Òmnium recorre al TC la multa de 200.000 euros per la gigaenquesta perquè "vulnera el dret d'associació"

BarcelonaÒmnium Cultural ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la multa de 200.000 euros que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va imposar a l'entitat per la gigaenquesta prèvia al 9-N. L'entitat considera que amb aquesta sanció s'està "vulnerant el dret d'associació" i que es busca "silenciar la veu de la societat civil", segons denuncia en un comunicat difós aquest diumenge.

Recórrer al TC és l'últim pas necessari per recórrer a instàncies europees, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, avisa que arribaran "fins on calgui" perquè es "retorni 200.000 euros robats a la cultura i a la cohesió social". La multa es va originar arran de les denúncies presentades l'any 2014 per Cs i Vox, entre altres escrits anònims. Òmnium insisteix que es tracta d'una multa "política, desproporcionada i sense precedents". "Darrere d'aquest càstig econòmic hi ha una clara intenció dels poders de l'Estat de desincentivar la mobilització ciutadana erosionant econòmicament la principal entitat del país", afirma.

Cuixart, amb tot, adverteix que "ni la repressió ni l'estat d'excepció encobert afebliran Òmnium Cultural i els drets de la societat catalana", i recorda que el finançament de l'entitat se sustenta amb les aportacions dels més de 182.000 socis: "No rebem ni un euro públic i acusarem l'Estat". En aquest sentit, el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, assegura que "l'Estat criminalitza la dissidència i el dret d'associació amb multes desproporcionades i injustificades". "Un cop més hem viscut en pròpia pell com els poders de l'Estat tanquen files en nom de la unitat d'Espanya tombant tots els recursos presentats per aplicar venjança i silenciar la societat civil", denuncia al comunicat.

"Debilitar" i generar "por" en l'independentisme

El recurs d'empara davant el TC presentat per l'entitat presidida per Cuixart al·lega que hi ha hagut un "fustigament judicial i administratiu" per part de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i la resta de poders de l'Estat, amb voluntat de "danyar una organització social que, en aquell moment [2014], representava un desafiament per a la integritat territorial de l'Estat". "La multa pretenia debilitar Òmnium econòmicament i alimentar així un clima de por entre altres organitzacions que, de la mateixa manera, defensen el dret a l'autodeterminació", apunta l'entitat.

Els fets es remunten al 2014, quan Òmnium i l'ANC van impulsar l'anomenada gigaenquesta, en què van participar personalitats com Pep Guardiola, per preparar el terreny de cara a la consulta del 9-N. Les entitats van habilitar un formulari de sis preguntes sobre les possibilitats que tindria un estat independent a Catalunya i l'última preguntava directament pel 9-N: "Anirà a votar el dia 9 de novembre?" Després de les denúncies esmentades, a finals del 2015 l'AEPD va decidir multar les dues entitats amb 440.000 euros perquè considerava que havien vulnerat la llei de protecció de dades.

Eren 200.000 euros per a cadascuna, més 40.000 per a l'Assemblea per no haver protegit prou les dades, que els va robar un pirata informàtic durant l'assemblea del 2014 a Tarragona. El vicepresident de l'Assemblea, Pep Cruanyes, ha explicat a l'ACN que l'entitat que presideix Elisenda Paluzie va interposar el seu recurs el mes de gener. Segons l'Assemblea, la multa és un "despropòsit" i atempta directament contra la llibertat d'expressió.

En el recurs d'Òmnium al TC, l'entitat al·lega que la multa en cap cas es podia justificar en el marc de la protecció de dades personals de tercers, sinó per la "intenció de provocar una erosió econòmica en la legítima activitat que desenvolupa l'entitat". Tampoc hi ha, segons Òmnium, precedents sancionadors similars a l'Estat ni jurisprudència del Tribunal Constitucional per justificar la manca de proporcionalitat d'aquesta multa. L'entitat, amb tot, hi veu una infracció del dret fonamental d'associació proclamat pel Conveni Europeu dels Drets Humans.