Omella, el mediador de Junqueras amb l'Estat

BarcelonaAl migdia de la jornada de l'1 d'octubre del 2017, quan tothom està commocionat per les imatges de les càrregues policials contra votants a Catalunya, el vicepresident, Oriol Junqueras, es desplaça a la seu de l'arquebisbat de Barcelona per parlar amb el seu titular, Joan Josep Omella. El vicepresident cuida la relació amb l'Església i tots dos tenen una relació fluida. Junqueras i Omella, tal com s'explica al llibre-crònica del Procés Tota la veritat (Ara Llibres), aborden la conveniència que l'Església faci de mitjancera per frenar la violència i per explorar una solució els pròxims dies.

De fet, el dia 3 Omella es reuneix a la Moncloa amb Mariano Rajoy i l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, ben relacionat amb Roma, per tractar la qüestió. L'endemà Omella i Junqueras es tornen a reunir. El missatge que l'eclesiàstic del Matarranya li trasllada és molt clar: mentre la DUI estigui sobre la taula no hi ha res a fer. Tot i el fracàs del seu intent de mediació, Omella continuarà seguint de prop les vicissituds del Procés perquè és un ferm partidari del diàleg, al contrari que la majoria dels seus col·legues espanyols, com ara l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares, que el 2015 va considerar que la unitat d'Espanya era un "bé moral".

En realitat, Omella està allunyat dels sectors més integristes de l'Església espanyola. El periodista especialitzat en religió Jesús Bastante explica que el 26 de juny del 2005, mentre la Conferència Episcopal havia convocat una manifestació a Madrid contra la legalització del matrimoni gai impulsada pel govern Zapatero, Omella va anar a una marxa contra la pobresa. Aquest posicionament l'ha situat com un dels homes de confiança del papa Francesc a Espanya, al costat d'Osoro.

Tot i això, el seu nomenament el 2015 no va caure bé en sectors nacionalistes catalans que preferien que el substitut de Lluís Martínez Sistach fos el bisbe de la Seu d'Urgell, Joan-Enric Vives, o el bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull. Omella és originari de Queretes, a la Franja d'Aragó, i per això catalanoparlant, però està lluny de les tesis sobiranistes. Tampoc hi és hostil, sinó que més aviat és algú que pensa que com que els fidels estan –igual que la societat catalana– dividits sobre la qüestió de la independència, la missió de l'Església és predicar la concòrdia i l'entesa. Aquesta seria també la missió que hauria rebut de part del Papa: no decantar l'Església ni cap a un costat ni cap a l'altre, i estar preparats per a qualsevol escenari. Per aquest motiu, Omella és reticent a oferir entrevistes i més encara a pronunciar-se sobre el Procés. Prefereix actuar entre bastidors.

El seu nomenament també és una bona notícia per a Pedro Sánchez, que veu com l'interlocutor de l'Església amb el seu govern serà algú moderat i lluny de posicions maximalistes. D'aquesta manera es desactiva un dels possibles fronts d'oposició que es preveia contra les seves polítiques. Omella no farà l'oposició frontal que va fer Antonio María Rouco Varela a José Luis Rodríguez Zapatero; és més, almenys en la qüestió catalana serà un aliat de la taula de diàleg i negociació. A poc a poc, doncs, Sánchez veu com els astres es van alineant a favor seu.