Casado es desmarca de l'espionatge del PP a Bárcenas
PSOE i Podem demanen explicacions i els sobiranistes volen una comissió d'investigació
Madrid / BarcelonaEl PP torna a ser protagonista de l'actualitat judicial, després que Podem li hagués agafat el relleu per les sospites sobre finançament irregular que, precisament aquest dimarts, la Fiscalia ha rebaixat. Anticorrupció ha demanat investigar l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal i l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz pel cas d'espionatge polític anomenat Kitchen. Segons els fiscals, haurien demanat a l'excomissari de la Policia Nacional, José Manuel Villarejo, que espiés el seu extresorer, Luis Bárcenas, suposadament en possessió d'informacions comprometedores. El jutge Manuel García Castellón decidirà en els pròxims dies si accepta la petició de la Fiscalia. Això ha tornat a traslladar la pressió al carrer Génova de Madrid. El president del PP, Pablo Casado, ha hagut de sortir al pas i desmarcar-se de l'assumpte, tant temporalment -"jo era diputat per Àvila, en aquella època", ha dit- com conceptualment: ha demanat "presumpció d'innocència i igualtat de tracte", davant l'ofensiva de la resta de formacions, que han exigit explicacions urgents.
Casado, en una entrevista en directe a El Mundo aquest dimarts, ha demanat que es respecti la presumpció d'innocència mentre no hi hagi cap resolució judicial. "En el cas del PP, hem vist que moltes investigacions amb ressò periodístic quedaven en no res", ha dit, i ha demanat "simetria" i "igualtat de tracte" als mitjans de comunicació i la resta de partits polítics: "Podem està imputat per finançament irregular, en un cas més gran que la Gürtel i el dels ERO segons el seu mateix advocat". "A la fase en què som ara, siguem tots prudents, sense eludir cap resposta", ha afegit Casado, que ha recordat que, en l'època en què s'haurien produït els fets, segons els fiscals, ell era diputat ras. A banda, ha destacat, els principals implicats segons la investigació ara ja no són a primera línia política.
El PP pretenia marcar perfil aquesta tarda al Congrés, on es debat una iniciativa contra la despolitització de la Fiscalia arran del nomenament de Dolores Delgado, que va fer el salt directament des del ministeri de Justícia. Però el cas Kitchen podria acabar provocant que el focus del debat parlamentari apunti exclusivament als populars. De fet, Casado ja s'ha volgut defensar mossegant: a la mateixa entrevista, ha recordat que la Fiscalia està encapçalada "per una exministra immersa en un tèrbol cas d'extorsió policial, empresarial i periodística". Es refereix a uns àudios comprometedors gravats, precisament, per l'excomissari Villarejo, on apareix Delgado.
En canvi, els partits del govern de coalició han tret l'artilleria per disparar contra el PP. "Van intentar corrompre les institucions de l'Estat per amagar la seva corrupció. Exigim a Casado que doni explicacions com més aviat millor", ha subratllat la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, en roda de premsa. També hi ha sucat pa el portaveu d'Unides Podem, Pablo Echenique, que ha qualificat la qüestió "d'enorme gravetat per a la democràcia" i ha assenyalat que el Congrés ja va determinar que el PP va utilitzar les estructures de l'Estat per cometre "accions presumptament il·lícites". "La persecució d'adversaris polítics amb l'ànim de fabricar notícies falses [...] i també per protegir els seus dirigents acusats de corrupció", ha denunciat. Tant ell com el diputat d'En Comú Podem Gerardo Pisarello han recordat que Casado tenia responsabilitats importants al PP quan es van produir presumptament aquests fets, entre el 2013 i el 2015 "com a mínim".
La il·legalització del PP
Les formacions sobiranistes ja treballen per sol·licitar una comissió d'investigació al Congrés, tal com ha anunciat el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. En roda de premsa, ha assegurat que, juntament amb Bildu, la CUP, el BNG, Compromís, Més País i JxCat, s'ha començat a negociar la presentació d'aquesta iniciativa parlamentària. "¿Si es feien això entre ells, què no deuen haver fet amb els altres, sobretot amb l’independentisme català?", s'ha preguntat el portaveu republicà. Segons ell, la guerra bruta dins el PP i l'ús de les estructures de l'Estat per espiar-se "donarien fins i tot per il·legalitzar el partit". No és la primera vegada que Rufián es mostra partidari de la il·legalització dels populars. El 2016, quan s'acumulaven els casos de corrupció al PP, va dir a l'aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, que "si s'ha d'il·legalitzar algun partit, hauria de ser el PP". Els socialistes no descarten sumar-s'hi un cop hagin estudiat la causa. I el PNB i Ciutadans tampoc descarten acabar votant-hi a favor.
Des del govern espanyol, han volgut marcar distància. En roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, la portaveu de l'executiu, Maria Jesús Montero, s'ha cenyit en dir que "és la cúpula del Partit Popular qui ha de donar explicacions" ja sigui davant la justícia o polítiques.
