L'ombra allargada d'Ibarretxe

BarcelonaL'ombra d'Ibarretxe torna a planar sobre el procés català, si més no a Madrid. I és que l'escenari canvia però l'argumentari no: la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol i organitzar referèndums autonòmics sobre aquesta qüestió és inconstitucional. Aquesta va ser la tesi el 2008, quan el TC va tombar la llei de consultes d'Ibarretxe, un argumentari que l'alt tribunal podria recuperar per acabar dictant sentència sobre la llei catalana.

Però els paral·lelismes no acaben aquí: alguns fins i tot veuen similituds entre el debat al Congrés sobre la proposta de llei orgànica per organitzar la consulta a Catalunya l'abril d'aquest any i l'anomenat pla Ibarretxe, també rebutjat pel Congrés el 2005. Les comparacions, fetes pel broc gros, solen barrejar la proposta de nou Estatut polític per a Euskadi aprovada al Parlament basc el desembre del 2004 (el conegut com a pla Ibarretxe) amb la posterior proposta de consulta sobre el futur polític d'Euskadi, també aprovada per l'Eusko Legebiltzarra el juny del 2008.

La mateixa paret

És conegut que en tots dos casos les propostes majoritàries al Parlament basc van topar amb la paret constitucional i la voluntat política dels dos grans partits espanyols. Ara bé, en aquell cas Ibarretxe tenia al davant un Zapatero que es va mostrar inflexible davant les demandes basques, amb el suport del PP a l'oposició. Durant el debat del nou Estatut el PSOE va defensar el famós 'no' que volia dir 'sí' a una Espanya plural sense concretar quines reformes emprendria per fer-la efectiva.

Mentrestant, Rajoy, aleshores líder de l'oposició, afirmava que si fos per ell no s'hauria celebrat aquell ple. Però el govern basc també va topar amb el TC el 2008, el mateix que el 2003, sota la presidència de Jiménez de Parga, havia permès a Ibarretxe continuar la iniciativa política de reforma estatutària, rebutjant el recurs del govern d'Aznar contra els primers passos de la proposta de nou Estatut polític.

Projectes diferents

Les diferències entre el procés actual i les iniciatives de l'exlehendakari sobiranista són notables pel que fa al projecte. La proposta de nou Estatut polític va ser tramitada com una reforma estatutària que presentava un règim polític de lliure associació amb l'estat espanyol. Hom podria fer paral·lelismes amb la reforma estatutària catalana (o amb la primera pregunta de la consulta), però en aquell cas la norma no va arribar a entrar en vigor després del rebuig de la cambra espanyola.

D'altra banda, la proposta de consulta presentada el 2008 barrejava el procés de pau amb el futur polític d'Euskadi. La primera pregunta cercava suport per negociar la pau: "¿Está usted de acuerdo en apoyar un proceso de final dialogado de la violencia, si previamente ETA manifiesta de forma inequívoca su voluntad de poner fin a la misma de una vez y para siempre?"; mentre que la segona demanava un mandat per negociar dins i fora del País Basc l'estatus polític:"¿Está usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del pueblo vasco, y que dicho acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?".

Si la reforma estatutària no es va arribar a votar a Euskadi a causa del mur que es va trobar al Congrés, la proposta de consulta va ser declarada inconstitucional i va significar el final de la carrera política d'Ibarretxe. Totes dues experiències mostren clares diferències pel que fa al procediment, respecte tant a la reforma estatutària catalana del 2006 com a la pregunta pactada per les forces polítiques catalanes.

Més suports polítics i socials

Més enllà del projecte polític, una altra diferència rellevant són els suports polítics d'un i altre procés. Les iniciatives d'Ibarretxe van obtenir la majoria absoluta del Parlament basc: a la proposta de nou Estatut li van donar suport 38 dels 75 diputats, i a la llei de consultes, 34 diputats. Xifres que queden lluny del suport obtingut per l'Estatut català el 2005, 120 de 135 diputats, o per la llei de consultes populars no referendàries votada el passat 19 de setembre, que va obtenir 102 vots favorables.

A més, el lideratge del lehendakari va acabar personalitzant en la seva figura unes iniciatives polítiques que comptaven amb el suport del tripartit (PNB, EA i EB) però amb reticències per part de l'esquerra abertzale i una oposició frontal de PSE i PP. Aquesta situació política contrasta amb una transversalitat més àmplia en el cas català pel que fa a les forces polítiques, i un suport parlamentari que en el cas de la llei de consultes ha arribat al 89% del Parlament, o en el de la declaració de sobirania va superar el 60% de suport entre els diputats catalans.

A aquest suport parlamentari cal afegir-hi un acompanyament de la societat civil, que en els darrers anys ha mostrat a Catalunya una mobilització sòlida i multitudinària favorable al dret a decidir. Ibarretxe, tot i les mostres innegables de suport al dret a decidir de la societat basca, no va disposar d'un grau de mobilització comparable a l'hora de plantejar les iniciatives polítiques.

Recorregut

La consulta catalana de moment ha passat per la negativa del Congrés dels Diputats i ara ha arribat a l'estació on es va aturar la d'Ibarretxe: la suspensió del Tribunal Constitucional. Falta la sentència definitiva. De moment, doncs, podem dir que la semblança principal és que totes dues vies han arribat a una mateixa paret: l'article 2 de la Constitució. A partir d'ara, veurem si les diferències comencen a comptar i el procés català és capaç d'esberlar-la o, si més no, de saltar-la. Si fos així, aleshores sí que s'aturarien les comparacions i Ibarretxe deixaria de projectar la seva ombra sobre el procés català.