Ofensiva del PP contra el repartiment dels fons europeus que els seus 'barons' han validat

MadridEl PP ha apujat els decibels en la seva denúncia contra la gestió dels fons europeus per part del govern espanyol. Aquest dilluns el líder del partit, Pablo Casado, es va desplaçar a Brussel·les per denunciar el que entén un repartiment "partidista" de les ajudes i aquest dimecres ho han fet alcaldes del partit, encapçalats pel de Madrid, José Luis Martínez Almeida. Fa setmanes que el PP acusa l'executiu espanyol de premiar ajuntaments i comunitats governades pel PSOE o pels seus socis al Congrés i els exemples que considera més palpables són dos: la inversió de 615 milions d'euros en projectes turístics i 103 milions de suport al sector comercial. La paradoxa és que les conferències sectorials respectives, on participen el ministeri i les comunitats autònomes, van donar el vistiplau a les assignacions per unanimitat, segons confirmen a l'ARA fonts del gabinet que dirigeix la ministra Reyes Maroto.

La direcció del PP ha creat un grup de regidors i tècnics d'Hisenda del partit que lidera l'alcalde de Còrdova, José María Bellido, per fer un escrutini d'on va a parar cada euro. Un dels alcaldes que s'ha fet sentir és el de Saragossa, Jorge Azcón, que ha protestat perquè del programa d'ajudes al turisme no ha rebut res tot i ser la cinquena ciutat més poblada d'Espanya i, en canvi, han sortit beneficiats del repartiment consistoris governats pel PSOE a la mateixa província, com el de Daroca. La capital aragonesa, però, sí que ha rebut 1,3 milions d'euros del fons comercial. Més enllà de l'exemple concret, els conservadors han volgut fer una radiografia més global d'aquestes dues inversions i arriben a les següents conclusions.

Pel que fa als 615 milions a repartir dels fons destinats a turisme, denuncien que a les comunitats governades pel PSOE només 6 de 52 projectes beneficiats eren de corporacions locals del PP. En canvi, a les autonomies en mans dels conservadors, s'han triat 67 projectes, dels quals 33 són pilotats pel PP i 22 per institucions socialistes. La mateixa dinàmica es produeix amb els fons destinats al comerç: 53 administracions del PSOE han rebut inversions i només 23 del PP. Fins i tot assenyalen que en aquest àmbit encara han sortit més beneficiades institucions que governen els teòrics socis de Pedro Sánchez al Congrés. Encara hi ha una altra dotació controvertida per al PP: 110 milions d'euros destinats a inclusió, 68 dels quals anaven directament a comunitats. El 71,6%, critiquen, van ser per a autonomies socialistes.

Crítiques a la cogovernança

Tot plegat, ha servit al PP per parlar d'un repartiment "arbitrari", "clientelar" i "a dit" dels fons europeus. A la seu de Génova diuen que la gestió dels fons europeus està mancada de transparència i que la cogovernança respon més aviat a la lògica del "si t'agrada bé i si no també". Fonts de la direcció del PP admeten que en les conferències sectorials, els representants de les seves comunitats no han votat en contra de pràcticament cap assignació de fons, però avisen que no s'ha arribat amb propostes "consensuades". De la mateixa manera, es queixen que els criteris a partir dels quals se seleccionen els projectes també es van aprovar als fòrums amb les comunitats sense gaire marge per modificar-los. La Generalitat també ha recelat del model de cogovernança del govern espanyol i, de fet, a la conferència sectorial d'habitatge va votar en contra d'una assignació de 1.631 milions i al consell territorial de serveis socials es va abstenir en algun punt.

A Génova veuen "falta d'autonomia" per a ajuntaments i comunitats, mentre que fonts ministerials qualifiquen de "marcià" que el PP vegi discriminació segons el color polític en el repartiment dels fons. A més, asseguren que els conservadors han presentat menys projectes que els socialistes. Aprofitant la doble visita a Brussel·les, aquest dilluns el govern espanyol va voler sortir al pas de les crítiques i el ministeri d'Hisenda va publicar un document de 52 pàgines amb els criteris de selecció dels projectes en cada conferència sectorial i en les concessions directes de l'executiu. "Són objectius i específics. No hi ha res més al darrere", apunten des del ministeri. En total, s'han assignat 11.247 milions i Andalusia (17%), Catalunya (14%) i la Comunitat de Madrid (10,8%) encapçalen la llista de comunitats que més diners han rebut, prova que el pes poblacional és un dels factors que més es tenen en compte, tal com reconeix el govern de l'Estat.

El PP punxa a Europa

Els diners on el PP posa la lupa per acusar Sánchez de repartiment arbitrari, doncs, són una petita part del global repartit. A més, es focalitza allà on veu greuge i ignora que, per exemple, s'han aprovat totes les peticions de la ciutat de Madrid que ja han estat resoltes. Tal com explica la Cadena SER, de les deu convocatòries a les quals ha concorregut, cinc ja s'han decidit i de totes ha sortit beneficiat. En total, uns 43 milions d'euros. Aprofitant la visita d'Almeida a Brussel·les, aquest dimecres la ministra d'Indústria, Turisme i Comerç, Reyes Maroto, li ha demanat que "deixi de fer el ridícul".

El PP no ha trobat a la capital europea un aval a les seves protestes. Diversos representants i portaveus de la Comissió Europea van evitar dilluns entrar en la disputa política sobre la gestió dels fons europeus. El que sí que fa l'executiu comunitari, en canvi, és defensar el pla de reformes espanyol. Bàsicament perquè compta amb el seu vistiplau i perquè, en bona part, ha sigut una feina tècnica de mesos entre Madrid i Brussel·les. Qüestionar el pla espanyol és qüestionar també la Comissió Europea, informa Júlia Manresa Nogueras. Aquest dimecres els alcaldes del PP s'han reunit amb representants dels populars europeus i, després de demanar que es reforcin els mecanismes de control del repartiment dels fons, no han aclarit quina ha estat la resposta dels comissaris.