Oleguer Pujol evita la presó
El jutge li retira el passaport i l’obliga a comparèixer quinzenalment per presumpte blanqueig
MadridOleguer Pujol va estar ahir amb l’ai al cor durant hores. El fill petit de Jordi Pujol va comparèixer davant el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata i es va endur una sorpresa al final de l’interrogatori: el fiscal del seu cas, José Grinda, va sol·licitar presó preventiva -una cautelar que no ha patit cap dels seus germans, ni tan sols el gran, Jordi, presumpte cervell financer de la família-. El patiment li va durar quatre hores, fins que el jutge va rebutjar la petició d’Anticorrupció i va dictar la retirada del passaport, l’obligació de comparèixer quinzenalment al jutjat i la prohibició d’abandonar el territori espanyol.
La petició de la fiscalia suposava un canvi de marxa respecte a l’actuació que havia tingut fins ara el ministeri públic en el cas dels Pujol. Tot i que Oleguer no és el germà que presumptament ha defraudat més diners a Hisenda, va ser la primera vegada que se sol·licitava la privació de llibertat, reservada en casos en què hi ha risc de fuga, de destruir proves o de reincidir. L’argument d’Anticorrupció és que el petit dels Pujol va continuar blanquejant com a mínim fins al desembre del 2015, amb una operació amb un banc a Miami.
La defensa de Pujol
Això contradiu la versió inicial de la defensa, que afirmava que va regularitzar la seva situació en dos trams: el 2012, quan es va acollir a l’amnistia fiscal per repatriar una comissió d’uns 2,5 milions cobrada per la intermediació en la venda d’unes oficines del Banco Santander, i posteriorment el 2014, quan va regularitzar uns diners que tenia a Andorra, de manera coordinada amb la resta de la seva família. La del Santander és l’objecte principal d’aquesta causa contra Pujol, que hauria desviat les comissions a societats a tercers països de baixa tributació. Però Anticorrupció va fer emergir la nova operació a Miami per justificar la reincidència.
L’advocat dels Pujol, Cristóbal Martell, va defensar que els diners es van dur als EUA perquè cap banc espanyol va permetre l’ingrés d’uns diners -procedents de la intermediació legítima en l’operació de compravenda d’un immoble a la Gran Via de Madrid- perquè Pujol tenia els comptes bloquejats. Martell va afegir que els diners van ser repatriats a través de la compra de bons de l’Estat. El jutge, per la seva banda, considera que els arguments de la Fiscalia no són prou sòlids per aplicar a Pujol la mesura cautelar més severa que preveu la llei. Afirma que l’operació de repatriament dels diners de Miami fa més d’un any que es va completar i “la defensa insisteix que ja han sigut repatriats”.
La interlocutòria del magistrat és especialment dura amb el fiscal, però també censura Pujol, que, “com els seus germans i pare, ha mantingut una actitud processal que ha consistit a no col·laborar”. Tot i així, recorda que, “per imperatiu legal, la incòmoda però perfectament legítima” falta de col·laboració no justifica la presó provisional.
De fons, la tesi de la Fiscalia és que Pujol segueix blanquejant perquè els diners que guanya ara són conseqüència d’una operació de blanqueig efectuada el 2006 amb la deixa del seu avi, origen de la causa. Però el jutge, de moment, vol anar pas per pas i determinar cas per cas si les operacions són “activitats lícites amb fons ja regularitzats”.