Objectiu: mobilitzar també el bloc del no

BarcelonaUn dels problemes del procés participatiu del 9 de novembre és que no va servir per expressar l’opinió de la majoria de la societat catalana: hi van participar 2,3 milions de persones de més de setze anys, quan el cens de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya va ser de 5,5 milions de ciutadans majors de 18 anys. El repte del govern de Carles Puigdemont és ara aconseguir la màxima participació per fer un referèndum “vinculant” i “amb garanties” per poder aplicar legítimament el resultat. “El que fa vinculant un referèndum és la participació de la gent”, va dir el president en una entrevista recent.

Ara bé, ¿com superar aquest repte si el referèndum no és acordat amb l’Estat i té l’oposició de part dels partits? La intenció de l’executiu és assolir una consulta “inclusiva”, a la qual tothom se senti cridat a votar però sense fixar mínims de participació. El Govern admet que l’única manera de fer-ho és mobilitzar els partidaris del no. Una de les vies que sostenen els artífexs de la desconnexió és fer creïble que s’aplicarà el resultat que surti de la votació, i presentar el referèndum com l’única possibilitat d’aturar la independència serà el que incentivarà els unionistes a participar-hi. A diferència del procés participatiu del 9 de novembre, el referèndum ha de tenir efectes immediats: el pla és que s’apliqui immediatament la llei de transitorietat jurídica que preparen Junts pel Sí i la CUP. Aquesta norma, que regula el pas del sistema jurídic espanyol al català i defineix Catalunya com una “república de dret, democràtica i social”, entraria en vigor només amb la victòria del sí per una majoria del 50% més un dels vots. L’única manera d’evitar que entri en vigor -argumenten- seria el triomf del no a la independència en el referèndum.

Sense mínims de participació

Malgrat la voluntat d’assolir el màxim de vots emesos, des del Govern no són partidaris de fixar un mínim de participació. Puigdemont ha dit en nombroses ocasions que contradiria les normes internacionals: amb aquest argument el president es refereix a les recomanacions de la Comissió de Venència en matèria de referèndums, un òrgan que depèn del Consell d’Europa. Entre altres coses, aquest organisme europeu aconsella no posar condicions de participació per aplicar el resultat del referèndum, ja que si no s’incentivaria el boicot d’una de les opcions.

Tanmateix, no és l’única recomanació que dona: també diu que la llei que regula el referèndum ha de tenir un any de vigència o que ha d’existir un òrgan electoral per poder impugnar el resultat. Unes garanties que el Govern també haurà d’explorar com les compleix.