Òmnium aplega el sobiranisme per la Diada per pressionar l'Estat: "O amnistia o amnistia"

BarcelonaÒmnium Cultural ha aplegat per segon any consecutiu tot el ventall sobiranista per tornar a reclamar la llibertat de tots els presos i el retorn dels exiliats. Si l'any passat ho feia, però, per reclamar l'absolució dels líders independentistes que estaven pendents de la sentència del Tribunal Suprem, aquest any ho ha fet per exigir l'amnistia per als presos, els exiliats i també del conjunt de 2.850 represaliats independentistes des de la tardor del 2017. En un acte sense públic, però amb 2.850 cadires buides que han instal·lat al llarg del passatge Lluís Companys de Barcelona i on s'ha posat el nom dels represaliats, el vicepresident de l'entitat cultural, Marcel Mauri, ha exigit al govern espanyol que reconegui el dret a l'autodeterminació de Catalunya i ha avisat que sense la llibertat dels presos i del conjunt de represaliats no hi haurà una solució democràtica per al conflicte català.

"Si tots són víctimes de la ràtzia repressiva d’aquest Estat venjatiu, tots mereixen formar part de la solució", ha avisat Mauri. "Si volen resoldre el conflicte per vies democràtiques, ho tenen fàcil, reconèixer el dret a l'autodeterminació i aprovar una amnistia. O amnistia o amnistia", ha afegit, a més de tornar a posar el 80% de suport dels catalans a l'autodeterminació com a aval. El vicepresident de l'entitat ha recordat que el govern espanyol i "la seva Fiscalia" són els "responsables" que els presos continuïn tancats a Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras. "D'ells depèn aturar-ho o la història els condemnarà", ha etzibat Mauri. Malgrat tot, Mauri ha instat a "perseverar" perquè: "Com diu en Jordi Cuixart, els presos no són la representació de cap derrota, sinó un pas més cap a la victòria".

Mauri, a més, ha aprofitat l'acte per reclamar una resposta "col·lectiva" de tot el sobiranisme de cara a una possible inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Ho ha fet a les portes de la vista al Tribunal Suprem -prevista pel 17 de setembre- que ha de confirmar o no la inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Torra. "Ens necessitem tots, més que mai. Perquè la resposta a sentències passades i a inhabilitacions futures ha de ser col·lectiva. L'hem de construir entre totes i tots", ha afirmat. Mauri ha reclamat "valentia política" a totes les forces polítiques i ha acabat el seu discurs recordant el Ho tornarem a fer de Cuixart.

2.850 cadires buides en record dels represaliats independentistes

L'entitat cultural ha instal·lat 2.850 cadires al passatge Lluís Companys de Barcelona en suport als represaliats independentistes des de la tardor del 2017. Mauri ha volgut recordar les famílies i els amics de cada una de les persones que han estat "perseguides" per l'Estat i ha volgut presentar l'acte d'aquesta Diada com una mostra de "solidaritat" cap a tots ells. L'acte estava tancat al públic i les cadires han quedat buides, cada una amb el nom d'un pres, exiliat o persona que ha patit la repressió de l'Estat. El president de la Generalitat, Quim Torra, per exemple, ha col·locat el nom de l'expresident Carles Puigdemont i també el del president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

També ho han fet el president del Parlament, Roger Torrent, que ha triat els noms de Carme Forcadell i Dolors Bassa; el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que ha col·locat els noms de Marta Rovira i Oriol Junqueras; el diputat de la CUP Carles Riera, que ha situat en una de les cadires el nom de l'exdiputada Anna Gabriel; l'exdiputat cupaire David Fernàndez hi ha col·locat el nom de l'Adri, un dels membres dels CDR que es va exiliar a Brussel·les; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, hi ha posat el nom de Tamara Carrasco, membre també dels CDR, i el president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ha escollit el nom de Jordi Cuixart.

També ho han fet Mauri i la dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet. El vicepresident d'Òmnium ha aprofitat per recordar que des que Cuixart i els presos de Lledoners se'ls va revocar el tercer grau, passa 23 hores diàries tancat a la seva cel·la de 8 metres quadrats.