Ómnium reclama sortir de "l'atzucac institucional" i que el nou govern augmenti la dotació en cultura i llengua

Dos mesos després del 14 de febrer i encara sense acord entre els partits independentistes, Òmnium Cultural ha aixecat el dit aquest dissabte per reclamar que no es "malbarati" el resultat de més del 50% de vots independentistes del 14 de febrer i que se surti de l'"atzucac institucional". A parer seu, cal una estratègia compartida per "culminar l'autodeterminació", ja que considera que després de la legislatura passada, marcada per la repressió, s'ha d'obrir una nova etapa. "Cal un front comú", ha afirmat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que, juntament amb la vicepresidenta, Clàudia Pujol, ha llegit una sèrie d'accions que l'entitat creu que han de liderar les institucions catalanes. "Ens cal recuperar la iniciativa política i institucional. Sortir d'aquest atzucac institucional. Perquè ens cal traçar un camí clar, ampli i compartit que ens condueixi cap a la consecució de la república catalana", conclou Òmnium.

Malgrat aquest pronunciament, que ha fet la junta nacional en ple –només ho ha fet en comptades ocasions des que va començar el Procés–, Òmnium no ha volgut pronunciar-se sobre el ritme de les negociacions. No ha volgut posar pressió als partits, evitant respondre si creu que estaven anant lents en les converses. "Som conscients de la complexitat", ha assegurat l'actual vicepresident. Mauri ha dit que no els correspon a ells marcar el "temps" del Parlament i de la formació de govern, però sí que ha remarcat que mentre no se surt de l'actual paràlisi la "repressió" segueix. Ahir Esquerra i Junts van reprendre les reunions –des de dimecres passat que els negociadors no es trobaven formalment–, però no van aconseguir tancar cap carpeta.

En termes de Procés, quina ha de ser aquesta estratègia compartida pendent des del 2017? "No es pot renunciar a cap via des de la no-violència", ha dit Mauri, sense concretar quin camí s'hauria d'emprendre. Òmnium s'ofereix com a "generador de consensos" i aposta per reconèixer tots els espais, també el Consell per la República, que fa setmanes va ser un dels entrebancs de la negociació entre Esquerra i Junts.

Ara, però, sembla que es dibuixa un consens entre entitats i partits independentistes perquè sigui aquesta entitat la que aculli un nou estat major del Procés, malgrat que el seu encaix amb el consell de govern presidit per Carles Puigdemont i l'assemblea de representants encara no està tancat. Respecte a aquesta qüestió, Mauri ha dit que s'han de reconèixer tots els espais independentistes, també "l'esforç d'internacionalització ingent" que fa el Consell per la República.

Accions a mitjà termini

L'entitat sobiranista ha fet un procés de diagnosi al llarg dels últims mesos per determinar les apostes que, creuen, s'han de fer des de les institucions en els pròxims deu anys. Més enllà del Procés, pendent de teixir un rumb compartit, Òmnium reclama que la Generalitat inverteixi el 2% del pressupost en cultura; impulsar la reciprocitat entre les diverses televisions públiques del Principat, les Illes Balears i el País Valencià; promoure l'ús social de la llengua catalana davant les dades que només una tercera part de la població l'utilitza de forma habitual; dotar "urgentment" del finançament necessari el sector audiovisual català i "blindar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del partidisme", a més de garantir el model d'immersió lingüística després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el 25% de percentatge en castellà a tota l'educació.

El pronunciament d'Òmnium també fa referència, però, al combat de l'extrema dreta, un cop Vox ha irromput amb onze diputats al Parlament. "Ens calen polítiques per combatre els discursos d'odi i el ressorgiment polític de l'extrema dreta per reduir la vulnerabilitat i fomentar la cohesió social", ha expressat l'entitat.

També és una prioritat dels pròxims anys reduir l'atur juvenil –remarquen que s'estan superant màxims històrics de joves sense feina– i el fracàs escolar, que està set punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea, ha remarcat l'associació cultural. Alhora, a parer seu, cal fixar un model econòmic i social que faci front a l'emergència climàtica, la desindustrialització i el despoblament rural, així com erradicar la pobresa a Catalunya.

En definitiva, el reclam d'Òmnium als partits d'aquest dissabte és que no pensin "només en els quatre anys vinents" sinó en les "futures generacions".