Ofensiva pel suport del PSC i ICV

BARCELONA.En els últims dies diversos dirigents del PSC, ICV-EUiA i la CUP havien mostrat preocupació perquè, al seu entendre, CiU i ERC patrimonialitzen el dret a decidir des de la signatura del seu pacte de governabilitat, que fixa els passos fins a la consulta per l'estat propi el 2014. Els ecosocialistes van fer costat al Govern en totes les reivindicacions nacionals en la legislatura anterior i els socialistes van fer dilluns un pas en afirmar que ja no s'abstindrien sistemàticament i que estaven disposats a negociar si es buscava un procés inclusiu. Nacionalistes i republicans no volen que el consens, un element clau per assegurar l'èxit del procés, es debiliti, i per això ahir van reaccionar. Així, la declaració de sobirania que enceti el procés i que s'aprovarà el primer dia del Parlament, el 23, prendrà com a referència la declaració que Artur Mas va presentar en campanya, que ratifica el compromís amb el dret a decidir però que no fa cap referència a l'estat propi ni a la consulta.

Dirigents del PSC es lamentaven aquests dies que CiU i ERC no estiguessin fent cap esforç per sumar-los i tenien, fins i tot, una sensació "més accentuada que amb el pacte fiscal". Reiteraven que no volen aparèixer amb el PP i C's i que si la resolució va en la línia "de la radicalitat democràtica" s'hi podrien afegir. Ahir el seu portaveu al Parlament, Maurici Lucena, va afirmar a La Xarxa que Mas i Oriol Junqueras haurien de revisar el seu acord i pràcticament refer-lo en aquest punt i que el que no farà el PSC és acompanyar de manera acrítica un procés sobiranista. "Deixen deliberadament fora de l'acord els altres partits i imposen a l'altra part amb què s'ha de negociar -l'Estat- la data de la consulta", va criticar Lucena, que reclama enterrar el 2014.

ICV demana audiència a Mas

ICV, en canvi, està compromesa amb el procés però vol una interlocució política de primer nivell i ser a la cuina. El seu secretari general, Joan Herrera, manté converses amb ERC però està molest perquè se sent deixat de banda per CiU i, de fet, segons fonts ecosocialistes, ahir mateix va demanar a Mas una reunió per reclamar un paper principal. La portaveu parlamentària ecosocialista, Dolors Camats, els va retreure així que "al Parlament ni hi és ni se l'espera i no s'ha informat els altres grups" de les evolucions.

Complementava el cor de crítiques el diputat de la CUP Quim Arrufat, que va apuntar que la consulta "corre el perill de vincular-se a una obra de govern i una ideologia concretes", cosa que la pot fer descarrilar, i va exigir també el seu paper.

Tanmateix, CiU i ERC van esforçar-se a reiterar que, a partir d'ara, el Parlament prendrà el protagonisme. Defensen que, en fixar les bases de la legislatura, van situar el dret a decidir en la centralitat i que ara cal concretar-lo entre partits i societat civil. El primer pas serà la declaració de sobirania que, per sumar, prioritzarà el consens al maximalisme.

La resolució de Mas que servirà de base estableix cinc compromisos que CiU i ERC veuen àmpliament assumibles: respecte a la democràcia, un procés transparent, diàleg i negociació amb l'Estat, defensar i promoure els principis de progrés de la Unió Europea i utilitzar tots els marcs legals per fer efectiu el dret a decidir. Només aquest últim punt, que obre la porta a la consulta sense acord amb Madrid, pot generar conflicte amb el PSC. El 2014 no hi apareixerà, però sí el límit temporal de l'actual legislatura. "Hi esperem el PSC i els altres partits que es diuen demòcrates", va etzibar la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

El següent espai per crear consens serà el Consell Català de Transició Nacional, que naixerà al febrer. ERC hi vol implicar tots els consellers, experts de diversos àmbits, la societat civil i els partits a favor del dret a decidir. Serà el principal espai de deliberació i impuls de la transició nacional i aquí la participació del PSC ja es veu més improbable.