L'amenaça judicial del PP contra Torra que podria acabar en no res

BarcelonaLluny d'abandonar els tribunals, el PP preveu continuar abocant-se a l'ofensiva judicial contra els líders independentistes. Tant és així que els populars ja van portar a la Junta Electoral Central (JEC) la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que inhabilitava el president de la Generalitat, Quim Torra, perquè s'executés de manera exprés. Els va sortir bé la jugada –que també van impulsar Cs i Vox– i Torra ja ha perdut l'escó de diputat. Ara pretenen anar un pas més enllà i que el president de la Generalitat abandoni el Palau de la Generalitat, amb l'argument que no es pot ser president sense ser diputat. El president del PP, Pablo Casado, ja ha anunciat una denúncia per usurpació de funcions contra Quim Torra –també n'estudien una altra contra el president del Parlament per prevaricació–, però no serà tan senzill que s'acabi materialitzant.

D'entrada, els populars no concreten si presentaran la querella contra Torra davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o si denunciaran els fets a la fiscalia perquè comenci una investigació. Sigui com sigui, de moment, fonts populars expliquen que ja estan recollint proves per demostrar que Quim Torra està exercint de president en contra, segons interpreten, del criteri de la JEC (que no diu res sobre la condició de president). Els conservadors consideren que Torra ha deixat de ser el cap de l'executiu i, per tant, no pot signar cap acord ni protagonitzar cap acte com a president. Així, per exemple, aquesta mateixa setmana el diputat dels populars catalans Santi Rodríguez avisava que qualsevol acord que prengui el consell executiu podria ser "anul·lable" perquè "Torra ja no és president".

Ara bé, quin recorregut pot tenir aquesta denúncia? Segons els experts consultats per l'ARA, molt poc o gens. Coincideixen a remarcar que a hores d'ara no s'ha aclarit si Quim Torra continua sent president de la Generalitat o no, ja que la JEC només es va pronunciar sobre el seu escó. "Perquè hi hagi delicte hi ha d'haver coneixement que s'estan usurpant aquestes funcions, i això no és exigible, perquè ningú sap realment si la pèrdua de la condició de diputat implica el cessament com a president", explica el professor de filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra Josep Lluís Martí. De fet, els mateixos lletrats del Parlament han defensat versions diferents respecte a aquesta qüestió. Mentre el 14 de gener exposaven en un informe jurídic enviat a la mesa del Parlament que Torra podia continuar sent president malgrat no mantenir l'escó, en el recurs fet arribar al Suprem dos dies després defensaven que es podria interpretar que cal continuar sent diputat per ser president.

Davant dels dubtes, el penalista Miguel Capuz posa sobre la taula el fet que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, continuï reconeixent Quim Torra com a president. "Em costa pensar que, si el continua reconeixent, la querella pugui tirar endavant", defensa. A més, sosté que, si finalment el PP acaba tirant endavant la denúncia, el procés no es podria iniciar sense que, prèviament, el Tribunal Suprem hagués resolt sobre el fons del recurs sobre l'acord de la JEC presentat per la defensa de Quim Torra a la sala contenciosa administrativa. "Mentre no estigui resolt el recurs al Suprem, qualsevol tribunal penal hauria de dir que no s'ha resolt sobre el fons", afirma el penalista.

"La pèrdua de la condició de diputat no implica el cessament com a president, o com a mínim no és obvi que ho hagi de fer –afirma Martí–. I no li correspon a un jutge penal interpretar-ho". De fet, considera que si igualment un magistrat penal ha de decidir sobre aquesta qüestió, quan hi ha el dubte de si Torra segueix sent encara president, "no es pot considerar que hagi usurpat funcions". La via que vol obrir el PP, doncs, podria quedar en només una amenaça.