pràcticament l’única persona que ha reconegut que va existir, i es podria pensar que ho ha fet perquè, castigat com està pels tribunals en la macrocausa Tándem, vol socialitzar el càstig amb la resta de culpables. Però moltes de les seves explicacions coincideixen amb el que es desprèn de les proves que se li van interceptar quan se’l va detenir l’any 2017. Des de llavors han transcendit àudios de llargues converses amb diversos actors de la trama, especialment amb Francisco Martínez. També amb Sánchez-Camacho. En una reunió gravada, l’exlíder del PP català li feia una mena de llista negra de persones a qui investigar: l’exconseller Jaume Giró, la família Sumarroca, l’exdiputat del PP Enric Lacalle i un llarg etcètera.

Més enllà de les notes informatives anteriorment mencionades, moltes pistes de com actuava Villarejo les donen les seves agendes. Hi escrivia una mena de dietari de les converses i trobades que mantenia, amb les idees clau del que hi havia parlat. “Cospe: Apoyo a tope en todo. Me envía a José L. Ortiz con 100 y promete 50 más el lunes”. Aquesta és una de tantes anotacions: hi explica que María Dolores de Cospedal li trasllada que el seu llavors cap de gabinet, José Luis Ortiz, li portarà 150.000 euros per entregar-los a l’empresari Javier de la Rosa per haver declarat en seu judicial en contra dels Pujol. Una altra: “Le adelanté lo de LB-mujer. También temas Barna. Quedó en transmitir a Raj”. Hi diu que va explicar a Javier Iglesias, un advocat que en aquell moment treballava per al PP, qüestions relacionades amb Luis Bárcenas i amb Catalunya. I, segons escriu, Iglesias es compromet a fer-ho saber a Rajoy. Precisament, aquesta setmana l’expresident espanyol i del PP ha assegurat que no trobaran res contra ell: “Ho tenen molt cru”, ha dit.

Comissions d'investigació

El Congrés: fiscalització política sense conseqüències 

És probable que Rajoy comparegui aquesta legislatura a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés. El PSOE ha obert la porta perquè així sigui. Aquests grups de treball de la cambra baixa han sigut l’únic lloc on els responsables d’aquests fets han pogut o podran ser fiscalitzats al respecte. Des que es van conèixer les primeres informacions, hi ha hagut dues comissions vinculades a la policia política del PP: una durant la legislatura 2016-2019 i una altra en l’última, tot i que es va centrar en el cas Kitchen. Rajoy hi va comparèixer el desembre de 2021 i va assegurar que no coneixia Villarejo.

En aquest tipus de comissions, d’obligada assistència però on els assistents poden escapolir-se de respondre o fins i tot mentir, s’acaba aclarint poca cosa, i encara menys serveixen per depurar responsabilitats. El 5 d’abril de 2017 Fernández Díaz va comparèixer arran de la publicació de la conversa amb De Alfonso on l’exministre deia “la Fiscalia t’ho afina”. En seu parlamentària, va negar l’operació Catalunya: “No hi ha hagut cap ordre d’investigar ningú”. Va ser una mentida per mantenir la promesa del 16 de desembre de 2012: “Negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió hagi existit”. 

Causes judicials

Per què els tribunals no investiguen?

Intentar depurar responsabilitats per l'operació Catalunya als tribunals ha sigut topar contra un mur. Diversos afectats per les maniobres de Villarejo han reclamant investigacions en diversos jutjats: a Barcelona, a Madrid, al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional. Manuel García-Castellón, que instrueix la macrocausa Tándem sobre l'excomissari, s'hi ha negat argumentant que no estava relacionat amb el que ell investigava. Moltes de les negatives han sigut per falta de competència, fins que un jutjat de Madrid va admetre a finals de l'any passat la primera querella per aquests fets: va ser la de l'expresident del Barça Sandro Rosell. Vist que s'obria un bri d'esperança, també ho van intentar altres víctimes com l'exconseller Jaume Giró, sense èxit. Una a una s'han anat arxivant perquè els jutges no hi han vist indicis prou sòlids i que no podien caure en una investigació prospectiva. Precisament, el que la policia política del PP va fer contra desenes de persones.