La nova portaveu de la Moncloa: "L'independentisme hauria d'haver après la lliçó"

MadridUna setmana després de prometre el càrrec davant el rei, la nova ministra de Política Territorial i portaveu de l'executiu de Pedro Sánchez, Isabel Rodríguez, ha començat a definir el seu discurs respecte a la carpeta catalana. Durant l'estrena en la roda de premsa posterior al consell de ministres de la setmana passada no va parar de tirar pilotes fora i es va escudar en la novetat de la situació. Llavors semblava que la Moncloa començava la nova etapa amb el fre posat respecte al diàleg amb la Generalitat. Fins i tot trontollava la Comissió Bilateral, que Rodríguez no tenia a l'agenda –tal com va admetre–, però que ha acabat acordant que se celebri a Madrid el 2 d'agost, després de la conferència de presidents a Salamanca prevista per al 30 de juliol.

En una entrevista a la SER, la nova portaveu ha marcat aquest dilluns les bases de com afronta la relació amb la Generalitat. I, de moment, és a còpia de reclamacions. Per una banda, ha assenyalat que l'independentisme "hauria d'haver après la lliçó". I, per l'altra, ha demanat al Govern que faci "ja" un pas en la direcció del diàleg i la convivència com, segons el seu parer, ja ha fet la Moncloa. "El govern [espanyol] ha fet un gest molt important per la convivència i crec que ara també ells han de fer el seu esforç, dins de Catalunya cal obrir espais de conversa", ha subratllat Rodríguez, aprofundint així en el missatge del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que l'independentisme ha de parlar amb el PSC abans de la pròxima reunió de la taula de diàleg al setembre.

Rodríguez –que fa tot just dues setmanes era alcaldessa de Puertollano, a Ciudad Real– ha admès que està vivint un "aterratge forçós" a Madrid i que la seva intenció com a portaveu és contribuir "menys a l'espectacle i més a la pedagogia". Té intenció així de mantenir el llegat de l'anterior executiu per la concessió dels indults. Però justament el que busca Sánchez amb el relleu és posar una nova imatge a la Moncloa que no s'identifiqui amb la mesura de gràcia. A més, Rodríguez va ser una de les persones que van donar suport al PSOE de la vella guàrdia i a Susana Díaz en les primàries del 2017 que van fracturar el partit.

No es mulla sobre un referèndum

A falta de definir-se, el nou equip de Política Territorial no tindrà res a veure amb el de Miquel Iceta, que ara ocupa la cartera d'Esports. Rodríguez designarà nous secretaris d'estat, mentre té pendent encara acabar també de dissenyar el seu gabinet. També ha marcat distàncies respecte al seu predecessor pel que fa a la possibilitat que es voti al conjunt de l'Estat l'acord resultant del diàleg amb la Generalitat. En aquest sentit, preguntada sobre què respondria el govern espanyol si la Generalitat insistís en un referèndum d'autodeterminació, ha contestat que "en el marc de la Constitució i de la llei hi cap tot, a fora res".

Sobre el futur de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de la resta d'exiliats polítics, s'ha remès a la carta magna i ha deixat clar que si tornen a Espanya "hauran de ser jutjats". És la consigna que repetia per activa i per passiva la seva predecessora en el càrrec de portaveu, María Jesús Montero, que malgrat els indults insistia que Puigdemont hauria de seguir la via judicial, mentre que les ministres d'Unides Podem han defensat clarament que s'hauria de trobar una solució perquè els exiliats no hagin de trepitjar la presó. De moment, la reforma de la sedició continua en un calaix. Ja no la va activar l'anterior ministre de Justícia Juan Carlos Campo i ara és en mans de l'expresidenta del Senat, Pilar Llop, mentre els comuns demanen a l'independentisme que es posi d'acord sobre la qüestió.

El fons del Tribunal de Comptes

El nou equip de la Moncloa tampoc es mulla amb el fons del Govern per pagar les fiances del Tribunal de Comptes, que demana més de 5 milions d'euros a un total de 34 exalts càrrecs de la Generalitat per l'acció exterior del 2011 al 2017. Rodríguez ha dit que encara s'estudia "en l'àmbit jurídic de l'Estat" i que s'atendrà "als informes jurídics". La portaveu no ha entrat a valorar que el portaveu del PSC al Parlament, Salvador Illa, considerés legal el fons tot i demanar el parer del Fons de Garanties Estatutàries.

Sobre la reunió de la Comissió Bilateral del 2 d'agost, ha assenyalat que s'hi tractaran els "assumptes que més importen als catalans", com "beques i transports", que ja eren a l'agenda i que creu que "és el que interessa a la ciutadana". La Moncloa busca així enterrar l'etapa del Procés i començar-ne una de nova de diàleg després dels indults. Així ho assenyalava el nou ministre de Presidència, Félix Bolaños –un dels homes més pròxims a Pedro Sánchez i que ha tutelat la carpeta catalana a l'ombra els últims mesos–, en una entrevista a El País diumenge. "És una gran notícia que la Comissió Bilateral, que deriva de l'Estatut, es reuneixi el 2 d'agost. Després de l'estiu ens asseurem a la taula de diàleg per buscar solucions, però sempre dins la Constitució i la llei", afegia. Bolaños, doncs, prendrà el relleu de l'ex vicepresidenta primera, Carmen Calvo, a la taula de diàleg. També ha parlat de la carpeta catalana el soci del PSOE al govern espanyol, Podem, que ha exhibit un to conciliador. El portaveu del partit Pablo Fernández ha dit que "és l'hora de la política amb majúscules" per desjudicialitzar el conflicte català i ha defensat seure a la taula de diàleg "sense línies vermelles".

La rèplica d'ERC

El futur del diàleg entre la Generalitat i l'Estat és un tema especialment sensible per a Esquerra, impulsora de la taula de negociació sobre el conflicte polític que s'ha de reunir al setembre. Aquest dilluns la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ja ha replicat a la nova portaveu del govern espanyol, informa Quim Bertomeu. Ho ha fet marcant distàncies però sense ànim de polemitzar-hi en excés, ja que la voluntat d'ERC és que el diàleg doni fruits aviat. Així, Vilalta ha considerat que qui hauria d'aprendre la lliçó és l'Estat i no l'independentisme: "La lliçó és molt senzilla. La repressió no serveix, dialoguem tant com faci falta". Els republicans asseguren que la seva proposta sobre com resoldre el conflicte no variarà –passa per l'amnistia i l'autodeterminació– i que és el govern espanyol qui encara té pendent fer una "contraproposta" a Catalunya.

Un dels elements que té ERC per pressionar el PSOE és que el vot republicà al Congrés podria ser determinant per aprovar els pressupostos generals de l'Estat del 2022. Ara mateix els republicans s'obren a negociar-los, però primer volen veure que es compleix el pacte dels pressupostos del 2021: "Per treballar els comptes de l'any vinent és necessari que es compleixin els acords", ha avisat Vilalta. En l'acord pels comptes del 2021 es preveia una comissió de seguiment per analitzar que es complia el pacte i, més de mig any després, encara no s'ha reunit. Vilalta s'ha mostrat convençuda que ho farà aviat.