FINANCES PÚBLIQUES

Mas-Colell demana per carta a la Comissió Europea que pressioni l'Estat perquè reparteixi el dèficit

El conseller d'Economia aposta perquè el límit de les comunitats per al 2013 sigui de l'1,6% i alerta de les "conseqüències econòmiques i socials greus" de l'objectiu actual

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell
Efe
31/01/2013
3 min

BarcelonaLa Generalitat ha remès una carta al vicepresident de la Comissió Europea (CE), Olli Rehn, en què li demana que insti el govern espanyol a repartir de forma "justa" amb les autonomies els esforços de reducció de dèficit per evitar una "acritud i una conflictivitat innecessàries". La carta, signada pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va acompanyada d'un document annex en el qual demana a la CE que "insti les autoritats espanyoles a traslladar a totes les administracions, d'una manera més justa, més proporcionada i legalment més sòlida, qualsevol possible futura decisió de pròrroga del procediment de dèficit excessiu".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'annex, al qual ha tingut accés Efe, igual que la carta, s'eleva a Rehn dies després que aquest subratllés l'esforç d'Espanya per reequilibrar les seves finances públiques i es mostrés obert a la possibilitat de relaxar el ritme de reducció del dèficit. En la missiva, Mas-Colell expressa el seu desig que l'objectiu de dèficit del 4,5% per al conjunt de les administracions espanyoles pugui disposar d'"una certa pròrroga" i destaca el compromís d'un govern català "profundament europeu" amb l'objectiu d'estabilitat fiscal.

El conseller també celebra la recent resolució del Parlament Europeu del 16 de gener; en el punt 28 s'hi estableix que "els esforços de consolidació fiscal s'han de repartir de forma justa entre les diferents administracions tenint en compte els serveis que presten". En aquest sentit, el conseller trasllada a Rehn que "lamentablement, aquests no són els principis que el govern central ha seguit a l'hora de fixar els objectius de dèficit per a les comunitats autònomes, contribuint així a alimentar una acritud i una conflictivitat innecessàries".

El document relata com en el Programa d'Estabilitat d'Espanya 2011-2014 s'establia un objectiu de dèficit d'un 3% per al 2013, seguint les recomanacions oficials del Consell de la UE. A l'abril del 2011 el govern espanyol va anunciar que els objectius de dèficit per a l'administració central, les autonomies i les corporacions locals serien de l'1,7%, l'1,1% i el 0,2%, respectivament, per la qual cosa l'executiu central assumia el 56,7% de l'objectiu de dèficit; les comunitats, el 36,7%, i els ens locals, el 6,7% restant.

Atès el deteriorament econòmic, el Consell Ecofin va aprovar al juliol del 2012 prorrogar del 2013 al 2014 el termini per corregir el dèficit d'Espanya, per la qual cosa el sostre del dèficit per al conjunt de les administracions públiques espanyoles va passar del 3 al 4,5%. L'executiu estatal va fixar llavors una nova distribució del dèficit, del 3,8% per a l'administració central (84,4% de l'objectiu de dèficit), del 0,7% per a les autonomies (15,6%), i del 0% per als ens locals, esforç que la Generalitat jutja "desproporcionat" per a les comunitats. El document enviat a Rehn destaca que aquest criteri de repartiment "va en contra de l'esperit i dels principis bàsics del Pacte d'Estabilitat i Creixement revisat i de la recomanació del Consell de juliol", i recorda que les autonomies són responsables de capítols clau de la despesa pública com la salut i l'educació.

Com a criteri "racional", la Generalitat proposa que l'objectiu de dèficit del 2013 per a les comunitats sigui de l'1,6% del PIB, 0,9 punts més que l'objectiu actual, i que el de l'administració central sigui del 2,3 % del PIB, 1,5 punts menys que l'actual. "En conseqüència -assenyala el document- s'exigeix als governs autonòmics un esforç d'ajust desproporcionat, que té conseqüències econòmiques i socials greus en un país que està immers en una recessió severa i en un procés de reequilibri profund de la seva economia, i que registra una de les taxes de desocupació més elevades de l'eurozona".

stats