ITW conclou que el judici al Procés és una "causa de caràcter polític"
International Trial Watch ha presentat les conclusions finals sobre el judici a l'1-O
BarcelonaEl desembre del 2018, International Trial Watch (ITW) naixia amb l'objectiu de supervisar les sessions de la causa al Procés. Durant els més de quatre mesos que s'ha prolongat el judici oral, l'equip d'experts que ha conformat la plataforma ha intentat esbrinar si el tribunal ha respectat el dret de defensa, si s'ha garantit l'equilibri entre les parts i si s'ha permès la pràctica de proves, entre altres aspectes. En definitiva, si s'ha realitzat un judici imparcial.
Ahir, set dels membres de l'entitat van presentar les conclusions en un informe preliminar de 54 pàgines. L'assocació de juristes International Trial Watch (ITW) va concloure que el judici als dotze líders independentistes al Tribunal Suprem "és una causa general, de caràcter polític", que "criminalitza" el dret de reunió, de participació política i de llibertat d'expressió.
En un total de vint conclusions, ITW desgrana les vulneracions que, segons el seu criteri, s'han produït al llarg del procés judicia. D'aquesta vintena, els ponents van posar especial èmfasi en la "vulneració" del dret a la pràctica de la prova, la denegació de la llibertat als nou presos polítics i "l'hermètica" designació del tribunal.
Dubtes sobre el tribunal
"La manca de competència de l'Audiència Nacional ha viciat de nul·litat el procés i ha fet insostenible que el Suprem pogués revertir les anteriors irregularitats", va reflexionar Iñaki Rivera, professor de dret penal i membre de la plataforma. Segons ITW, aquest és l'origen de gran part de les anomalies observades en la causa, el fet que cap dels dos organismes funcioni com a "jutge natural" constitucional. En aquest sentit, la plataforma considera que "només ho és, en exclusiva" el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
A més de carregar contra l'assignació del tribunal, en l'informe també es lamenta "l'hermètica" conformació de la sala del Suprem. "Que dos dels magistrats siguin, alhora, membres de la Junta Electoral Central (JEC) –van dir en la ponència– no ajuda a dibuixar una imatge d'imparcialitat". Des d'ITW tampoc no van mostrar-se satisfets amb la direcció de les sessions del president de la sala, el magistrat Manuel Marchena. Especialment, amb les "interrupcions i obstaculitzacions" a les defenses.
Per a exemplificar-ho, els ponents van recórrer a l'episodi amb el lletrat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, que va refusar formular noves preguntes davant les "constants interrupcions" del tribunal i a què Marchena va respondre amb un "molt millor".
És també notòria, d'acord amb l'informe, la "vulneració" al dret de la pràctica de la prova, ja que el magistrat va impedir a les defenses projectar els vídeos de les concentracions davant de la seu d'Economia del 20 de setembre del 2017 i del mateix dia del referèndum, l'1 d'octubre, per contradir així "declaracions de dubtosa versemblança". En aquest cas, els redactors van al·ludir als testimonis dels agents policials espanyols, sobre els quals els juristes van acreditar "quasi 400 repeticions de paraules clau –com violència, muralles humanes o tumult– que acreditaven la "manca d'espontaneïtat i l'ús d'un llenguatge entrenat" com a "conseqüència de les visualitzacions de les declaracions dels superiors jeràrquics".
L'empara dels drets fonamentals
Més enllà de la denúncia de les dinàmiques processals, ITW creu provada la "inexistència de fets que acreditin la violència" en les mobilitzacions del 20-S i l'1-O i que obria la porta als delictes de rebel·lió i sedició de què s'acusa als líders independentistes. Així doncs, el document retreu la "injustícia" que suposa la presó preventiva per als nou encausats privats de llibertat, ja que estima que, en tots els casos, els seus actes estaven "emparats en l'exercici de drets fonamentals" i que, per tant, "no es pot cometre cap delicte".
Els observadors van posar especial atenció en els casos de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. En el cas de Forcadell, el document considera que "va complir de manera escrupolosa" amb la seva funció de presidenta del Parlament i que "el seu vot favorable a la tramitació de la llei" –en referència al ple del 6 i 7 de setembre–, estava "protegit pel dret fonamental de l'exercici de càrrec públic".
En aquesta línia, l'organisme de juristes adverteix que la mateixa jurisprudència del Tribunal Constitucional "avala" la tesi que el TC "no pot ordenar a una mesa parlamentàra que pot o no tramitar". Així, van apuntar, si Forcadell s'hagués oposat a la votació de la iniciativa, hauria "suposat reconèixer un sistema de govern dels jutges".
Pel que fa als 'Jordis', l'escrit d'acusació els definia com a "peces clau pel seu paper cabdal mitjançant la mobilització popilar" per "causar fractura en l'ordre constitucional" amb l'objectiu d'assolir la independència de Catalunya. Una afirmació que ITW va rebutjar en considerar que ambdós líders socials estaven emparats per l'exercici de drets fonamentals. "Van fer una crida responsable a la lliure reunió", van matisar i, per tant, a criteri dels juristes, cap de les concentracions que van convocar "tenen cap relació amb un hipotètic alçament".
Nou horitzó judicial
Amb les conclusions a la mà i havent refusat frontalment la realització d'un "alçament tumultuari" –tal com argumenten les acusacions– després que "només es poguessin acreditar incidents aïllats i puntuals", International Trial Watch es prepara per a emprendre noves accions.
Així, a més del document que van presentar aquest dimarts, la plataforma preveu adreçar un 'informe ombra' a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans el pròxim 18 de juliol. La fita és "nodrir l'organisme de "la informació necessària" per tal que elabori un escrit dirigit al Consell de Drets Humans de l'ONU i que aquest, amb posterioritat, "faci les preguntes pertinents".
Ho va anunciar Xavier Muso, membre de l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, acompanyat de representants d'altres entitats de l'estat espanyol com ara Joseba Belaustegui, de l'organització Erabakizaleak, Cristina Serván, de la Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, entre altres. "Això genera un greu precedent estatal", va reflexionar Serván.
I és que, més enllà dels fets jutjats al Suprem, l'informe fa una retrospectiva a situacions prèvies que han acabat conformant la causa com, per exemple, la instrucció de 5 de novembre del 2015, liderada pel fiscal Javier Zaragoza, per investigar el moviment independentista català. "Es va obrir una causa general, proscrita en el nostre ordenament jurídic", va insistir Iñaki Rivera. El representant basc, va afegir "això és un missatge clar a totes les nacionalitats que vulguin exercir el dret a decidir", i va sentenciar: "l'Estat necessita la violència per a deslegimitar aquell qui considera l'enemic d'Espanya. Si no existeix violència, es crea".