La nova carrera de fons del partit d’Errejón

MadridÍñigo Errejón ha viscut dues etapes molt clares al Congrés. La primera, quan Podem va irrompre-hi a finals del 2015, en què aglutinava gairebé tot el poder i movia els fils de la nova esquerra a la cambra. La segona ve a ser tot el contrari: quan el periple de presentar-se a última hora sota les noves sigles de Més País a les generals del 10-N del 2019 el va deixar amb només dos diputats al galliner de l’hemicicle. “Hi ha dos Errejón i em quedo amb el nou, cal reconèixer-li el mèrit”, sintetitza un diputat d’ERC acostumat a tractar-hi. Des de començament de legislatura, el que va ser número dos de Pablo Iglesias està vivint una llarga carrera de fons, que acaba de notar de cop un revulsiu després de les eleccions madrilenyes del 4 de maig. El sorpasso als socialistes l’ha tornat a col·locar en escena, sumat al fet que hagi duplicat el percentatge de vot a l’últim baròmetre del CIS a costa, sobretot, del PSOE: si ara se celebressin generals, almenys aconseguiria grup propi al Congrés.

Amb l’adeu d’Iglesias a la política, la reconfiguració dels espais d’Unides Podem i el nou lideratge de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, s’obre un nou escenari a l’esquerra del PSOE en la política espanyola. I lluny del model “postcomunista” que Errejón tant ha criticat del partit lila després d’haver sumat Esquerra Unida (IU), la intenció d’Errejón és eixamplar el partit a partir de noves aliances territorials -el 2019 ja va sumar Compromís i la Chunta Aragonesista, a més d’Equo- i també convertir-lo en un referent de la lluita contra el canvi climàtic. Que Espanya compti de nou amb un partit ecologista com els Verds a Alemanya, que ja lideren les enquestes a poc més de quatre mesos de les eleccions que configuraran el futur del país sense Angela Merkel. “Seguirem sembrant un espai polític de futur que és un espai polític verd”, va dir Errejón l’endemà del 4-M.

Fonts de la formació asseguren que no tenen pressa, algunes fins i tot destaquen que els resultats de Madrid no són extrapolables a la resta d’Espanya, quan ja es va veure el 2019. Però el cert és que a finals del 2020 Més País va decidir replegar-se i tornar a ser Més Madrid en el registre de partits del ministeri de l’Interior. Llavors es va apuntar que l’aposta estatal s’havia gestat per a unes úniques eleccions. Ara bé, ni tres mesos després, Errejón tornava a registrar Més País com a marca electoral i fa dues setmanes va nomenar dos coportaveus federals a nivell estatal: la coordinadora a Andalusia, Esperanza Gómez, i el líder a Múrcia i ex secretari general de Podem a la regió, Óscar Urralburu.

A favor de l’andalusisme

Les dues designacions no són en va: si en uns territoris sona que pugui haver-hi eleccions anticipades aquest 2021 és sobretot a Andalusia i també a Múrcia, governades pel PP. De fet, la mateixa Gómez va plantejar la possibilitat d’una aliança amb el tàndem format per l’exlíder de Podem a Andalusia, Teresa Rodríguez, i l’alcalde de Cadis, María González Kichi, que abans eren del corrent anticapitalista del partit lila i han acabat partint peres. “Està havent-hi un lent però molt prometedor ressorgiment de l’andalusisme”, va apuntar Errejón.

Sense aliances fortes a nivell territorial, Més País ho tindrà molt difícil per millorar perspectives electorals. El calendari de Sánchez de no avançar eleccions, però, li juga a favor. Tots els partits tenen per davant processos congressuals i durant aquest temps Errejón vol continuar traient pit de la gestió parlamentària, ja sigui des del galliner. Fa dies donava la benvinguda als resultats del CIS per ser una “verificació” de la “bona feina”, però reclamava no caure en el nerviosisme electoral que vol el PP. Caldrà veure si en aquest impàs les enquestes -ara que ja tenen Cs a l’UCI-, impulsen amb més força un altre partit a l’esquerra del PSOE.