Ofensiva del PP per fer caure el fiscal general de l'Estat

MadridNo s'espera una setmana plàcida per a Pedro Sánchez, i els manuals de la política aconsellen desviar la conversa pública cap a una altra banda. És probable que en els pròxims dies el Tribunal Superior de Justícia de Madrid elevi una petició al Tribunal Suprem perquè investigui per revelació de secrets el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, pel cas del comunicat sobre la parella d'Isabel Díaz Ayuso, en què s'explicava informació sobre les negociacions que l'organisme mantenia amb la parella de la presidenta de la Comunitat pel seu frau fiscal. L'esposa del president espanyol, Begoña Gómez, declara com a investigada divendres als tribunals per presumpte tràfic d'influències; i en qualsevol moment d'aquesta setmana pot ser que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre si aplica l'amnistia als líders de l'1-O, entre els quals Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Per tot plegat, aquest dilluns Sánchez ha volgut marcar agenda amb l'anunci de limitar el finançament públic als mitjans digitals.

Fonts de Génova consultades per l'ARA subratllen que, si es consuma, no hi haurà precedents d'un fiscal general de l'Estat en exercici imputat per delictes que comporten penes de presó. "A més, per fer oposició i debilitar políticament Ayuso", es recreen des de l'entorn d'Alberto Núñez Feijóo. Ja fa dies que el PP reclama la dimissió de García Ortiz per haver fet canviar el criteri dels fiscals del Tribunal Suprem en relació amb l'amnistia –amb l'aval per la mínima de la Junta de Fiscals– i pel cas d'Alberto González Amador –el company de la presidenta madrilenya–, però s'incrementarà l'ofensiva a mesura que vagin arribant nous passos. "Absolutament", anoten des de Génova. El mateix García Ortiz va assumir la responsabilitat de la nota de premsa de la Fiscalia de Madrid, i els dos investigats en el cas, que van declarar dijous passat, també van confirmar que l'ordre de publicar-la va ser del màxim responsable del ministeri públic.

Dijous també es produïa la vista sobre els CDR investigats per terrorisme, i sorprenia la presència de la tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Marta Durántez. El fiscal titular de la causa de l'operació Judes és Vicente González Mota, i el ministeri públic va optar per la seva superior adduint una "qüestió organitzativa interna valorada per la cúpula com a procedent". El Mundo publicava l'endemà el que se sospitava: que González Mota no era partidari de defensar l'amnistia per als CDR i s'havia designat Durántez, arribada al càrrec de la mà de García Ortiz. Fonts de la Fiscalia de l'Audiència Nacional consultades per l'ARA evitaven confirmar aquest xoc, però tampoc el van desmentir. El mateix dia la Fiscalia del TSJC reclamava l'amnistia per a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó obeint al criteri d'"unitat d'actuació" marcat per la Fiscalia General de l'Estat. "És indigne que continuï al seu lloc. Cada dia més", piulava el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado.

García Ortiz no té previst dimitir i el govern espanyol li fa costat en la seva decisió de donar a conèixer les negociacions que González Amador mantenia amb la Fiscalia sobre el seu frau fiscal. I el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, se sorprenia dijous de la virulència del PP just després d'haver pactat la renovació del CGPJ. Forma part dels equilibris de Feijóo per justificar haver accedit a posar fi a més de cinc anys de bloqueig a l'òrgan de govern dels jutges, cosa que podia no entendre's en els sectors més durs del seu partit. Però Ayuso li ha fet costat. Génova intenta traslladar el relat que és el PSOE qui s'ha mogut i que per això va ser possible un acord pràcticament calcat al que es va frustrar el 2022, tot i que amb alguna diferència.

"Ens assegurem poder bloquejar"

El que l'havia impedit era l'exigència del PP de reformar la llei perquè, de cara a futures renovacions, l'elecció dels vocals de procedència judicial la fessin els mateixos jutges. Fonts de la cúpula del PP asseguren que el 2022 s'havia posat sobre la taula que el nou CGPJ faria una proposta per canviar el sistema en què, de manera "opcional", incorporés la "participació directa" dels jutges en la tria dels vocals. En canvi, ara s'ha establert que l'informe haurà d'incloure obligatòriament aquesta "participació directa" dels jutges en l'elecció dels vocals. A més, sostenen que fa dos anys el repartiment de vocals al CGPJ anava a quedar 11-9 a favor del bloc progressista, més la presidència, i ara ha quedat 10-10 sense un pacte previ per a la presidència, que hauran d'escollir els nous vocals amb una majoria de tres cinquenes parts. "Hem protegit el CGPJ de tenir un altre Cándido Conde-Pumpido [en referència al president del Tribunal Constitucional, afí a la Moncloa] i que Sánchez controli el Suprem des d'allà", destaquen a Génova. I amb la balança 10-10 i la necessitat d'aprovar nomenaments per tres cinquenes parts, "ens assegurem poder bloquejar", es vanten al PP.

A la Moncloa neguen que fa dos anys el repartiment anés a ser tan favorable al bloc progressista –"sí, esclar, 18-1", ironitzen– i altres fonts recorden que Manuel Marchena va tornar a ser sondejat per ocupar la presidència del CGPJ. La versió del PSOE és que, simplement, el PP s'ha avingut al pacte per la pressió de la judicatura. Sigui com sigui, el resultat final és un acord bipartidista que ha enfadat als socis de Sánchez al Congrés: el PNB, que té menys diputats que ERC, Junts i EH Bildu, s'ha quedat sense quota a l'òrgan de govern dels jutges. A Génova subratllen la "debilitat" parlamentària del govern de coalició i alguns aliats de la majoria plurinacional ja advertien que Sánchez haurà de picar a la porta del PP per negociar els pressupostos. L'escenari d'una pròrroga pressupostària és plausible –Junts aprovarà els comptes si PSC i ERC pacten a Catalunya?–, però el PSOE aposta per no forçar noves eleccions a l'Estat. A la Moncloa creuen l'acord pel CGPJ demostra que al PP són conscients que Sánchez vol tirar endavant amb la legislatura. A les dues bandes coincideixen que arribaran nous pactes per nomenar càrrecs pendents al Banc d'Espanya, la Comissió Nacional de Mercats i la Competència, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i RTVE.