Un membre de la junta d'Òmnium s’exilia a Suïssa per la causa de Tsunami Democràtic

BarcelonaA mes i mig de l’aprovació definitiva de l’amnistia, la causa contra Tsunami Democràtic suma un nou exiliat: és el membre de la junta directiva d’Òmnium Oleguer Serra, que s'ha instal·lat a Suïssa davant del risc que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón l’enviï a la presó. "Fa gairebé sis mesos que soc a l'exili perseguit per les meves idees i perquè soc un independentista català", ha explicat Serra en una declaració amb la resta de la junta de l'entitat a Perpinyà i exdirigents com Jordi Cuixart. Ho ha fet al costat del seu president, Xavier Antich, que ha denunciat la "persecució política" darrere del cas Tsunami i ha anunciat que l'entitat posa en marxa una campanya per convertir l'exili en una "estratègia de treball internacional".

De fet, el jutge va donar aquest dimarts 24 hores als investigats perquè informin d’on viuen, just un dia després que el Suprem cités a declarar per videoconferència els dos imputats aforats a la causa: l'expresident, eurodiputat i candidat Carles Puigdemont i el diputat d’Esquerra Ruben Wagensberg, els dos a l’exili. Wagensberg també va marxar a Suïssa, com Marta Rovira –també investigada a la causa–, i va demanar la baixa mèdica per problemes d’ansietat a causa de la seva situació judicial. Tot plegat, en una investigació que l’Audiència Nacional va obrir fa quatre anys i que es va accelerar a finals de 2023, quan van començar les negociacions sobre l’amnistia. Tant la decisió de Serra d’exiliar-se com aquesta campanya han estat consensuades amb la resta d’investigats, segons ha explicat Antich. El seu advocat, Olivier Peter, considera que el risc d’una "detenció arbitrària" per als imputats és vigent i ha acusat la justícia espanyola de fer servir mitjans il·lícits com l'espionatge en una causa general contra l'independentisme.

Hi ha una dotzena de persones investigades en la causa de Tsunami Democràtic. Què és el que se’ls atribueix? L’Audiència Nacional els considera el cervell de l’organització al darrere de les protestes contra la sentència del Procés el 2019, i en què García-Castellón veu indicis d’un delicte de terrorisme. El jutge sosté que es tractava d’una organització "estructurada i jerarquitzada" que tenia com a finalitat "subvertir l’ordre constitucional i desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat". "L’anàlisi dels fets exposats no permet excloure, en absolut, que Tsunami pogués tenir la consideració de grup terrorista", va mantenir el jutge. Avui, Serra ha carregat contra aquesta imputació "insòlita, inversemblant i ridícula" contra una acció de desobediència civil pacífica i "exemplar". "L'Audiència Nacional fa servir el Codi Penal per criminalitzar l'independentisme", ha afegit el president d'Òmnium.

En el cas concret d’Oleguer Serra, soci d'Òmnium des de fa 25 anys, la Guàrdia Civil li atribueix un paper en la coordinació de l'estratègia de comunicació de les protestes de Tsunami, des del tall de l’AP-7 fins a l’intent de bloqueig de Barajas. En paral·lel a les negociacions sobre l’amnistia, l’instructor ha maniobrat per intentar fer-los responsables de la mort d’un turista francès en un atac de cor durant les protestes a l’Aeroport de Barcelona, la qual cosa podria posar en risc que se’ls apliqués l’oblit judicial (tot i que la versió aprovada al Congrés exigeix que l’acte fos considerat dolós perquè operi l’exclusió: és a dir, amb un resultat de mort buscat i intencionat). L’instructor també ha insistit reiteradament que els aldarulls durant les protestes entren dins de la definició de terrorisme que fa la directiva europea, l’instrument normatiu de referència que fa servir la llei d’amnistia per establir quin terrorisme no pot ser amnistiat.

Què faran els altres investigats?

Entre els investigats del cas Tsunami hi ha el periodista Jesús Rodríguez i l’activista Josep Campmajó: precisament, els grups de suport de tots dos han convocat rodes de premsa aquest dijous per informar de les novetats en la seva situació. També continuen investigats l’empresari Oriol Soler, que fa vida normal a Catalunya, i l’exconseller d’Esquerra i empresari Xavier Vendrell, que va i ve des de Colòmbia, on treballa com a assessor del president Gustavo Petro. Tot i viure part de l’any a l’estranger, Vendrell ha comparegut sempre que la justícia l’ha citat. Josep Lluís Alay, mà dreta de Puigdemont, té previst continuar vivint a Catalunya i es recupera de l’aneurisma que va patir a principis de febrer.

Si es compleixen els pronòstics d'Esquerra, Junts i el PSOE, la causa de Tsunami Democràtic hauria de quedar arxivada quan la llei d'amnistia entri en vigor. Aquest cas va ser un dels que va fer que s’allarguessin les negociacions sobre la llei i que Junts hi votés en contra en la primera votació al ple del Congrés –Junts també tenia dubtes sobre el cas Volhov i els CDR, a punt d’anar a judici–. Avui Serra s'ha volgut solidaritzar amb la resta d'encausats. "No he vingut a l'exili a defensar-me de res. Cal acusar l'Estat", ha reivindicat. Els advocats d'Òmnium consideren que el seu cas està "plenament inclòs" en l'amnistia, tot i que recelen de l’aplicació que en puguin fer els tribunals.

Després de l'anunci, s'han solidaritzat amb Serra dirigents de tot l'independentisme. Un dels que ho ha fet ha estat Puigdemont, que ha defensat que "manifestar-se no és terrorisme", com tampoc no ho és reivindicar el dret d'autodeterminació, ha dit.

Per part d'ERC, ha traslladat el seu suport a Serra el dirigent Josep Maria Jové, que també té pendent una causa per l'1-O que hauria de quedar arxivada amb l'amnistia.