NEGOCIACIONS PER A LA INVESTIDURA

Noves eleccions... mateixos resultats?

Les enquestes preveuen només un lleu retrocés de Podem, però el nou escenari no facilitaria el pacte

Pedro Sánchez aplaudit després de la seva segona investidura fallida, quan va rebre el suport del PSOE, C’s i CC.
El Pati Descobert
16/04/2016
4 min

BarcelonaL’última ronda de contactes que Felip VI té prevista amb els diversos partits polítics per als dies 25 i 26 d’abril difícilment desencallarà la investidura d’un nou president al govern espanyol. Així, si en els pròxims dies no hi ha un gir inesperat, el 2 de maig es convocaran automàticament eleccions a les Corts Generals per al 26 de juny. Aquests nous comicis, tanmateix, serà complicat que defineixin una nova correlació de forces que faci canviar la situació de bloqueig actual, i no seria gens improbable pensar en una reproducció estival de l’escenari de negociacions viscut des del 20 de desembre. En definitiva, en les pròximes setmanes i mesos s’obre un escenari de gran incertesa que ni les mateixes enquestes ens poden ajudar a fer més clarivident.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

I és que, des de principis de gener, s’han publicat una vintena d’enquestes amb la intenció de vot als partits en cas que se celebrin noves eleccions. En general, totes marquen pocs canvis en el comportament electoral, amb un PP i un PSOE mantenint gairebé intacta la intenció de vot en relació al 20-D, amb Ciutadans en una certa tendència a l’alça i Podem cap a la baixa. D’aquesta manera, l’escenari que dibuixen les últimes enquestes mostra com la suma dels vots dels partits de dreta (PP i C’s) i de l’esquerra (PSOE i Podem), que el 20-D estava empatat, ara es decanta en favor dels primers per un marge d’entre 3 i 6 punts percentuals.

Aquest fet, juntament amb l’aparent incapacitat del PSOE i de Podem per entendre’s de cara a forjar una aliança postelectoral, fa de la coalició de dretes entre el PP i C’s l’alternativa més factible i probable després d’unes eventuals noves eleccions el 26 de juny. Tanmateix, els constants casos de corrupció que afecten el PP i una imatge de Mariano Rajoy considerablement deteriorada fan preveure unes negociacions complicades entre aquestes forces, fins i tot en el cas que la dreta sumi prou vots per arribar a governar després dels nous comicis.

Noves eleccions... mateixos resultats?

Estimacions en escons no fiables

El sistema electoral espanyol reparteix els 350 diputats en 52 circumscripcions coincidint amb les províncies, les quals escullen un nombre variable de diputats que varia entre 1 (Ceuta i Melilla) i 36 (Madrid). Estimar com es repartiran els escons en les circumscripcions més petites a través d’enquestes amb pocs entrevistats és gairebé una quimera. Com podrem saber, per exemple, quina serà la distribució dels 4 diputats de Lleida si la seva població representa tan sols el 0,86% del cens electoral i, per tant, amb els números a la mà en una enquesta de 1.000 persones a tot l’Estat, li pertocaria entrevistar tan sols entre 8 i 9 persones? Per aquest motiu, i atesos els dubtes de molts electors sobre quin partit votarien (si ho acabessin fent) en uns nous comicis, mirar de fer estimacions sobre el repartiment d’escons és una tasca molt complicada i subjecte a molta indecisió.

Així doncs, si finalment hi ha eleccions, es fa difícil saber a qui responsabilitzarà l’electorat del fet que no s’hagi pogut formar govern. De fet, el més probable és que cada partit s’espolsi les culpes i assenyali la resta de formacions. Per tant, sense un responsable clar de la no formació de govern, l’electorat anirà a les noves eleccions amb una visió parcial i partidista de qui ha sigut el culpable, cosa que farà més complicada l’adequada atribució de responsabilitats. Fins aleshores, si l’última ronda de contactes acaba en no res, veurem els líders dels partits mirant de llançar la pilota de la culpabilitat a la teulada del veí.

Quina serà la participació?

El passat 20-D va votar un 73,2% del cens. Un percentatge, de fet, no particularment alt atesa l’excepcionalitat del moment i la nova oferta electoral que es presentava. En unes noves eleccions, però, la participació probablement es veuria reduïda. En aquest context, és possible que qui es veiés més afectat fos l’esquerra -que tradicionalment ha tingut un electorat menys fidel i més volàtil a l’estat espanyol- i, en particular Podem, que el 20-D havia arrossegat suports de nous votants, gent jove i persones insatisfetes amb el funcionament de la democràcia a l’Estat. L’esperança que Podem els va generar en aquell moment ara es podria veure parcialment dissipada, i el suport electoral de la formació lila, reduït respecte a fa uns mesos.

Malgrat tot, l’abast del possible retrocés de la formació liderada per Pablo Iglesias podria ser no tan gran com algunes enquestes han apuntat últimament. De fet, les dues enquestes que han situat Podem amb una intenció de vot per sota de la de Ciutadans han sigut les d’El País, un rotatiu que precisament ja va infraestimar el suport a Pablo Iglesias abans dels passats comicis.

I a Catalunya, què?

Mitjançant el baròmetre d’opinió del març del Centre d’Estudis i Opinió ens podem fer una idea molt més clara a Catalunya que a la resta de l’Estat del que passaria en cas que se celebressin noves eleccions. Al nostre país els patrons de comportament es mantindrien molt estables i bona part dels transvasaments de vots es produirien en el si dels diversos blocs: en el si del bloc unionista, el PP podria perdre força en favor de C’s, i dintre del bloc sobiranista, ERC reforçaria el seu lideratge amb antics votants de DL. Fora de la dinàmica de blocs, l’enquesta mostra com En Comú Podem consolidaria la victòria amb alguns vots de votants d’ERC, PSC i DL.

En definitiva, la no entesa entre els partits per formar govern a l’Estat és probable que porti a la celebració de noves eleccions, però res no garanteix que els resultats electorals que es puguin derivar de repetir comicis facin més factible la formació d’un govern espanyol estable. Així, la repetició de resultats dels partits sobiranistes catalans podria fins i tot reproduir una correlació de forces en les quals els independentistes fossin, altre cop, claus per a l’elecció del nou inquilí de la Moncloa.

stats