Objectiu: blindar el rei de la investidura a distància

Madrid“Si a mi em ratifiquen, on és el problema? ¿No els agrada el meu pentinat? Els costa dir el meu nom? Si el rei no em vol reconèixer, el problema el té ell”. Carles Puigdemont responia així dijous en l’entrevista a Catalunya Ràdio sobre l’avís llançat pel govern espanyol de cara a una possible investidura a distància: “No n’hi ha prou amb la votació del Parlament, no s’és president de la Generalitat fins que s’ha pres possessió físicament del càrrec”. I perquè això sigui possible cal que Felip VI hagi sancionat abans el seu nomenament.

La Zarzuela no vol enfrontar-se al difícil escenari de rubricar la reelecció de Puigdemont després d’haver pres partit de manera clara en el discurs del passat 3 d’octubre, en què va acusar el Govern d’una “deslleialtat inadmissible” i va defensar de manera velada l’aplicació de l’article 155. Però l’equip de Mariano Rajoy ja treballa en tots els escenaris per evitar que el rei passi per aquesta situació, segons fonts de la Moncloa. L’objectiu és blindar la Zarzuela i suspendre via el Tribunal Constitucional el ple per a la investidura a distància.

Tant l’article 152.1 de la Constitució com el 67.4 de l’Estatut estableixen que correspon al rei nomenar el president de la Generalitat. Així va fer-ho Felip VI l’11 de gener del 2016, només un dia després que Puigdemont fos escollit pel Parlament in extremis. I el 12 de gener el president de la Generalitat prenia possessió sense jurar ni la Constitució ni fer cap menció al rei. És en aquest impàs de dies en els que es concentra el govern espanyol per aturar la reelecció. La Moncloa admet que té poques garanties de tenir base suficient per presentar un recurs al TC abans del ple d’investidura. Però està convençuda que sí que en tindrà a posteriori. És a dir, que el TC suspengui la votació d’investidura abans de la sanció reial.

Si fos així, no seria el primer cop que passa en la història de la democràcia espanyola que s’evita el nomenament d’un president autonòmic. L’estiu del 1983, només cinc anys després de l’aprovació de la Constitució, el govern de Felipe González recorria al TC la proposta de José Ángel Zubiaur, d’UPN, com a president de Navarra. El Parlament foral havia esgotat ja tots els terminis d’investidura, Zubiaur havia perdut totes les votacions i igulament va proposar-se’l de president sense tenir en compte la força més votada en aquell moment, el PSOE, que amb el PNB sumava 23 escons enfrontd els 21 d’UPN i Alianza Popular. El recurs va prosperar i el candidat socialista va acabar sent president. El nomenament, doncs, va aturar-se en l’impàs entre la comunicació del Parlament i el nomenament per part del rei amb la seva publicació al BOE.

Pot negar-se a firmar?

Però, arribats a l’escenari extrem, ¿el rei podria negar-se a firmar el decret de nomenament? La màxima d’una monarquia parlamentària com l’espanyola és que “el rei regna però no governa”. Per tant, no podria oposar-s’hi. L’únic cas que es coneix a Europa d’un monarca que s’ha negat a sancionar una decisió és el del rei Balduí de Bèlgica, que el 1990 va renunciar al tron durant 36 hores al·legant “incapacitat temporal” per evitar firmar la llei que despenalitzava l’avortament. Profund creient, Balduí va declarar que “la seva consciència no li permetia firmar la llei” i va demanar al govern que busqués una solució constitucional per evitar la firma sense crear un buit de poder.

Ara bé, la Constitució estableix també que el rei és inviolable i la seva actuació no està subjecta a responsabilitat. De fet, l’article 64.2 trasllada la responsabilitat dels actes del rei al president del govern espanyol. Per tant, si el rei no complís amb la seva funció de sancionar, hauria de ser Rajoy qui respongués.

Felip de Borbó manté neta l’agenda pendent dels passos dels pròxims dies. Tal com explica la periodista Ana Romero al llibre El rey ante el espejo, ha volgut convertir l’1-O en el seu particular 23-F per legitimar una monarquia en descrèdit. El seu aterratge a la Zarzuela va ser d’entesa. Però ha predicat poc amb l’exemple a casa. A diferència del seu pare, no ha rebut cap president d’un Parlament autonòmic ni després de la seva elecció ni per conèixer la investidura. Joan Carles I acostumava a tenir una deferència especial amb els de Catalunya, el País Basc i Galícia. El 2010, de fet, la llavors presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va comunicar en persona l’elecció Artur Mas.

El 2016 Felip VI tancava la porta a Forcadell. Ara la Moncloa li ha garantit que no haurà de tornar a firmar el nomenament de Carles Puigdemont.