El 14-F en marxa amb totes les meses obertes i llargues cues

Avança la jornada electoral més atípica dels últims temps. I ho fa amb totes les meses obertes, malgrat que les circumstàncies del covid-19 anticipessin un escenari ben diferent. Així, tot i que a primera hora els comicis han arrencat amb menys d'un 70% de les meses muntades, amb dades de les 10 del matí (l'hora límit per obrir-les) la xifra superava el 99%, un percentatge que era molt similar al de les eleccions del 2017. Poc després s'ha assolit l'obertura de les 1.939 meses distribuïdes per tot el territori. Al migdia, un cop resolta la incertesa que generava saber si es podrien constituir les meses, el protagonisme s'ha traslladat a les cues que s'han format de forma generalitzada davant dels col·legis electorals.

"Podem celebrar una jornada electoral amb plena normalitat", afirmava a primera hora Bernat Solé, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Sobretot, ha dit, perquè esperava que en els següents minuts milloressin les dades de meses obertes (que llavors giraven al voltant del 90%) i perquè part de les que no ho estaven era possible que s'haguessin constituït, però que no ho haguessin comunicat oficialment.

Les meses que més han trigat a constituir-se eren a la demarcació de Barcelona. Girona i Lleida registraven l'obertura plena a les 10 del matí, i Tarragona registrava el 100% poc després. En canvi, a Barcelona hi havia llavors més d'un 1% de taules que no s'havien obert. De fet, dels 130.000 electors que poc després de les 10 del matí semblava que quedarien afectats per les meses no constituïdes, 77.000 eren votants de la comarca de Barcelona, la més afectada pel retard.

En concret, Ismael Peña-López, director de Participació Ciutadana i Processos Electorals, ha explicat sobre les 11 que quedaven 22 meses per informar. I mitja hora abans, a l'Hospitalet de Llobregat, segon municipi més poblat de Catalunya, gairebé un 10% de les taules seguien sense constituir-se o almenys sense certificar la seva constitució. Més tard, en un comunicat, l'Ajuntament ha assegurat que totes estaven funcionant. Peña-López ha reconegut després la seva satisfacció per la completa constitució de les meses electorals, fent referència a "l'apocalipsi" que s'havia anticipat en algun moment.

Al·legacions pendents de resoldre

El mateix Solé havia avançat una hora abans que obrissin els col·legis a TV3 que no s'estaven detectant incidències, tot i que esperarien a les 9 del matí per valorar la situació. Això sí, amb la seguretat, ha dit, que disposaven de tots els membres necessaris perquè fossin constituïdes. En total hi ha 27.417 persones convocades com a titulars i unes 54.800 com a suplents.

Fins divendres, les juntes electorals havien rebut més de 35.600 al·legacions de persones que no volien format part de les meses electorals, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). D'aquestes, més del 65% han estat admeses, però quedava pendent resoldre'n unes 3.700. Davant de les complicacions que això podia comportar, la Junta Electoral Central es va blindar dictaminant que les persones convocades com a suplents d'una mesa podien ser cridades a fer de vocal o president en un altre col·legi.

Més enllà d'això, la jornada també serà única pel que fa al dispositiu policial preparat. El total de 14.200 agents dels Mossos d'Esquadra i de policies locals que han de controlar la seguretat suposen el desplegament més gran per a unes eleccions. Miquel Sàmper, conseller d'Interior de la Generalitat, l'ha qualificat d'històric. "És el més ambiciós de tota la història de la democràcia", ha especificat en declaracions als mitjans. Segons el dispositiu previst, es mobilitzaran 10.200 agents dels Mossos d'Esquadra i 4.000 policies locals.

Correus també ha activat una xifra de treballadors gens habitual per lliurar els vots per correu a les meses electorals: 1.648 treballadors i tots els vehicles de la seva flota a Catalunya. Un primer equip lliurarà els vots, un segon farà arribar els vots que es rebin durant la jornada i un tercer equip recollirà el resultat final. La cita electoral d'aquest 2021 ha aconseguit els nivells més alts de participació per correu des de les eleccions autonòmiques del 1980, amb més de 265.000 sufragis emesos per aquesta via. La xifra suposa un 277% més de vots que en les eleccions del 2017.