Núria Parlon dimiteix de l'executiva del PSOE i inicia una revolta amb destacats alcaldes del PSC perquè Iceta no avali la suspensió de l'autonomia
La versió dura del 155 ignora els esforços del PSC per minimitzar l'abast de la intervenció de l'autonomia
BarcelonaLes mesures imposades per Mariano Rajoy a Catalunya assesten un doble cop al guió que Miquel Iceta havia traçat per intentar esquivar els efectes del xoc de trens amb l'Estat. La versió dura del 155 ignora els esforços del PSC per minimitzar l'abast de la intervenció de l'autonomia i alhora ha fet esclatar les veus socialistes que ja fa temps que assisteixen incòmodes a l'aval del partit a la repressió del PP. Hores després que el PSOE aplaudís Rajoy i que Salvador Illa es limités a reclamar diàleg i eleccions a Catalunya, quatre importants alcaldes del PSC van aixecar la veu contra el 155 i van reclamar al partit que s'hi oposi "frontalment". Al capdavant, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que va reblar el clau amb la seva dimissió com a membre de l'executiva de Pedro Sánchez.
"Expressem el nostre més radical desacord i rebuig a l'aplicació de l'article 155 i les mesures que se'n deriven, comunicades aquest matí pel govern de l'Estat", argumentava el comunicat que van signar Parlon, Jordi Ballart (alcalde de Terrassa), Josep Mayoral (Granollers) i Ignasi Giménez (Castellar del Vallès). Amb més o menys intensitat, tots quatre s'havien desmarcat les últimes setmanes dels posicionaments del PSOE i el PSC davant la repressió estatal, però fins ara ho havien fet individualment. La seva acció, que inicialment no buscava adhesions, va començar a rebre cada cop més suports a mesura que passaven les hores, com el dels alcaldes d'Esparreguera, Eduard Rivas, i Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, o el de la primera tinent d'alcalde de Girona, Sílvia Paneque.
Al tancament d'aquesta edició ja hi havia una vintena de firmants del text, l'objectiu del qual no és només clamar contra unes mesures que suposen la "suspensió de l'autonomia de la Generalitat i el Parlament" sinó també pressionar la direcció de Miquel Iceta perquè "no validi, en cap cas, que es posin en marxa". Les conseqüències d'avalar el 155, alerta el comunicat, serien "irreparables". Malgrat que no s'hagin adherit oficialment al comunicat, càrrecs com el primer secretari del PSC al Baix Llobregat i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, també es van oposar ahir a l'anunci de Rajoy. "És inacceptable haver arribat fins aquí. No comparteixo aquestes mesures. Catalunya no s'ho mereix", va dir en un tuit en què repetia –això sí– la crida oficial del PSC: "La millor sortida és que el president Puigdemont convoqui eleccions immediatament".
Pols amb la direcció del partit
El secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, havia posat al migdia sobre la taula dues opcions per evitar el 155: la convocatòria de comicis o oferir un diàleg "sense condicions prèvies" al Senat que porti a un "pacte d'estat per Catalunya". Dues sortides per evitar el xoc de trens que Iceta ja havia plantejat divendres a Puigdemont en una reunió privada que va transcendir ahir. De fet el primer secretari admet que no vol que s'apliqui el 155, però el seu entorn més proper al·lega que les pressions, tant del PSOE com de la resta de partits constitucionalistes –amb els quals el PSC es juga part de l'electorat–, no deixen gaire marge davant l'amenaça d'una declaració d'independència.
El comunicat dels alcaldes coincidia amb el rebuig a la proclamació de la República o qualsevol altra decisió "unilateral" que "faciliti la ruptura", però en lloc d'eleccions demana únicament "aturar el rellotge" per iniciar una reforma constitucional al Congrés i la redacció a Catalunya d'un nou Estatut que "doni resposta als anhels de la societat catalana". Fonts de la cúpula del PSC qualificaven ahir de "previsible" la reacció dels seus alcaldes. "Han de defensar el seu espai", argumentaven traient ferro al comunicat.
La realitat, però, és que els fets d'ahir evidencien per primer cop que el PSC no és un tot monolític al voltant de Miquel Iceta, i que el PSOE de Pedro Sánchez i els socialistes catalans no coincideixen tant com s'ha reivindicat fins ara. La prova més significativa d'això és la dimissió de Parlon de l'executiva federal tan sols quatre mesos després d'assumir la secretaria de cohesió i integració a l'equip de Sánchez, pel qual havia fet una intensa campanya en la pugna amb Susana Díaz per liderar Ferraz. El PSOE, tot i això, ahir va voler restar importància a la renúncia. En un breu comunicat informava que Sánchez havia "agraït la feina" a Parlon i li havia traslladat tot el seu "afecte i suport" com a membre del "partit germà a Catalunya". "Donada la situació de màxima tensió a Catalunya, respectem la decisió de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet de no formar part de la direcció", afegia el text.
Cal recordar que quan Parlon va criticar fa uns mesos el 155 i va defensar que s'apel·lés a la comunitat internacional si l'Estat l'aplicava, el portaveu del PSOE, Óscar Puente, la va desautoritzar afirmant que la seva opinió "no representa el partit". Ara ella deixa clar que és el partit el que no la representa a ella, i que l'equidistància del PSC, com a molts alcaldes, tampoc. ¿Si el partit no es desmarca del PSOE estriparan el carnet? L'alcalde de Terrassa i el de Castellar del Vallès ja han dit que sí.
