L'oferta del Govern a la CUP: recuperar impostos anul·lats, més recursos a dependència i escoles bressol, reobrir CAPs…
El document de l'executiu també preveia reformar la llei d'estabilitat pressupostària, estudiar canvis en els principals impostos, abaratir el transport públic als aturats o frenar el Consorci Sanitari de Lleida i el Projecte CIMS de Girona
BarcelonaLes negociacions d'aquest dijous entre el Govern i la CUP han estat infructuoses. Tal com ha avançat l'ARA, els representants de l'executiu han lliurat als seus principals socis un document de sis punts amb diversos mesures per incloure en el projecte de pressupostos, per intentar que els cupaires retiressin la seva esmena a la totalitat que s'ha de votar la setmana que ve, però no han tingut èxit. A la sortida de la trobada, els anticapitalistes han reiterat el seu no als comptes i mantenen el veto en considerar que la proposta "no és suficient".
En concret, que ha ofert el Govern? En l'àmbit tributari, prometia incorporar en el text nous impostos que substitueixin els anul·lats pel Tribunal Constitucional, als dipòsits bancaris o a les nuclears, a banda de mantenir els suspesos, que ja estaven previstos en el projecte inicial. Així, els recursos que es recaptessin a través d'aquests tributs anirien destinats a universalitzar la sanitat, a dependència, renda mínima, ajudes contra la pobresa, educació pública, contra la pobresa energètica, transport públic social a col·lectius amb baixos recursos o a mesures contra l'exclusió residencial.
Així mateix, l'executiu també oferia modificar la llei d'estabilitat pressupostària i estudiar una "eventual modificació de l'estructura impositiva en les principals figures tributàries". Aquests qüestió, però, no s'abordaria fins a la negociació parlamentària, posterior a superar l'esmena a la totalitat. La CUP, de fet, exigia modificacions en l'IRPF, patrimoni o successions –Junts pel Sí, però, va votar dimecres amb el PP en contra de modificar aquest darrer impost–.
Igualment, el document preveu que, a banda del pla de xoc social, s'homogeneïtzin i es millorin les prestacions socials universals vinculades a la carència de rendes –sense massa concrecions–, augmentar en 20 milions la dotació de la llei de dependència, abaratir la T-Trimestre a les persones aturades, augmentar en 60 milions durant dos anys el pressupost per a l'oferta pública d'escoles bressol, reduir de 6 a 3 els dies per substituir personal a les escoles públiques, reobrir les 24 hores els CAPs de Montcada i Reixac i de La Guineueta, com a mínim, i desplegar la part suspesa de la llei contra l'emergència habitacional.
Estructures d'estat i deute
Quant a les estructures d'estat, el Govern recorda que els pressupostos garanteixen les partides per a la fase ciutadana del procés constituent i per a la Hisenda pròpia, sense la qual recorda que és "inviable organitzar les estructures administratives necessàries per assumir, progressivament, la totalitat de la recaptació, gestió i liquidació de tots els tributs que es generen a Catalunya". Tot i això, no modifica el projecte inicial de comptes.
En relació al punt 4, sobre el deute, tampoc no hi ha massa novetats. L'executiu es compromet a concloure els treballs del grup del deute de la Generalitat amb els grups parlamentaris i a complir la moció defensada per la CUP que l'insta a col·laborar amb una auditoria ciutadana del deute.
En el camp de la salut sí que hi ha diverses concessions. Així, el Govern es compromet a frenar definitivament la creació del Consorci Sanitari de Lleida i el Projecte CIMS de Girona, frenar la realització d'activitat privada en centres sanitaris en el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) o retirar un article del projecte de llei d'acompanyament que permetia "autoritzar l'ús dels béns immobles del seu patrimoni [del Servei Català de Salut], ja siguin propis o adscrits, vinculats a la prestació de serveis de salut per les entitats proveïdores de serveis sanitaris".
Finalment, l'executiu català es compromet a recuperar la gestió directa d'Aigües Ter-Llobregat en cas que el Tribunal Suprem confirmi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara nul·la la privatització. També preveu publicar els sous dels càrrecs directius de les entitats del sector públic català.
