La novel·la de vampirs que agrada a Mariano Rajoy
Madrid¿Una novel·la que parla d'una marquesa que està enterrada sota els fonaments del Congrés de Diputats i que a les nits es dedica a inocular el virus de l'odi entre els polítics que habiten a la cambra pot agradar a algú com Mariano Rajoy? Doncs sí, però només perquè l'autor és l'actual vicesecretari general del PP, el valencià Esteban González Pons, un polític tan poc convencional que acaba de publicar una novel·la amb el títol El escaño de Satanás (Espasa Calpe). La presentació de l'obra té lloc en un luxós hotel situat a la Castellana madrilenya, on una pianista amenitza l'espera entre tapissos amb motius de la Grècia clàssica.
González Pons ha triat Rajoy per presentar el llibre, però a primera fila també hi ha Alberto Núñez Feijóo i la plana major de l'actual PP. Sí que hi ha l'alcalde de la ciutat, José Luis Martínez Almeida, però no Isabel Díaz Ayuso. Escoltant els discursos és fàcil endevinar per què no hi és: allò és un akelarre rajoyista, que és el mateix que dir feijooista. Rajoy fa servir el seu to sorneguer habitual, amb paraules de la Generació del 98 com ara "zascandiles" i "chisgarabises", i cita frases de la novel·la que li han fet una gràcia especial. Per exemple: "He contemplat més crueltat en la política que en l'infern". Però al final es queixa que als polítics se'ls tracta pitjor que a altres professions. El seu humor té límits.
Elogis a Feijóo
González Pons es desfà en elogis cap a Rajoy ("Gràcies, president, gràcies per tant i per tants anys"), però sobretot cap a Feijóo, en especial per no haver-li impedit publicar la novel·la. El problema és que es passa de frenada amb les lloances. "Feijóo és un líder de veritat. Aprecia la bona literatura i aspira a fer els millors discursos", afirma. Com que tot el to de l'acte és lleugerament irònic, un té la temptació de pensar que aquest comentari també ho és. Però no. Ho diu seriosament i ningú riu a la sala.
L'autor dedica una part del seu discurs a parlar de Madrid, i aquí sí que hi ha comentaris entre hiperbòlics i irònics. "Madrid és la capital de la política. El que es fa fora de Madrid pot semblar política, però no és més que xerrameca". Buf! Només li faltava això, a Ayuso. González Pons confessa que és "un escriptor que fa de polític i no un polític que fa d'escriptor", i es lamenta que de jove no va tenir valor per dedicar-se a la literatura i va decidir estudiar dret i dedicar-se a la política. "A prop dels seixanta, un té dret a ser ex alguna cosa i escriure, però resulta que jo soc un ex no-res", explica divertit.
La novel·la l'ha escrit mentre exercia d'eurodiputat. Ara diu que no podria ("No dono l'abast", afirma resignat), donant a entendre que la vida a Brussel·les és especialment plàcida i poc exigent. "Però no podia descobrir que a sota del Congrés hi ha un cementiri i no fer-ne una novel·la. És la metàfora perfecta de la política espanyola". I acaba amb un darrer apunt: "Penseu: què passa al Congrés, per exemple aquest matí, que no pugui passar a la novel·la de González Pons?".
