Deu anys de l’Oficina Antifrau, una venjança republicana

BarcelonaFa deu anys va començar tot. Va començar el Procés i també la crisi. I va començar l’aplicació d’una de les lleis universals de la sociologia recreativa. Aquella que diu que quan s’acaba el pinso aflora la corrupció. Allò que més o menys era tolerat per una societat en creixement en nom del pelotazo, la bombolla o el miracle econòmic (triïn el nom que vulguin) es torna en alarma social quan arriben les vaques magres. I per això fa deu anys es va fundar l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Un intent una mica Eliot Ness de visibilitzar la lluita contra una corrupció que aflorava de manera compulsiva.

Per commemorar i tornar a posar de rellevància aquest òrgan virtuós, el Palau Robert va inaugurar ahir una exposició sota l’una mica hiperbòlic nom de Corrupció! Revolta ètica.

A l’acte hi van assistir grans noms d’ERC com el president del Parlament Roger Torrent -hem de recordar que l’OAC depèn orgànicament de la Cambra-, el vicepresident Pere Aragonès, Ernest Maragall, Elisenda Alamany o el diputat José Rodríguez. Entrem.

És sabut que la lluita eterna entre els partits catalans pot adoptar tota mena de formes. Com per exemple la d’una exposició. La satisfacció dels polítics per la mostra en què es recordaven de manera un pèl crua els “pecats” dels rivals polítics era màxima en la delegació republicana. Somriures i picades d’ullet. No sé si cal que els comenti que a la presentació no hi va anar cap persona rellevant del PSC ni de l’entorn del que antigament es coneixia com a Convergència. Se’n fan càrrec, oi?

En una paret s’hi han instal·lat una mena de taquilles amb el nom de famosos casos de corrupció: ITV, cas 3%, cas Teball, cas Pretòria... Aquestes taquilles s’obren i hi apareix la fotografia d’algun dels imputats. Ernest Maragall obre la del cas Filesa i es troba amb el rostre immutable del seu excompany de partit Josep Maria Sala. Un parell de segons i la tanca. Ai, quin moment.

A la paret frontal, un panell amb dilemes ètics: “Vols que la teva filla vagi a una escola pública que us agrada però no hi troba lloc: l’empadronaries al domicili d’un familiar per obtenir-hi la plaça?” I uns gomets perquè marquis si ho faries o no. A la pregunta sobre si colaries un familiar en una llista d’espera per a una operació, el grup entra en debat. El president Torrent: “Suposo que és un tema d’abstracció. Si coneixes el perjudicat pel teu acte, costa més”. I el director d’Antifrau rebla sorneguer: “Ah! És que l’abstracció és molt dolenta”. En aquest punt, el comissari de la mostra, David Vidal, proposa a Torrent: “President, vol respondre?” Però el president del Parlament, versallesc, fa una finta elegant al gomets i en passem de llarg.

Aixecar catifes

Però la pièce de résistance es troba a terra: una catifa vermella de la qual se’n poden aixecar les puntes. A sota hi apareixen frases icòniques de la corrupció nostrada com el “Som 400 i sempre som els mateixos” d’en Fèlix Millet, o “Esto la fiscalia te lo afina”, de la conversa del ministre Fernándezamb l’antic director d’Antifrau, Daniel de Alfonso. Aquest període no ha estat obviat per l’actual director, Miguel Ángel Gimeno, en el seu parlament. Gimeno és un jurista progressista que va ser president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que des que ostenta la presidència de l’OAC s’ha entestat personalment a donar competències sancionadores a l’oficina per protegir els alertadors, aquella gent que denuncia i que sovint és víctima de represàlies.

Aragonès ens recorda en el seu parlament els plans antifrau del seu departament i dona una xifra il·lustrativa: “En el pla contra el frau fiscal hem recuperat 740 milions d’euros. El pressupost del departament de Cultura de tres anys i tres mesos”. Aragonès no ens ha aclarit si aquests milions recuperats anirien a engreixar Cultura o no.

Sempre fa feliç veure uns polítics contents. En aquest cas era per a una bona causa, com la de posar en valor la feina d’Antifrau des del Palau Robert, on, tot sigui dit, té la seva oficina com a expresident Artur Mas. Quina casualitat.