Onze minuts per a una selfie amb la Yolanda
Sabadell "I tu on milites?", li diu un joveníssim entusiasta de Sumar a un altre joveníssim entusiasta del moviment –no és un partit, recordeu-ho– que impulsa Yolanda Díaz i tot el que vindria a ser els comuns. El receptor de la qüestió respon que a Joves d'Esquerra Verda, sense gaire alegria. Aquest era l'ambient tres quarts d'hora abans que comencés el primer acte de Sumar a Catalunya, amb la vicepresidenta i impulsora Yolanda Díaz de protagonista i Ada Colau i Jèssica Albiach de figurants sense frase. Absència de Xavier Domènech que havia anat a la Biennal de Pensament i sembla que no era compatible. Tot plegat a Sabadell, on qui es reivindica com a hereu del PSUC vol reivindicar la figura gegant d'Antoni Farrés. Hi ha qui veu un fil directe entre Farrés i el candidat actual dels comuns a la cocapital del Vallès Occidental, el diputat Joan Mena. Vaja. Mena no va parlar en un acte a la seva ciutat. Perquè no era una reunió electoral, no era un míting, era un "acte d'escolta".
El Juan porta els tirants molt tibats i els pantalons ben amunt i ha vingut a fer cua perquè "aquesta noia m'agrada, fa coses mentre altres fan soroll" i volia un bon lloc. Hi havia unes 560 cadires i han fet curt. La legió de YoliFans ha desbordat la previsió a Fira Sabadell. Díaz, acompanyada de Colau, Albiach i Candela López, han entrat a l'espai firal mitja hora tard, una mica com si fos Sexe a Nova York, amb photocall i tot. Però els seguidors de la Yolanda –ningú li diu pel cognom, deu ser molt propera– l'hi perdonen tot. De fet, ràpidament s'han sentit crits de "presidenta, presidenta!", mentre l'alcaldessa i la diputada seien a segona fila. Era dia d'una sola protagonista.
L'esdeveniment estava molt ben muntat, malgrat que costava veure la líder sumarista un cop asseguda, per a desesperació de l'organització i dels feligresos. Aquests actes d'escolta són temàtics. Tocava reforma laboral. Recordem que Díaz és ministra de Treball i ERC hi va votar en contra. Cinc persones han exposat els seus casos d'èxit. Un jove que ha aconseguit el seu primer contracte indefinit als 30 anys en una llibreria de Tarragona. En una llibreria! I un rider que és president del comitè d'empresa de Glovo. Aplaudiments per a la llei rider. Però poc abans de començar l'acte, a la porta havien comparegut uns 8 riders que volien participar de l'acte d'escolta i no han pogut entrar. He sentit com els deien que era un "acte privat", com si no et deixessin entrar en una discoteca. Després d'uns deu minutets de discussió ha aparegut Joan Carles Gallego, diputat i sindicalista, i ha fet el que sap fer. Ha escoltat aquells senyors queixosos amb l'actual llei rider perquè diuen que els treu capacitat de facturar i, entre cites de Pepe Mujica i Eduardo Galeano, al final han estat d'acord que no estaven d'acord.
"He trobat a faltar el Bella Ciao"
Mentrestant els YoliFans estaven pendents de sentir la veu de la lideressa. I en començar n'ha deixat anar una de fresca: "Vull solidaritzar-me amb Companys en un dia com avui", en la commemoració del seu afusellament, tot "reinvindicant la llei de memòria democràtica". Entre eslògans del tipus "som la majoria social" o "la democràcia són els impostos de la gent", ha tret pit diverses vegades del fet que per fi hi hagi qui al consell de ministres defensa els treballadors sense vergonya. Aplaudiments. I després torn de preguntes, sense preparar, però la claca ha perdut interès. Visites als lavabos i escapades a fumar.
Al final una mica més de Yolanda, però tothom esperant el moment. El de la foto, esclar. Aquest cronista ha comprovat quant es triga per poder fer-se una foto amb la vicepresidenta de moda i he calculat uns 11 minuts escassos. No hi ha hagut foto, però calia fer l'experiment. Yolanda Díaz ha aguantat 20 minuts de fotos amb persones que ploraven de l'emoció i altres que admetien "tenir els ulls humits de l'emoció". Semblava un xou de telepredicadors americans. Però també hi havia qui no ho veia del tot clar: "He trobat a faltar el Bella Ciao", reblava un dels pocs senyors amb americana. Diria que aquest no s'havia pogut fer cap foto o que fa poc ha vist La casa de papel.
