BarcelonaHan passat 50 anys d’aquella tancada d’intel·lectuals a Montserrat, que es va acabar convertint en una de les protestes transversals de la lluita antifranquista. Durant aquest temps ha passat de tot. La mort del dictador, la transició a la democràcia, l’arribada de l’Estatut d’Autonomia... I també la crisi del model autonòmic, els problemes de l’hereu del dictador i el retorn dels presos polítics. Cinc dècades després, Òmnium Cultural intenta “refermar i actualitzar” els compromisos que els intel·lectuals van adquirir a Montserrat. El pas del temps fa que alguns dels que es van tancar al monestir ja no comparteixin trinxera amb d’altres o, simplement, que ja no puguin compartir-ne cap.
L’entitat, però, presenta avui un manifest que reivindica a grans trets el mateix que el 1970 i que porta la signatura d’alguns dels que ja van ser protagonistes aleshores: Francesc de Borja Aragay, Francesc Bellmunt, Oriol Bohigas, Quim Boix, Joan-Ramon Colomines-Companys, Lluís Domènech, Ramon Domènech, Xavier Folch, Feliu Formosa, Josep Maria Forn, Carles-Jordi Guardiola, Román Gubern, Josep Maria López Llaví, Josep Massot, Antoni Matabosch, Guillermina Motta, Jordi Pericot, Pere Portabella, Quico Pi de la Serra, Pere Planella, Frederic Raurell, Enric Satué, Blanca Serra, Marina Subirats, Xavier Valdivieso, Francesc Valls, Albert Vila i Roc Villas.
Amnistia i autodeterminació
“A l’estat espanyol, malgrat la fi de la dictadura franquista i els més de 40 anys de període democràtic, encara continua aplicant-se una legislació repressiva que converteix en delicte fets polítics i socials i l’exercici de drets fonamentals que en tot estat democràtic són considerats legítims i àdhuc constitueixen drets fonamentals de tota la ciutadania”, comença el manifest, que també critica que els drets dels pobles continuïn sent “ignorats”.
Per tot plegat, els signataris d’aquest manifest i del que es va publicar ara fa cinquanta anys reclamen “que sigui promulgada una amnistia general per a tots els presos, exiliats i represaliats per motius polítics” i “que l’Estat garanteixi l’exercici de les llibertats democràtiques i dels drets dels pobles i nacions, inclòs el d’autodeterminació”.