Una ofrena a Casanova passada per aigua enceta una Diada "excepcional"
Torrent, Budó i Colau subratllen l'anormalitat de la jornada, marcada pels presos i exiliats, i la imminent sentència de l'1-O
BarcelonaUna Diada que "no es pot viure amb normalitat" i marcada per l'"excepcionalitat" per la situació dels presos polítics i els exiliats i la repressió de l'Estat. Són els conceptes que han subratllat tant la portaveu del Govern, Meritxell Budó, com el president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de fer les ofrenes florals a Rafael Casanova.
Budó, que ha cridat a una participació massiva, considera que aquesta jornada ha de servir per "recuperar la llibertat i els drets del nostre poble", mentre que Torrent ha admès que amb la sentència del Suprem es tancarà un "cicle polític" i se n'obrirà un de nou per enfortir una "majoria" que no aprova la "repressió" i vol una "agenda republicana". "Fins que no surtin no podem recuperar la normalitat", ha dit Colau, que ha aprofitat per fer una crida a "totes les institucions" per lluitar per la cohesió social i ha demanat responsabilitat a l'estat espanyol per "evitar noves eleccions".
Els membres del Govern, encapçalats pel president de la Generalitat, Quim Torra, han fet l'ofrena floral i han cantat 'Els segadors', però la música ha quedat silenciada per l'himne d'Espanya que un veí ha posat des de l'Hotel NH Collection, a només un carrer de distància del monument de Rafael Casanova. "Un client", lamentava un responsable de l'hotel. Budó ha qualificat l'incident d'"acte incívic", mentre que Torrent ha respost, contundent: "A mi no em molesta cap himne".
Bou: "Casanova és un espanyolàs"
Un altre fet excepcional ha marcat l'acte: l'ofrena del regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, que ha decidit desmarcar-se de la decisió del seu partit, que no participa en l'acte des del 2012. Bou ha reclamat que tant el PP com Cs facin també l'ofrena i ha fet una crida a l'espanyolisme a rescatar la figura de Casanova de l'independentisme, que l'ha tingut "segrestada" durant dècades. "Casanova és un espanyolàs que va lluitar per un rei espanyol en una guerra internacional i fratricida", ha reivindicat.
La unitat, a prova
Institucions, partits i entitats han homenatjat Rafael Casanova. Els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana i els bombers han iniciat l'acte, seguits del Govern, el Parlament, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació. El president del PDECat, David Bonvehí, ha cridat a la participació massiva. "Estem orgullosos del que vam fer fins al 2017", ha admès Bonvehí, que al mateix temps ha reivindicat que "[els presos polítics] no van fer res que se'ls pugui imputar". Els republicans, amb Pere Aragonès i Roger Torrent al capdavant, han acabat l'ofrena a crits d'independència i entre retrets d'algun ciutadà que els recriminava el canvi de rumb polític: "Espavileu-vos una mica". El republicà Ernest Maragall ha reiterat que es tracta d'una diada "especial" perquè arriba a les portes "de l'acabament del Procés", amb una sentència "que no toca" i que serà "dura i inacceptable". "El primer objectiu és la llibertat dels presos i exiliats", ha dit Maragall, que ha reclamat més implicació de Barcelona. La portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, ha recordat que aquesta és la segona Diada que "vivim en una situació d'anormalitat democràtica".
També han anat al monument de Rafael Casanova membres de la Crida Nacional, que han entregat una corona amb clavells grocs i blancs que dibuixaven el nom de la formació. Hi ha participat el president de la formació, Toni del Morral, així com membres de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona (Elsa Artadi) i al Parlament (Eduard Pujol). El diputat pel PSC Ramon Espadaler i el tinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, també s'han arribat al monument de Rafael Casanova per fer l'ofrena floral en nom d'Units per Avançar.
El PSC manté la tradicional ofrena a Casanova
Mentre que populars i Ciutadans van anunciar que no participarien dels actes institucionals de la Diada, els socialistes sí que han volgut ser-hi presents. Si més no, en la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova, on ha enviat una delegació encapçalada pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta, acompanyat de l'expresident de la Generalitat, José Montilla, i el secretari d'organització del partit, Salvador Illa. També hi ha participat l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, que ha participat de l'entrega de la corona floral en representació tant de l'ens supramunicipal com del partit.
"Hem de lluitar pel reconeixement de la diversitat a Espanya", ha reflexionat Iceta en una atenció als mitjans després de l'ofrena. Així, el líder dels socialistes ha definit la Diada d'enguany com un "punt de trobada i de reflexió" que ha de permetre les forces polítiques per "tancar el capítol actual i obrir un altre llibre". "Hem de fer un esforç tots plegats per respectar les idees de tothom", ha apuntat Iceta, que ha exigit als partits "lluitar per un millor finançament".
Per la seva banda, el cap de files d'Units per Avançar i diputat dins del grup parlamentari socialista, Ramon Espadaler, també s'ha apropat al monument a Rafael Casanovas per entregar la corona corresponent. Espadaler ho ha fet al costat del regidor de Seguretat a 'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, que prèviament havia acompanyat el cos de la Guàrdia Urbana i dels bombers en l'ofrena a primera hora del matí.
L'independentisme rep el suport d'entitats i formacions de l'Estat
Acompanyats del so de les gralles, membres d'Òmnium Cultural han fet l'entrega de la corona floral amb el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, al capdavant. Mauri ho ha fet en substitució del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que no pot participar en l'acte a causa de la presó preventiva a que està sotmès des del 16 d'octubre del 2017. A cinc minuts de les onze del matí, l'Assemblea Nacional ha dipositat la seva corona floral al monument de Rafael Casanova encapçalada per Pep Cruanyes i amb l'absència de la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie. També hi han anat representants del Consell de l'Advocacia Catalana, entre els quals hi havia Olga Arderiu, l'advocada encarregada de la defensa de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell durant el judici per l'1-O al Tribunal Suprem.
Després que els partits d'àmbit català hagin entregat les respectives corones florals, ha arribat el torn de formacions del conjunt de l'Estat, com EH Bildu i el BNG, que han enviat una delegació a l'ofrena. Quant a l'àmbit dels Països Catalans, també Més per Mallorca ha fet l'ofrena floral.
No tan sols hi han participat formacions polítiques sinó que diversos col·lectius esportius i culturals també han assistit a l'ofrena. És el cas de clubs com el FCBarcelona –que enguany celebra el centenari des de la primera ofrena floral–, l'Espanyol o el Joventut, pel que fa a l'àmbit esportiu, o dels Castellers de Barcelona pel que fa a les activitats culturals. Malgrat que han intentat aixecar un pilar de quatre, no ho han acabat d'aconseguir i el castell s'ha ensorrat.
Tensió entre Mossos i independentistes
El Moviment Identitari Català (MIC) i Renaixença Catalana també han fet cap al monument a Rafael Casanova entre crits d'independència i "Visca Terra Lliure". Els col·lectius han encès diverses bengales de colors grocs i vermells i portaven banderes de les plataformes. Els Mossos han reforçat la seva presència al voltant del monument instants abans que hi accedissin els dos col·lectius independentistes. S'han viscut enfrontaments verbals entre alguns dels representants dels dos col·lectius i els agents dels Mossos d'Esquadra, que els demanaven serenor.
L'acte ha transcorregut sense incidents més enllà d'alguns moments de tensió entre grups ultres i alguns manifestants que s'han aplegat al voltant del monument per veure les ofrenes en una jornada marcada per la pluja. Alguns ciutadans els han titllat de "feixistes" i aquests dos grups d'extrema dreta han respost amb crits contra la CUP: "La CUP és Espanya". D'altra banda, un grup de manifestants ha desplegat una pancarta amb el lema: "El poble mana, el Govern obeeix".