L’ocàs d’Espanya Global

Madrid/brussel·lesS’han acabat els dies de la diplomàcia basta del govern espanyol contra el Procés. O almenys això sembla. El nou Pedro Sánchez del govern de coalició, investit gràcies a l’abstenció d’ERC, ha enviat a galeres els dos artífexs de la campanya contra l’independentisme a l’exterior llançada després de la moció de censura. Primer li va tocar a Josep Borrell, que a l’octubre es va convertir en cap de la diplomàcia europea -i a qui ja se li ha tocat el crostó per haver opinat sobre temes relacionats amb l’independentisme-. I aquesta última setmana ha sigut el torn de l’exdiputada d’UPyD Irene Lozano.

La Moncloa ha optat per desmantellar l’estratègia de l’ariet d’Exteriors en contra del Procés: Espanya Global, l’antiga Marca Espanya del PP convertida el 2018 en secretaria d’estat per fer front a la campanya independentista a l’exterior. El govern espanyol va comunicar dimarts que Lozano assumia les regnes d’una secretaria d’estat diametralment oposada, la d’Esports, com a nova presidenta del Consell Superior d’Esports. Una designació que va sorprendre pel perfil més polític que no pas tècnic de Lozano.

Sota la tutela de la nova ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, d’un perfil més tècnic que no pas el que tenia Borrell, Espanya Global es concentrarà a partir d’ara en la diplomàcia econòmica. L’últim llegat que quedarà de l’antiga Marca Espanya, doncs, serà el vídeo de dibuixos animats sobre la sentència del Procés que el govern de Pedro Sánchez va haver de retirar perquè mostrava els líders independentistes amb antifaç negre i samarreta a ratlles com si fossin lladres.

Espanya Global va néixer amb la missió explícita de promoure i protegir la reputació d’Espanya a les portes del judici de Procés, malgrat que s’afirmava per activa i per passiva que el conflicte català no havia aconseguit malmetre la imatge de l’Estat com una democràcia plena. Per això Lozano va triar Brussel·les com el primer destí on complir la seva funció. Després va desplaçar-se fins al Regne Unit, seguint els passos de l’exili de Clara Ponsatí, i finalment va acabar a Ginebra (Suïssa), on resideixen la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i l’exlíder de la CUP Anna Gabriel.

A finals de gener de l’any passat, la ja ex secretària d’estat d’Espanya Global va viatjar a la capital comunitària per trobar-se amb periodistes nacionals i internacionals, així com per reunir-se amb representants de la Comissió Europea i del Parlament Europeu com Jaume Duch. Casualment, però, la primera trobada que va tenir a Brussel·les va ser amb l’aleshores ministre d’Exteriors belga, Didier Reynders, actual comissari de Justícia, que aleshores compartia govern amb els nacionalistes flamencs de la N-VA. L’euroordre contra Puigdemont era al rerefons de la trobada. A Londres, també per casualitat segons Lozano, hi va coincidir amb el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, que celebrava una xerrada amb Ponsatí.

La fi de la “persecució”?

Amb la marxa de Borrell no només s’ha desfet l’oficina d’Espanya Global com a agència per lluitar contra les fake news de l’independentisme -en paraules de la mateixa Lozano-, sinó que també ho ha notat l’acció exterior de la Generalitat. Fonts de la conselleria admeten que la diferència és evident des de l’endemà de l’adeu de Borrell. Asseguren que hi va haver “persecució” dels delegats a l’exterior durant la seva etapa al ministeri i mostren confiança amb relació a la nova titular d’Exteriors.